divendres, 8 de juliol de 2016

Mallo de Acherito (2374 m.)

Pujant cap a la "Mesa" diversos cims criden la nostra atenció, però potser un dels que més destaca és el Mallo de Acherito, una gran muntanya situada a tocar del Petrachema.

La via d'accés més usual puja des del refugi de Linza, però per la vall veïna, a la zona de la Selva de Oza, podem gaudir d'una ascensió llarga i dura que es veurà compensada per fer-la -segurament- ben sols, ja que poca gent puja per aquesta banda.

Així, a l'altura del pàrquing de Guarrinza guanyem altura seguint les marques del GR11, fins que ens desviem i endinsem pel barranc de Acherito, seguint el camí que porta cap al port del mateix nom. De pujada, veiem el nostre objectiu, que d'entrada sembla inaccessible. És el cim que apareix a l'esquerra de la foto següent.


Aquí de més aprop...


...i aquí una foto, si no m'equivoco, de la imponent Agulla Sud d'Ansabère.


El camí puja ben marcat fins a uns 1600 metres d'altura, al pla anomenat Barcal d'Acherito, on hi ha un petit refugi. De fet no cal arribar fins al Barcal si volem escursar una mica la pujada, però el terreny és de més mal caminar. A partir d'aquest punt, doncs, el sender es difumina i va apareixent a trams. Trobarem també alguna fita.


Acaben els prat alpins i entrem en una tartera que ens alentirà la marxa. A la foto següent podeu veure la tartera que caldrà travessar per arribar a un collat (a l'esquerra de la foto) on enllaçarem amb la ruta que puja de Linza...


...i seguir el camí cap al Collado Huerto de Acherito, des d'on farem el darrer tram de pujada fins al cim. A la foto següent, vista cap al pic de Txamantxoia (a l'esquerra), situat just damunt del refugi de Linza.


I prop de quatre hores després d'haver iniciat la marxa, arribem al cim de l'Acherito, a 2374 metres d'altura.



Des del cim, vistes cap a la Mesa i l'Auñamendi, mig tapat pels núvols. En primer terme, el Petrachema i l'Agulla Nord d'Ansabère.


Una altra de les agulles d'Ansabère...


...i un panoràmica de la zona.


De baixada, cal tornar pel mateix camí, i en unes tres hores (amb parada a fer un banyet inclosa) arribem de nou al cotxe. I de baixada l'ull posat en el Castillo d'Acher, l'objectiu per l'endemà.


En resum, una jornada llarga i dura, però agraïda perquè és una vall solitària comparada amb l'accés a aquest cim des de Linza. I si voleu el track, el podeu descarregar aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada