Coves de Salgà i ascens al Montpedró (752 m.)

Ja és ben cert el tòpic que diu que no cal anar molt lluny de casa per trobar llocs bonics. Aquest és el cas del Montpedró i les coves de Salgà, a tocar del pantà de Santa Anna i ben aprop de Lleida. Una ruta assequible que ens permet visitar unes balmes i ascendir al Montpedró, un modest cim de 752 metres on hi trobarem una ermita dedicada a Sant Sebastià i unes vistes espectaculars sobre el pantà de Santa Anna.

Iniciem la ruta a l'àrea de pícnic del pantà de Santa Anna, un lloc que podría ser agradable si no fos per les deixalles que hi ha arreu. I és que hi ha gent que més valdria que no sortís de casa i s'escampés la merda pel seu menjador.

Superat el tràngol, iniciem el camí per la carretera en direcció a l'embassament, fins que al cap d'uns minuts trobarem unes fites que ens indiquen el camí a seguir, també indicat amb marques de sender local (blanques-i-verdes) ja que a trams anirem seguint el sender local SL 21.

A la mitja hora de camí, comença la primera pujada del dia, que ens oferirà les primeres vistes d'àguila. A la foto següent, el pantà de Santa Anna i la presa en primer terme.

La pujada agafa força i seguim amunt...

Més endavant el camí continua per una part més salvatge, que s'endinsa per les muntanyes i boscos de la zona, on ja comencen a haver colors de tardor...

De camí cap a les coves de Salgà, l'itinerari baixa fort barranc avall, sovint amb zones molt ombrívoles i humides per ser que estem en un terreny força sec. A la foto, una vista cap a la zona de Valdellou.

Les coves de Salgà es troben a uns quatre quilòmetres de l'inici de la sortida, i són visibles des del camí que seguim.

L'accés a les coves requereix una petita grimpada. És fàcil i a més trobarem una sirga per ajudar-nos. El darrer pas per entrar a les coves, aquesta "moderna" escala.

Vista de l'interior de la cova caps als boscos de la zona.

Visitades les coves, el camí baixa cap a uns camps de conreu des d'on tornarem a guanyar altura en direcció al Montpedró. Trobarem cartells indicadors cap a l'ermita de Sant Sebastià, que anirem seguint.

Després d'un curt tram d'escales, iniciem l'últim tram de camí al Montpedró i l'ermita. A la foto, la plana lliterana tot pujant al cim...

...i cap a l'altra banda, l'ermita de Sant Sebastià.

I al cap d'unes 3 hores de camí, arribem al cim del Montpedró (752 m.), on hi ha l'ermita de Sant Sebastià, una taula d'orientació i bones vistes de la zona...

Visitada l'ermita, només quedarà tornar fins al cotxe perdent desnivell en direcció a l'àrea de pícnic de Santa Anna, passant per sota les parets del Montpedró.

Per fer aquesta sortida estareu unes 4 hores caminant (una matinal), i si voleu el track, només heu de punxar aquí.

El Canigó (2784 m.)

A tocar de la mar Mediterrània i pràcticament al centre geogràfic de la Catalunya Nord, s'alça el massís del Canigó. Durant molt temps fou considerat un dels cims més alts del Pirineu, i és que penseu que de Prada de Conflent (des d'on es veu la muntanya) fins al cim del Canigó, hi ha aproximadament uns 2500 metres de desnivell. Gens menyspreable per estar situat en una part del Pirineu on les altures comencen a perdre metres.

Per una qüestió de temps, per pujar-hi hem optat per la banda de Cortalets, la més clàssica, fàcil i també massificada, tot i que reconec que m'esperava que la cosa fos pitjor. És una ascensió molt fàcil, apta per tothom amb un mínim de forma física i sense cap zona exposada o perillosa.

En principi comtàvem amb arrencar la marxa al mateix refugi de Cortalets, on s'hi arriba seguint una pista llarguíssima de 22 quilòmetres, però la pista està en bastant mal estat i vam deixar el cotxe més avall, a uns quatre quilòmetres del refugi. Si hi aneu amb un tot-terreny o tot-camí, però, no tindreu cap problema per arribar a Cortalets. Segons ens va explicar una guia local, des de fa un parell d'anys la pista no s'arregla, així es fa un mena de "selecció natural" per desmassificar aquesta vessant del Canigó, o bé s'ha d'optar per llogar el servei de taxi tot-terreny que et puja al refugi.

Així, des d'on deixem el cotxe prenem un camí amb les marques del GR10 i posem rumb al refugi de Cortalets.

De camí cap allà, i poc abans d'arribar al refugi, trobem unes restes metàl·liques. Corresponen a un avió britànic que es va estavellar a la zona l'any 1961, i hi va haver una quarantena de morts. Volaven entre Toulouse i Perpinyà i sembla que unes turbulències el van fer estavellar contra la muntanya. El camí passa just a tocar de les restes.

Al cap d'una hora i mitja de camí, arribem al refugi de Cortalets (2150 m.), on fem una parada abans d'emprendre el camí cap al Canigó.

Des del refugi, cap secret. Camí evidentíssim i marcat amb indicadors metàl·lics. En cas de "dubte" seguir la riuada de gent i sempre amunt, ja que no hi ha cap cim més alt en quilòmetres a la rodona.

Tot pujant, les vistes són amplíssimes. Es veu bona part del Pirineu Oriental, la plana del Rosselló i -si el dia és clar- el Mediterrani. Avui hi havia una mica de calitja, però s'intuïa el mar a l'horitzó.

A la foto següent, l'ample camí cap al cim i la Pica del Canigó al fons.

Cap a l'oest, alguns dels grans cims del Pirineu Oriental, com el Bastiments (2881 m.), tot un clàssic de l'excursionisme.

Des del refugi, l'ascens és ràpid i aviat apareix davant nostre la piràmide final del Canigó. El camí continua ben clar fins al cim, on hi arribem en una hora i tres quarts, aproximadament, des del refugi, des d'on hi ha uns 700 metres de desnivell fins al cim.

I finalment, fem cim al Canigó (2784 m.). 

I de baixada, una hora fins al refugi, on es pot menjar bé sense preus exagerats, i retorn al cotxe en una hora i quart més de camí.

Vértice de Anayet (2559 m.)

El Valle de Tena és la vall aragonesa que s'estén entre les serres de la Partacua i Tendeñera i el coll del Portalet, a la frontera amb França. Sallent de Gállego, les pistes de Formigal o Panticosa, són segurament algun dels llocs més coneguts d'aquesta vall, però cal estar-hi uns quants dies si li volem treure tot el suc i descobrir-la més a fons.

En aquest blog no hi sol haver publicitat, però farem una excepció per mencionar-vos els apartaments de Casa Patro, on hem estat allotjats uns dies per fer excursions per la zona. Bon tracte, bons consells i preus no astronòmics tot i estar en mig de l'agost. Gràcies doncs al Jose Antonio i la seva companya pel tracte rebut durant aquesta setmana. Sens dubte un lloc més que recomanable, situat al bonic poble de Tramacastilla de Tena.

Una de les sortides indispensables de la zona és la ruta que puja als Ibones de Anayet, des d'on gaudirem d'una vista impressionant sobre el Midi d'Ossau. A més, podeu rematar la sortida amb l'ascensió al Vértice de Anayet o al Pico de Anayet.

La ruta s'inicia a un dels pàrquings de l'estació d'esquí de Formigal. Segons la guia Alpina, es pot aparcar el cotxe al pàrquing "Anayet" de l'estació, però la realitat és que ens fan deixar el cotxe just a l'entrada de l'estació, a tocar de la carretera general. Això vol dir que inicarem la ruta per asfalt i entremig de la ferralla de l'estació, cosa que d'entrada no sembla atractiva, però superat aquest primer tram podrem començar a gaudir de les vistes i paisatges. A la foto següent, cims amb el color rogenc característic de la zona.

La pujada fins als "ibones" la farem seguint el GR11, o sigui que és un itinerari bastant concorregut. Com més d'hora sortim, menys gent trobarem, i val la pena per gaudir tranquilament de les vistes.

Conforme guanyem altura, les instal·lacions de l'esquí queden enrere i l'ambient és més alpí. 

I al cap d'un parell d'hores d'haver iniciat la marxa, arribem als Ibones de Anayet. Depèn de l'època de l'any hi trobarem més o menys aigua, però el que és espectacular és la vista sobre el Midi d'Ossau (2884 m.), que sembla que emergeixi del terra.

És un cim d'orígen volcànic, amb una forma molt singular.

En principi l'excursió era fins aquí, però com que tenim encara temps decidim apropar-nos al Vértice de Anayet (a l'esquerra de la foto següent), veí del més espectacular Pico de Anayet (2574 m.).

Seguim una traça ben marcada que puja al coll d'Anayet...

...i allà girem a l'esquerra en direcció al cim, que veieu a la foto.

Tot pujant, veiem el Midi de nou i en primer pla al també volcànic Pico de Anayet, que queda pendent per una altra ocasió. Veure aquests dos cims tan peculiars ja justifica pujar al Vértice.

I des del coll no tardarem gaire a fer cim al Vértice de Anayet, amb bones vistes cap a tot arreu per la seva posició isolada. Al fons, els cims de les valls d'Ansó i Hecho, darreres valls aragoneses ja tocant a Navarra.

De baixada, retorn pel mateix camí amb els ulls posats sobre els 3000´s de la zona com el Balaitús (3144 m.), el primer 3000 venint de l'Atlàntic...

...i els no menys espectaculars Picos del Infierno, amb la característica paret de marbre blanc.

En resum, una sortida fàcil, amb bones vistes i que fareu en unes 5 hores, parades a banda. I si voleu el track de la sortida, cliqueu aquí.

Directa al Montsent de Pallars (2883 m.), des de Cabdella.

Els altres cops que havia pujat al Montsent de Pallars ho havia fet sempre des de l'estany de Sallente. La pujada per la Canal del Pigoló és potser la més evident, i la que ho fa des del Coll del Triador la més ràpida. El problema d'aquest darrer itinerari és que si la pista no està en bones condicions no hi podrem pujar amb un vehicle qualsevol.

Des de fa uns anys es fa la Vertical Cabanera, una cronoescalada que puja directa de Cabdella al Montsent, així que si seguim l'itinerari d'aquesta cursa, podrem pujar al Montsent per un altre itinerari. Això sí, caldrà superar 1400 metres de desnivell en poc més de 6 quilòmetres.

Des de Cabdella agafem el camí corresponent a la xarxa "Camins Vius" i el seguim en direcció al Coll del Triador. La sortida de Cabdella es fa per un agradable i obac bosquet fins a la carretera.

Un cop a la carretera la travessem i aquí comença la pujada de debò. Primer per camí, i més tard anirem camp a través pujant pels prats i seguint indicis de sender. Conforme pugem, darrera nostre apareixen altres cims de la Vall Fosca, com el Pic del Pessó i la seva característica canal...

...el Raspes Roies de Rus o Castell de Rus, segons quin mapa es miri...

...i el conjunt de cims de la Vall de Filià.

A partir dels 1900 metres el sender deixa de ser evident i seguim el track de la cursa. Déu ni dó amb la pujadeta. Fem una mica de camp a través i arribem prop de la Cambra d'Aigües de Cabdella, punt d'inici/final del carrilet de la Vall Fosca.

Prenem la pista que puja cap al Coll del Triador i poc després de passar un refugi de pastors (a la foto següent) tirem amunt pels prats fins a situar-nos a la divisòria de les dues valls. 

Davant nostre apareix el Montsent, així que no hi ha pèrdua. Trobarem alguna traça de camí de bestiar, però no hi ha pèrdua.

A la foto següent, la tanca que delimita les dues valls. L'anirem seguint fins que s'acabi. Al fons, el Tossal de la Cometa i les antigues pistes d'esquí de Llessuí.

Saludem els veïns de l'altra banda de la vall...

...i anem amunt en direcció a la zona rocosa que veieu a la foto. De pujada anirem trobant traces de camí i hem d'anar avançant cap a la canaleta que permet l'accés al cim.

S'acaba la zona herbosa i enfilem per la petita canal. Aquí anirem trobant alguna fita però el camí és evident.

El Coll del Triador des de la canal...

...i vistes cap a la zona de Filià. Si mireu bé la foto veure el poble de Cabdella, uns 1200 metres de desnivell més avall!

Superada la canal trobarem un camí més evident -que puja de la banda de Llessuí- i al cap de poc apareix el cim davant nostre...

...on arribarem ja en pocs minuts. Des del cim bones vistes cap a totes direccions. Sens dubte el Montsent de Pallars no és el més alt, ni el més tècnic,  ni el més llarg... però sí que és un  dels que té les millors vistes dels cims de la Vall Fosca.

Vista cap a l'Aneto...

...cap al Peguera...

...cap als llacs de la capçalera del Flamicell...

...i la foto de cim. Fins aquí hem estat unes 3h i 40 minuts.

La capsa on hi ha el llibre de firmes, amb una pegatina prou coneguda (juro que jo no la vaig posar)

Per baixar del cim es pot desfer el camí, però ja que hi som, acabarem de fer el tomb a la muntanya. Així, fem el descens cap a la canal del Pigoló deixant enrrere el Montsent...

...i meravellar-nos amb els colors marcians del Montorroio, un altre dels grans cims de la zona.

I finalment, un cop arribats al carrilet, el prenem cap a l'esquerra per anar fins a la Cambra d'Aigües, on baixarem de nou a Cabdella desfen el camí de l'ascensió.

En total, unes gairebé 7 hores de marxa efectiva guanyant un fort desnivell fins al cim. I si voleu el track de la sortida, cliqueu aquí.