Segon dia de ruta al Canal du Midi, que ens portarà fins a la ciutat de Carcassona. Deixem enrera Avignonet-Lauragais i anem a buscar de nou el canal per començar l'etapa més llarga però també -creiem-la més bonica a nivell de paisatge i interessant pels llocs que recorre.
El camí s'inicia, igual que ahir, per asfalt, però només sortir dels límits de la regió de l'Haute Garonne (Alta Garona) s'acaba i comença el camí de terra. ahir dubtàvem que la BTT fos el millor tipus de bici si tot el recorregut era per asfalt, però a partir d'avui queda clar que és amb BTT com s'ha de venir al canal perquè amb un altre tipus de bici potser patirem massa als trams que no estan asfaltats.
Un dels llocs interessants de l'etapa és que es passa pel punt més alt del Canal du Midi, situat a 190 metres d'altura. No és cap altura espectacular però sí és important, ja que aquí es parteixen les aigües del canal: d'una banda van cap a la Mediterrània, i de l'altra, cap a l'Atlàntic. El canal s'alimenta amb l'aigua provinent de la Muntanya Negra, un massís situat cap al nord a uns quilòmetres del canal.
També en aquesta etapa trobem els primers trams de camí de sirga, i és que originalment els vaixells que anàven pel canal es sirgaven amb animals o persones. Avui només hi passen ciclistes o senderistes.
El camí d'avui ens porta a Castelnaudaury, un dels ports més importants del camí i actualment un centre turístic molt important.
Al llarg del canal trobarem diverses senyalitzacions, algunes corresponents als GR de la zona i al camí francès de Sant Jaume.
La ruta continua avui també entre camps, bàsicament de girasol...
...tot i que algun tram ens recorda més a l'horta'n'bike que podem fer aprop de Lleida.
I finalment l'arribada a Carcassona, amb la seva particular Cité medieval reconstruïda sui generis per Eugène Viollet-le-Duc. Tot i l'estètica "Exin Castillos" el conjunt és espectacular sobretot vist des de lluny. Sembla un escenari de pel·lícula i precisament per això ha servit, ja que s'hi han gravat escenes d'algunes pelis ambientades en l'edat mitjana. L'interior...molt de cara al guiri, però no deixa de ser curiós de veure-ho tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada