Poques muntanyes hi ha als Pirineus com aquesta. La posició solitària, les amplíssimes vistes al seu voltant, l'ambient alpí, la verticalitat... li confereixen un caràcter únic. N'hi ha que fins i tot diuen que és la més bonica de tota la serralada, però bé, això ja va per gustos.
El que sí és segur és que ningú dirà que no li agrada, perquè realment és una muntanya diferent. Això sí, cal estar disposat a una llarga ascensió, tenir paciència als passos claus (xemeneies i ràpels) i anar-hi amb el material i coneixements adients. No és una muntanya de "només caminar".
Iniciem la sortida al pàrquing que hi ha passat el Portalet, des d'on prenem el camí que porta cap al refugi de Pombie.
Arribem a un primer collet, des d'on veiem -cara a cara- el nostre objectiu, el Midi d'Ossau. Des d'aquí fa impressió!
Perdem una mica d'altura i al cap d'una hora i poc d'haver sortit del cotxe arribem al refugi de Pombie, situat en un lloc amb vistes excel·lents. Al fons de la foto podeu veure el collat de Suzon, cap a on ens dirigirem.
Vistes del Midi d'Ossau des del refugi, amb una impressionant tartera que descendeix de l'enforcadura que hi ha entre les dos puntes del pic.
Arribem al Coll de Suzon i enfilem cap a les parets del Midi, on comença la part seriosa de l'ascensió, amb tres xemeneies on cal grimpar i avançant per terreny descompost. Casc obligatori!!
La primera xemeneia és la que vam trobar més complicada de passar, ja que cal superar una placa inclinada amb poques preses. Hi ha, però, una antiga estaca de ferro que ens ajudarà a pujar. En tot cas, totes les xemeneies estan equipades amb una reunió perquè ens puguin assegurar des de dalt si no veiem el pas clar. A les fotos següents, grimpant pel Midi un cop superada la primera xemeneia.
(Foto: Jacint Millat)
Superades les tres xemeneies (la segona i la tercera són més llargues però més fàcils) entrem a la part superior de la muntanya, anomenada "Rein du Pombie" i que no és més que una gran rampa amb pedra descomposta. La pujada es fa llarga en aquest punt, fins que finalment apareix el cim davant nostre.
Darrers metres...
...i finalment el cim del Midi d'Ossau (2884 m.)
Des del cim, vistes espectaculars cap a totes direccions, ja que la posició isolada del Midi d'Ossau pemet unes panoràmiques bestials. A la foto següent, vista cap al Balaitús (3144 m.), el primer 3000 pirinenc venint des de l'Atlàntic.
Iniciem la baixada perdent altura per la "Rien du Pombie" fins arribar al primer ràpel, on caldrà tenir paciència amb les altres cordades que anem trobant. És per això que l'ascensió és llarga, ja que als ràpels i xemeneies cal ser pacient i educat amb l'altra gent, i vigilar no fer caure pedres.
Les línies de ràpel van paral·leles a les xemeneies d'ascens. Hi ha que no fa ràpel i opta per desgrimpar. Bé, aquí cadascú que valori el seu nivell i decideixi, però el ràpel és més segur. A la foto següent, el primer ràpel, que es troba al costat de la Croix du Portillon, un creu que marca el final de la tercera xemeneia.
Fent cua pel primer ràpel.
Primer ràpel, amb la creu a dalt.
Baixant, en tot moment les vistes són espectaculars i l'ambient molt, molt alpí.
Més avall, el segon ràpel...
...i vistes espectaculars...
I acabats els ràpels, recollim el material d'escalada i cap al cotxe falta gent.
En total, nou hores de sortida (parades incloses) i uns 1300 metres de desnivell positiu. Ascensió llarga, amb passos aeris i terreny descompost, però realment bonica. Imprescindible casc i també la corda per rapelar i assegurar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada