I la darrera sortida pel Parc Natural dels Pirineus Occidentals serà cap al seu punt més alt, el pic de Bisaurín, tot i que és un dels més ràpids d'ascendir si hi anem per la via més freqüentada, la que puja pel vessant sud des del refugi de Lizara. A la foto següent, el refugi de Lizara i darrere seu el Bisaurín.
El camí, ben marcat, comença a tocar del refugi seguint les marques del GR11...
...que no abandonarem fins arribar al gran collat del Foratón, a uns 2000 metres d'altura. A la foto següent, el camí arribant al collat.
Al collat, apareix davant nostre l'emblemàtica Punta Agüerri (2447 m.), un altre dels cims destacats de la zona.
I des del coll, ja veiem ben clar el camí a seguir. A mà dreta el cami puja muntanya amunt per una zona herbosa primer...
...i un altra de rocosa, després.
Més amunt s'arriba a una zona una mica descomposta, i finalment arribem al cim del Bisaurín per l'aresta.
Des del cim, bones vistes cap als cims i valls properes. A la foto següent, el Castillo de Acher en primer terme i la resta de muntanyes que hem pujat aquests dies a l'horitzó: la Mesa, el Petrachema i el Mallo de Acherito. Impressionants també els colors de la zona del Castillo.
Cap al sud, la vall des d'on hem pujat, i en primer terme el vèrtex geodèsic del Bisaurín...rodolant per terra.
Fotos del cim...
...i baixada pel mateix camí, on trobem les "retencions" dels que pugen una mica més tard.
Un bon cim per acabar l'estada a aquesta zona. Es fa ràpid i en unes quatre hores (parades a banda) es pot pujar i baixar fent uns 1100 metres de desnivell positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada