Els "Cavalls del Vent" és el nom que rep la travessa del Parc Natural Cadí - Moixeró i pren el nom de les banderes d'oració budistes que hi ha per tot l'Himàlaia. A banda del significat de pregària a favor de la pau i la germanor universals, són tota una icona del muntanyisme i podem trobar-nos cavalls del vent en altres indrets del Pirineu.
La ruta està organitzada com la "Carros de Foc" (travessa de refugi a refugi, reserva...) tot i que també pot fer-se per lliure. És més, nosaltres la vam fer un mes d'agost i tampoc és que hi trobéssim molta gent, fet que ens va sorprendre acostumats a l'aglomeració que per aquestes dates hi ha a Aigüestortes o a la Pica d'Estats. És, doncs, una bona opció si a l'estiu volem descobrir una altra part del Pirineu, que sense arribar a l'espectacularitat de l'Aran o el Pallars també té molt encant i algun lloc sorprenent. Per més informació sobre tot això consulteu el web cavallsdelvent.com .
La travessa pot iniciar-se a qualsevol refugi de la ruta. Buscant els més accessibles, ens decidim a iniciar-la al refugi de Gresolet ja que s'hi arriba fàcilment amb cotxe i no cal fer aproximació. A més sempre hi ha menys gent que al refugi Lluís Estasen, el del Pedraforca, que també registra molta activitat durant tot l'any.
Des del refugi del Gresolet anirem en direcció al refugi Sant Jordi, a unes cinc hores de camí i marcat amb unes franges o rodones de colr taronja. Cal no equivocar-se i enfilar cap al Pol Nord...
Des del refugi del Gresolet tenim vistes sobre el Pedraforca, tot i que aquesta banda no presenta la típica imatge de l'enforcadura, sinó unes majestuoses parets.
El camí s'inicia per un frondós bosc amb el terra encara cobert de fulles...
...passa per masos abandonats que es mantenen com a testimoni de l'antiga vida d'aquesta zona...
...i ens ofereix les primeres vistes de la travessa sobre el prepirineu berguedà.
Un dels llocs més bonics de la jornada (i de la travessa) és la zona anomenada "Els empedrats", un congost estret per on disfrutarem de la presència de l'aigua. Realment ens va sorprendre trobar un lloc així en aquesta zona del país, ja que no en coneixiem l'existència.
I en el temps programat, fi de la jornada al refugi Sant Jordi (1565 m.), que per qui estigui una mica rodat en això de la muntanya veurà que és molt similar a altres refugis. Enguany aquest refugi compleix 50 anys i quan va construir-se per l'antiga FEM (Federación Española de Montañismo) van fer-se d'altres com el "Delgado Úbeda" de la propera Serra d'Ensija que és pràcticament calcat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada