El Valle de Tena és la vall aragonesa que s'estén entre les serres de la Partacua i Tendeñera i el coll del Portalet, a la frontera amb França. Sallent de Gállego, les pistes de Formigal o Panticosa, són segurament algun dels llocs més coneguts d'aquesta vall, però cal estar-hi uns quants dies si li volem treure tot el suc i descobrir-la més a fons.
En aquest blog no hi sol haver publicitat, però farem una excepció per mencionar-vos els apartaments de Casa Patro, on hem estat allotjats uns dies per fer excursions per la zona. Bon tracte, bons consells i preus no astronòmics tot i estar en mig de l'agost. Gràcies doncs al Jose Antonio i la seva companya pel tracte rebut durant aquesta setmana. Sens dubte un lloc més que recomanable, situat al bonic poble de Tramacastilla de Tena.
Una de les sortides indispensables de la zona és la ruta que puja als Ibones de Anayet, des d'on gaudirem d'una vista impressionant sobre el Midi d'Ossau. A més, podeu rematar la sortida amb l'ascensió al Vértice de Anayet o al Pico de Anayet.
La ruta s'inicia a un dels pàrquings de l'estació d'esquí de Formigal. Segons la guia Alpina, es pot aparcar el cotxe al pàrquing "Anayet" de l'estació, però la realitat és que ens fan deixar el cotxe just a l'entrada de l'estació, a tocar de la carretera general. Això vol dir que inicarem la ruta per asfalt i entremig de la ferralla de l'estació, cosa que d'entrada no sembla atractiva, però superat aquest primer tram podrem començar a gaudir de les vistes i paisatges. A la foto següent, cims amb el color rogenc característic de la zona.
La pujada fins als "ibones" la farem seguint el GR11, o sigui que és un itinerari bastant concorregut. Com més d'hora sortim, menys gent trobarem, i val la pena per gaudir tranquilament de les vistes.
Conforme guanyem altura, les instal·lacions de l'esquí queden enrere i l'ambient és més alpí.
I al cap d'un parell d'hores d'haver iniciat la marxa, arribem als Ibones de Anayet. Depèn de l'època de l'any hi trobarem més o menys aigua, però el que és espectacular és la vista sobre el Midi d'Ossau (2884 m.), que sembla que emergeixi del terra.
És un cim d'orígen volcànic, amb una forma molt singular.
En principi l'excursió era fins aquí, però com que tenim encara temps decidim apropar-nos al Vértice de Anayet (a l'esquerra de la foto següent), veí del més espectacular Pico de Anayet (2574 m.).
Seguim una traça ben marcada que puja al coll d'Anayet...
...i allà girem a l'esquerra en direcció al cim, que veieu a la foto.
Tot pujant, veiem el Midi de nou i en primer pla al també volcànic Pico de Anayet, que queda pendent per una altra ocasió. Veure aquests dos cims tan peculiars ja justifica pujar al Vértice.
I des del coll no tardarem gaire a fer cim al Vértice de Anayet, amb bones vistes cap a tot arreu per la seva posició isolada. Al fons, els cims de les valls d'Ansó i Hecho, darreres valls aragoneses ja tocant a Navarra.
De baixada, retorn pel mateix camí amb els ulls posats sobre els 3000´s de la zona com el Balaitús (3144 m.), el primer 3000 venint de l'Atlàntic...
...i els no menys espectaculars Picos del Infierno, amb la característica paret de marbre blanc.
En resum, una sortida fàcil, amb bones vistes i que fareu en unes 5 hores, parades a banda. I si voleu el track de la sortida, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada