Primera visita a les valls d'Ansó i Echo (ja era hora!), valls aragoneses situades a tocar de Navarra que formen en gran part el Parc Natural dels Pirineus Occidentals. Ja sabíem que el pirineu aragonès és el més agrest i vertical, i tot i que en aquesta zona l'altura de les muntanyes ja comença a disminuir camí de l'Atlàntic, la veritat és que aquí encara es conserven desnivells importants i paratges realment alpins.
Amb aquesta sortida iniciem quatre dies d'ascensions per la zona, i com que no hi ha temps per tot, caldrà triar i remenar entre les moltes possibilitats. Començarem, doncs, per l'ascensió a l'Hiru Erregeen Mahaia o Mesa de los Tres Reyes (2448 m.) (en endavant "Mesa", com es coneix popularment), que a banda de ser un dels cims importants de la zona, és el pic més alt de Navarra i de tot Euskal Herria. I més,podem arrodonir el dia pujant a un altre dels cims destacats de la zona, el Petrachema o Pic d'Ansabère (2371 m.).
La via normal, però, circula per territori aragonès i comença al refugi de Linza, on es pot arribar en cotxe. Aquest refugi es troba en el domini esquiable d'unes pistes de fons i forma part de la ruta "la Senda de Camille", o sigui que hi trobarem sempre força gent, ja sigui estiu o hivern.
El camí guanya altura seguint les marques del GRT13 en direcció al Collado de Linza. Conforme guanyem altura, ja tenim les primeres vistes del dia mirant darrere nostre. A la foto següent podeu veure (entre altres) la Sierra de Camboa, el i el Txamantxoia (1941 m.), el cim punxegut de la dreta i que queda just damunt del refugi de Linza.
Més amunt arribem al Collado de Linza, punt estratègic de l'ascensió ja que aquí cal decidir quin dels dos cims volem fer primer. La Mesa o el Petrechema? Us recomano que feu primer la Mesa, ja que l'ascensió és més llarga, bonica i entretinguda, i si després tenim ganes o forces, ja pujareu al Petrechema. A la foto següent podeu veure els objectius del dia: la Mesa (el tercer cim començant per l'esquerra) i el Petrachema, el destacat a la dreta de la imatge.
Perdem altura des del Collado de Linza i arribem a la Foya de O Portillo de Larra, cruïlla entre diversos senders i on ens endinsarem a la zona kàrstica tan característica d'aquesta part del Pirineu.
Superem un primer esglaó rocós que ens permetrà veure les curioses formes modelades per l'aigua a la roca...
...i comencem a guanyar altura per una petita vall ben poblada.
Conforme pugem, guanyem en vistes...
A la part dreta de la foto següent, podeu veure el cim del Petrachema i just davant seu la imponent Agulla Nord d'Ansabère, separats per pocs metres però amb un abisme entre els dos cims. Capricis de la natura.
Finalment, apareix el cim de la Mesa, encara lluny, mentre seguim caminant per terrenys kàrstic...
...que ens ofereix vistes espectaculars.
I finalment, després de tres hores d'ascensió, arribem al cim del Hiru Erregeen Mahaia (2448 m.), un cim mític pels bascos i navarresos.
Dalt del cim, una petita escultura del castell de Javier i una imatge de San Francisco Javier, patró de Navarra. No sóc molt de sants, però va, avui ens farem la foto junts, que és San Fermín i li han posat el mocador i tot!
Des del cim, vistes cap a les valls properes...
...i cap a un altre dels cims importants de la zona, l'Auñamendi o Anie (2504 m.), el primer cim
de més de 2500 metres veniont de l'Atlàntic. Un altre clàssic de l'excursionisme, ja caurà.
Fetes les fotos de rigor, cal tornar a baixar fins al Collado de Linza, des d'on per un camí ben evident, tornarem a guanyar altura per arribar al cim del Petrachema, que veieu a l'esquerra de la foto. L'altre cim és el Mallo de Acherito (2378 m.) un altre cim destacat de la zona. Com veieu, per arribar al cim del Petrachema només cal remuntar la carena...
...que es fa relativament ràpid des del Collado de Linza. A la foto següent, la part final de la carena.
El cim del Petrachema (2371 m.) en sí no té gaire cosa (és molt més bonic el camí cap a la Mesa), però sí és cert que la vista sobre l'Agulla Nord d'Ansabère és bestial. Tenim just al davant aquesta mole de pedra i no hi podem accedir per una bretxa de vés a saber quants metres de fondària.
A la foto següent, l'agulla Nord i a la dreta la resta d'agulles d'Ansabère.
Una ullada cap a la Mesa...
...el Mallo de Acherito...
...i la resta de muntanyes del voltant, amb el Bisaurín (2670 m.), a la dreta, com a més destacat.
I finalment, tornada al Collado de Linza per baixar cap al refugi. En total, unes 7-8 hores d'excursió i uns 1700 metres de desnivell positiu per fer dos dels cims més destacats de la zona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada