dijous, 6 d’agost del 2015

Kayak & Memory


Fa aproximadament un any i mig de la publicació de la guia "La batalla de l'Ebre. 14 itineraris en BTT" per part de l'editorial Cossetània. En aquella guia, proposava una sèrie d'itineraris en BTT pels diferents escenaris de la batalla de l'Ebre, ja que aquest enfrontament va produir-se en un ampli espai de les Terres de l'Ebre,  i la BTT és el mitja ideal per recórrer-los. Existeixen també altres guies per fer itineraris a peu, i des del passat mes d'abril tenim l'oportunitat de conèixer alguns espais de la batalla de l'Ebre navegant en kayak.

Aquesta genial idea ha vingut de la mà de Terra Enllà i Enblau, empreses de turisme cultural i d'itineraris de natura respectivament, que han decidit unir esforços per oferir-nos aquesta ruta guiada  per l'Ebre, navegant per alguns espais significatius del riu que dóna nom a la batalla. Tot i que normalment en aquest blog no trobareu publicitat, penso que "Kayak & Memory" bé val fer una excepció i fer-se'n ressò, ja que igual que vaig voler fer amb la guia BTT, aquesta activitat promou el patrimoni relacionat amb la batalla de l'Ebre alhora que s'hi aproxima des de la pràctica excursionista. Una bona combinació d'història i esport que pot apropar un públic no acadèmic a alguns dels episodis històrics importants del país.

Iniciem la ruta a l'embarcador de Móra la Nova, on les piragües ja estan llestes per iniciar la baixada pel riu fins a Miravet.

(Foto: Enblau)

Abans d'iniciar la marxa, la Maite i l'Andreu -creadors de Terra Enllà- ens expliquen la importància de Móra d'Ebre durant la batalla de l'Ebre, així com el quan, on i perquè del pas de l'Ebre.

 (Foto: Terra Enllà)

Móra d'Ebre va ser un important lloc de pas de les tropes republicanes cap al front de l'Ebre, on els pontoners van tenir un important paper intentant mantenir la comunicació entre les dues ribes del riu durant els 115 dies que va durar la batalla de l'Ebre. No va ser fàcil, ja que l'aviació feixista bombardejava un i altre cop els ponts i passarel·les conscients de la importància que aquests tenien pels republicans. A la foto següent, podeu veure un dels pontons utilitzats per construir els ponts. Es troba a l'hort de la Cardoneta, a Móra d'Ebre, i actualment és un espai de memòria i on els morencs i morenques commemoren cada any l'11 de setembre.


Els ponts i passarel·les que es van utilitzar eren de diferents tipus. A la imatge següent, una passarel·la pensada pel pas de la infanteria, i per on hi podien circular uns 3000 soldats/hora.


Acabades les explicacions, sortim de Móra d'Ebre riu avall, creuant per sota de l'emblemàtic pont d'aquesta localitat, destruït durant la guerra civil i reconstruït uns anys després.

 (Foto: Enblau)

Avui fa un dia ideal per navegar, el riu baixa tranquil i al llarg del recorregut podem veure algun dels ocells aquàtics que viuen a l'Ebre. A la llunyania apareix la Serra de Cavalls, un altre dels escenaris de la batalla de l'Ebre i que va ser un dels darrers bastions de la resistència republicana. "No habrá Ebro sin Cavalls" cantaven els soldats franquistes conscients de la importància d'aquella serra.

 (Foto: Enblau)

A mig camí fem una parada per fer un mos i un banyet. Fa calor i ve molt de gust refrescar-se al riu, així que cap a dins sense pensar-s'hi gaire.

  (Foto: Terra Enllà)

Durant el recorregut anem coneixen algun dels aspectes de la batalla de l'Ebre, que tot i que no ho sembli, és encara un tema d'actualitat. Al mateix indret on plàcidament parem amb els kayaks, els Mossos d'Esquadra  van trobar no fa gaire uns 300 projectils al fons del riu. Això va obligar a tallar la navegació pel riu i explosionar-los en una cantera propera. No se sap encara com van anar-hi a parar, possiblement de forma accidental durant el transcurs de la batalla.

 (Foto: Enblau)

Al cap d'unes hores arribem a Miravet, població que també va ser important durant el pas de l'Ebre. Els republicans la van conquerir ràpidament, ja que hi havia pocs soldats franquistes destacats en aquesta població. Quan van decidir refugiar-se al castell, l'artilleria republicana va bombardejar-los fins que es van rendir.

 (Foto: Enblau)

Miravet també és conegut perquè allà s'hi va fer algunes fotos molt conegudes de la batalla de l'Ebre. Una d'aquestes fotos és la que surt un soldat vigilant el riu, feta des del castell de Miravet.


I potser la més famosa del pas de l'Ebre és la que veieu a continuació. La foto no és real, ja que correspon a un muntatge de propaganda per part de les autoritats republicanes. Calia aixecar la moral de la República i, com a totes les guerres, la propaganda tenia un paper fonamental. La foto, però, ha transcendit com una de les imatges més icòniques de la batalla de l'Ebre.


I aquí, al mateix espai on es va fer aquesta foto, acaba la ruta. Si us hi fixeu, podreu identificar algun dels edificis vora l'Ebre. De Móra d'Ebre a Miravet hem fet uns 12 quilòmetres baixant pel riu. En resum, una activitat amb la que continuarem aprenent història, descobrirem patrimoni i gaudirem de la natura. 100% recomanable!

 (Foto: Terra Enllà)

dissabte, 25 de juliol del 2015

The Cotswolds (III): Broadway tower

Al llarg de la Cotswold Way hi ha diverses excursions més curtes anomenades "circular walks" i com el seu nom indica estan pensades per acabar i començar en la mateixa població. Una de les més conegudes és la que s'inicia a Broadway, com ja hem dit, un important centre turístic de la zona.

Des del centre del poble cal anar a buscar un sender que porta cap als afores del poble, on hi ha una zona de píc-nic. Des d'allà creuarem uns camps de pastures fins arribar a l'església de Saint Eadburgha.




Des d'allà el camí continua per un tram boscós fins arribar a les rodalies de la Broadway Tower, una de les icones de la zona i edificada en el segon punt més alt de les Cotswolds.


La torre va ser edificada al segle XVIII per un noble de la zona, per tal de tenir una bona vista sobre les seves terres. Era una mena de residència de cap de setmana i es va construir imitant una torre medieval.



Va ser durant la Segona Guerra Mundial quan la torre va tornar a adquirir importància, ja que es va utilitzar com a observatori i punt de vigilància per prevenir possibles bombardejos aeris sobre Bristol i altres ciutats properes. Al costat de la torre hi ha un memorial de la RAF, l'aviació britànica, ja que prop d'allà es va estavellar un bombarder britànic. Enguany es commemora el 75è aniversari de la Batalla d'Anglaterra, és a dir, la victòria de la RAF sobre l'intent de l'Alemanya nazi de vèncer al Regne Unit amb terribles bombardejos aeris coneguts com el "blitz".



L'ús militar de la torre no va acabar aquí, i durant la guerra freda es va aprofitar la ubicació de la torre per construir un refugi nuclear. Un refugi petit, no pensat per la població civil, sinó com un lloc d'observació i de transmissió de dades en cas que caigués per la zona una bomba atòmica. Actualment el refugi ja no s'utilitza (va estar operatiu fins el 1991) i es pot visitar. A les fotos següents, l'entrada al refugi.



Acabada la visita al búnquer, iniciem el camí de retorn cap a Broadway... 



...on les ovelles pasturen tranquil·les sense saber que tenen sota els peus...


I acabada la baixada arribem a Broadway, inici i final d'aquest "circular walk".


En total, la sortida us portarà unes 2-3 hores, i fareu uns 7 quilòmetres i 270 metres de desnivell. Si voleu,la podeu descarregar aquí.


dissabte, 18 de juliol del 2015

The Cotswolds (II): Cotswold Way (Broadway - Winchcombe)

Com ja us he comentat en l'entrada anterior, la Cotswold Way és el sender que travessa tota la regió de les Cotswolds. El sender s'inicia al petit poble de Chipping Campdem i acaba a la ciutat de Bath. Aproximadament té uns 160 quilòmetres i si es vol fer sencer es tarda entre una setmana i deu dies, depenen del ritme que portem. La Cotswold Way forma part dels "National Trails", una sèrie de senders de gran recorregut que s'estenen per Anglaterra i Gal·les.

Per tal de fer un tastet de la Cotswold Way, vam decidir-nos per fer el tram entre els pobles de Broadway i Winchcombe, que segons ens van dir és un dels més bonics del sender.

A Boradway s'hi pot arribar fàcilment amb el bus 606 des de Cheltenham i començar a caminar a la parada de High Street, situada al mig del poble i per on hi passa la Cotswold Way. Des d'aquí, anirem sortint de la població per endinsar-nos en el verd paisatge de les Cotswolds, deixant enrere l'església de Sant Michael and all Angels.


Sortint de Broadway, el camí s'insereix de ple en el verd intens de la regió de les Cotswolds, que ens ofereix magnífiques panoràmiques d'amples horitzons.




Quan portem aproximadament una tercera part del camí arribem al poble de Stanton, una petita població que pot servir de final i inici d'etapa si feu la Cotswold Way sencera. Segons hem llegit, aquest és un dels pobles més bonics de la zona, i de fet els veïns s'esforcen a mantenir-lo ben cuidat.


Sortim de Stanton i el camí continua a tocar de camps de conreu...


...decorats amb immensos arbres i tot tipus de bèsties pasturant. Un paisatge de postal.



Travessar camps amb bestiar és una constant a les Cotswolds, zona on s'hi practica la ramaderia. En general inofensius, tot i que cal anar alerta amb alguna indicació.



Bé, sembla que no hi ha toros a la vista...


La pedra d'aquesta zona és coneguda arreu d'Anglaterra. És la que s'utilitzava tradicionalment per construir les cases dels pobles i també per construir els murs de pedra seca que separen els camps de conreu o pastures a les Cotswolds, amb aquest acabat "punxegut" que veieu a la foto.


La senyalització del camí en tot moment és molt bona, amb estaques i cartells indicadors de la direcció que hem de seguir. El recorregut està pensat per fer-se a peu, tot i que també trobarem gent amb bici o a cavall. En aquells casos que només es pot passar a peu ho trobareu indicat.


La jornada s'acaba, i a mesura que ens acostem als pobles reapareixen els camps de cereal, que contrasten amb el color verd omnipresent.



I acabem la sortida al poble de Winchcombe, un dels més grans de la zona i lloc de pas de sis "national trails". Per tant, un important centre d'activitat senderista. Va ser la capital de l'antic regne saxó de Mercia, després que els pobles germànics arribessin a l'antiga Britania romana. Avui en dia és una població turística important de la zona que també pot servir de lloc de pas o allotjament si recorreu la Cotswold Way.


Aquest tram de la Cotswold Way és d'uns 19 quilòmetres, 600 metres de desnivell positiu i trigareu entre 4 i 5 hores a fer-lo. Si voleu el track de la ruta, el podeu descarregar aquí.

dimecres, 15 de juliol del 2015

The Cotswolds (I): Cleeve Hill

La Gran Bretanya és una illa sense grans muntanyes. Només a Gal·les i Escòcia podem trobar elevacions per damunt dels 1000 metres, mentre que a Anglaterra la cota més alta es situa als 978 metres de l'Scafell Pike, situat al Lake District National Park, que es pot ser la zona més alpina d'aquest país.

Això, però, no evita que Anglaterra sigui un lloc idoni pel senderisme, que sense oferir-nos grans desnivells, si que ens permetrà copsar amplíssims horitzons i vistes de postal. Un exemple és la zona de les Cotswolds, un seguit de turons situats a l'oest d'Anglaterra, a tocar de Gal·les, i que ens mostraran el verd sobre verd que podem trobar al llarg i ample de la geografia anglesa.

Una bona base per explorar la zona és la ciutat de Cheltenham, la "capital" de les Cotswolds, on trobarem transport públic per apropar-nos a l'inici de les sortides que aquí us ressenyo.

Per apropar-nos a Cleeve Hill, cal agafar el bus 606 a l'estació de Cheltenham i baixar a la parada de Southam Main Road. Baixarem uns metres per la carretera, i trobarem l'inici de l'excursió marcat amb un indicador, que seguirem, on hi diu "Public Bridle Road Cleeve Common".


El camí puja muntanya amunt i passa a tocar d'unes pastures....


...i s'endinsa en el bonic bosc de Queen's Forest, amb arbres espectaculars.



A mesura que anem pujant el bosc es va aclarint fins que arribem a la carena de les "hills" (turons) per on transcorre la major part d'aquesta ruta. A la foto següent, una de les estaques que marquen el camí de la Cotswold Way, un sender que travessa tota la regió i que arriba fins a la ciutat de Bath.


En alguns punts s'hi han instal·lat bancs per que la gent s'assegui a mirar el paisatge quan van de pic-nic, que és un esport nacional a Anglaterra. Altres, però, l'utilitzen per rascar-se...


Seguim la ruta per la carena en direcció al Cleeve Hill, el punt més alt de les Cotswolds, passant al costat d'uns petits penya-segats. Als peus dels turons, podeu veure algun altre bosc de la zona.


Al cap de poc, assolim el cim de Cleeve Hill (330 metres) i punt més alt de les Cotswolds. Hi ha un vèrtex topogràfic i una taula d'orientació.



Des d'aquí també tindrem bones vistes de la ciutat de Cheltenham i les muntanyes properes, amb la destacada silueta de les Malvern Hills a l'horitzó.


Una nota curiosa és que en aquest turó hi ha... un camp de golf. A Anglaterra és un esport molt popular per qüestions òbvies, ja que la gespa creix sola i no cal regar-la. Amb un mínim manteniment els camps de golf es cuiden sols. Així, caminant per aquí trobarem una curiosa barreja d'ovelles pasturant, golfistes i excursionistes.


Més endavant el camí continua cap a les instal·lacions del camp de golf,  on trobarem un bar, per baixar després entre uns camps.



En tot moment trobarem indicadors de la Cotswold Way i altres senders de la zona, així com portes que haurem d'anar obrint i tancant a mesura que fem camí. Els senders de les Cotswolds travessen moltes propietats privades. No us diran res sempre que seguiu el camí marcat i tingueu cura de tancar les portes perquè no s'escapi el bestiar.



El camí continua cap a una petita vall...




...on trobarem una bassa que marca el naixement del riu Isbourne, un afluent del riu Avon -el més important de la zona- i punt d'inici d'un altre sender que segueix el seu recorregut aigües avall.


A partir d'aquest punt tornarem a guanyar desnivell cap a la part alta de Cleeve Hill, fins arribar a un altre dels punts emblemàtics de la zona, el "Solitary Tree".



























Aquest arbre és tota una icona pels senderistes de la zona, i també un lloc de memòria dedicat a gent que venien a caminar per les Cotswolds. Així ho acrediten les plaques que hi ha al voltant de l'arbre.



I un cop passat aquest punt, ja només caldrà desfer la pujada en direcció a la carretera per tornar a agafar l'autobús. En total, una ruta tranquil·la d'unes tres hores com a màxim i que us podeu descarregar aquí.