El refugi del Niu de l'Àliga és també el punt més alt de la travessa, o sigui que avui iniciem el camí baixant de la Tosa d'Alp. L'objectiu serà arribar al refugi dels Cortals de l'Ingla, cosa que farà d'avui una llarga jornada. Si bé la majoria de desnivell és de baixada, això també castiga les cames i en el tercer dia de caminada ja es comencen a notar les hores de "pateig".
Iniciem la marxa avui amb jocs de llums i ombres
Arribem al Coll de Jou, encara per damunt dels 2000 metres, des d'on iniciarem un progressiu ascens cap a les Penyes Altes del Moixeró.
Les marques del GR conviuen amb les de la travessa dels Cavalls del Vent. Potser no en calen tantes...
Anem guayant altura. Davant nostre el Cadí i magnífics prats alpins que no esperàvem trobar en aquesta banda del Pirineu.
El camí va guanyant altura i darrera nostre podem veure la Cerdanya...
...fins arribar al cim de les Penyes Altes del Moixeró (2279 m.) on coincideixen els límits les províncies de Lleida, Girona i Barcelona.
Omnipresent el Pedraforca...
i també la serra del Cadí.
Al cap d'unes hores, el refugi del Serrat de les Esposes, lloc horrible. Queda a peu de pista forestal i centenars de "domingueros" couen carn a la brasa a les graelles. No hi tinc res en contra, però ambient de muntanya... "zero patatero".
Per sort, i per contrastar, la nit que passarem als Cortals de l'Ingla la recordarem pel gran sopar que ens va preparar la guarda, la seva amabilitat, i el fart de riure que ens vam fer a la taula on ens va tocar sopar. També va ser molt interessant la conversa que a l'endemà vam tenir amb ella sobre el nou perfil de muntanyenc que arriba als refugis amb la moda del "trailrunning", perfil del qual vam tenir una patètica mostra amb un tio impresentable que pràcticament va desmuntar les lliteres del refugi buscant una càmara de fotos acusant a tot Déu (amb la mirada pagava) d'haver-li robat. Tenia pressa per marxar corrent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada