Quan puges a Aigüestortes i hi trobes poca gent sempre penses que has tingut molta sort, ja que els magnífics paratges del Parc Nacional són més bonics si són (una mica) solitaris. La Vall de Sant Nicolau, a més, potser no està tan concorreguda com la banda de Sant Maurici, i tot plegat fa que puguem gaudir d'aquest dia mig tapat però igualment formidable.
Iniciem la ruta la pàrquing de la Molina, situat a l'entrada del parc, seguint els passos del que està indicat com a ruta de la llúdriga. Cal dir que al poc de començar el camí ja no és possible seguir aquesta ruta, ja que els fortíssims aiguats de finals de juny van trinxar un dels ponts que permetia creuar el riu, anomenat la Palanca del Pey, i ara està tancat el pas. Anar per aquell camí ens permetria pujar cap a l'estany de Llebreta passant abans per l'ermita de Sant Nicolau. Tant és, ja que seguint el camí per on anem també podem pujar cap al Planell d'Aigüestortes.
Boira a la vall, sol a la muntanya.
El primer dels llocs interessants que trobem a la ruta és la cascada del Sant Esperit, Diuen que és la més bonica d'Aigüestortes, però la cascada de Ratera, a la banda de Sant Maurici, tampoc es queda curta. Aquella baixa més forta, aquesta és més estètica.
Curioses les tolles que ha creat l'aigua. Llàstima que està prohibit banyar-se...
Més amunt el camí continua cap a l'estany de Llebreta...
...fins arribar al Planell d'Aigüestortes, on també trobem turistes que han arribat en taxi.
Des d'allà pugem cap a l'Estany Llong i anem trobant algunes passeres que permeten el pas sobre els rierols. En aquesta zona el nom "Aigüestortes" agafa tot el seu significat.
De pujada, vistes també cap al Pic de Contraig (el més alt a la dreta), situat al coll del mateix nom i que dóna pas cap al refugi Ventosa i Calvell. El coll de Contraig potser és el pas més dur de la travessa de la Carros de Foc, ja que és una combinació de fort desnivell, blocs i terra descompost.
Més endavant passem pel refugi d'Estany Llong (1985 m.)...
...fins arribar al l'Estany Llong de veritat. Al fons podem veure el Pic del Portarró, el portarró d'Espot i l'Agulla del Portarró. És el pas cap a la banda de Sant Maurici i un lloc molt bonic.
De retorn, apareixen davant nostre cims d'aquesta zona que no coneixo gaire. Caldrà anar-los a explorar.
I ja aprop del pàrquing, retrobem el punxent Pic de l'Aüt on encara no han acabat de marxar els núvols.
I per apreciar realment el Parc d'Aigüestortes, no us perdeu detalls com aquests...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada