Pic de Baiau (2886 m.)

Indiscutiblement la Vall Ferrera és, per mi, un de les més boniques del Pirineu. Deixant de banda que és la porta d'accés a la Pica d'Estats, podem trobar rutes a diversos cims que igualment ens prometen excel·lents jornades de muntanya. En voleu uns quants? Proveu amb el Baborte, el poc concorregut Pic de Gerri o -si hi aneu també quan hi ha neu- sortides amb esquís com el Norís.

Per la Vall Ferrera també hi passa el GR11 i si l'aneu seguint podeu fer amb facilitat el Pic de Baiau, des d'on tindreu bones vistes cap a Catalunya i Andorra, a banda de visitar els magnífics estanys de Baiau.

Sortim del pàrquing de la Molinassa en direcció al Pla de Boet (a la foto), on trobareu un panell informatiu sobre la importància històrica i econòmica d'aquest espai de la Vall Ferrera.

El camí que seguim està indicat amb les marques roig-i-blanques del GR11 i també anirem trobant algun cartell indicador. Ens dirigirem cap al refugi de Baiau, a unes dos hores i mitja del Pla de Boet. El camí s'inicia travessant trams boscosos sovint a tocar del barranc, per la qual cosa trobarem aigua al llarg de gairebé tota la ruta.

De camí al refugi ja podem veure alguns dels cims de la zona, com el Pic de Norís...

...o la Pica Roja, amb l'aresta que porta directa al cim.

Després d'unes dos hores i mitja d'haver iniciat la marxa, arribem als estanys de Baiau...

...i just damunt seu trobarem el refugi lliure de Baiau (2517 m.), sovint força ple a l'estiu ja que està a tocar del GR11 i és un lloc ideal per fer-hi nit. Recordeu mantenir-lo net i tanqueu la porta quan marxeu.

Des del refugi baixem de nou cap als estanys de Baiau, i després de vorejar l'estany gran iniciarem el tram més dur de l'ascensió, la pujada cap a la Portella de Baiau. El camí remunta una tartera força descomposta (a la foto següent), així que paciència i cap amunt...

Acabada la tartera, arribem a la Portella de Baiau, des d'on fàcilment assolirem el cim del Pic de Baiau en unes quatre hores després d'haver sortit del cotxe.

Des del cim vistes espectaculars. Davant nostre, el Pic de Comapedrosa, que amb 2942 metres és el sostre d'Andorra.

Cap a l'altra banda, els estanys de Baiau, i a la dreta de la foto podeu veure tota la vall que hem remuntat fins al cim.

A la foto següent, el cim més alt és el Monteixo (amb la gelera de l'Aneto darrere seu), a la dreta el Norís i en primer pla el Pic de Gerri.

I aquí la reina de la Vall Ferrera, la Pica d'Estats, flanquejada pel Sotllo i el Montcalm.

Un cop fetes les fotos, tornem cap al pàrquing seguint l'itinerari de pujada, cosa que ens portarà unes tres hores de camí. I si voleu el track de la sortida el teniu aquí.

Pic de Delluí (2802 m.)

Passats uns dies des de la Ribalera, no hi ha millor punt i a part per la temporada de curses que recuperar les sortides estivals de bota, bocata i càmera de fotos, i amb la calma que permet la caminada, assaborir els cims pirinencs.

A la Vall Fosca, malgrat el telefèric, la Carros de Foc i la facilitat de l'accés, encara és possible trobar algun racó solitari, i aquest és el cas del Pic de Delluí. La majoria de la gent que circula entre els refugis de l'Estany Llong i el de la Colomina, ometen l'ascensió a aquest cim tot i la proximitat de la Collada de Delluí, des d'on l'assolirem amb facilitat.

Des de la presa de Sallente guanyem altura cap al carrilet. Pujant, les primeres vistes del dia ens mostren el Pic Espada i, a la llunyania,el Pic de Filià o Pallassos, un altre dels emblemàtics de la Vall Fosca.

Passat l'estany Gento, ens endinsem a la zona lacustre de la capçalera del Flamisell, i mirant enrere veiem el traçat de la Vall Fosca i les successives muntanyes amb el Montsec a l'horitzó.

Més amunt ja veiem alguns dels gegants de la zona com, d'esquerra a dreta, la Pala Pedregosa (2882 m.), el Montorroio (2862 m.) i el Montsent de Pallars (2883 m.).

De camí a l'estany Tort, el més gran de la zona, tornen a aparèixer les vies del carrilet que es va fer servir per construir les preses de la zona i, encara lluny, ja veiem el Pic de Delluí.

Arribats a l'estany d'Eixerola remuntem barranc amunt en direcció al Coll de Delluí. A la foto següent, el coll (a la dreta) i el cim de Delluí.

Tot pujant, tenim aquestes espectaculars vistes sobre el Pic de Tort i els estanys d'Eixerola i Cubieso...

...que competeixen amb les vistes que, des del coll de Delluí, tenim cap a la vall de Delluí i els seus estanys,en el camí de baixada cap al refugi d'Estany Llong, ja situat a l'Alta Ribagorça.

Des del coll, enfilem la fàcil aresta, on trobarem fites i indicis de sender, i pugem directes cap al cim.

Un cop dalt, bones vistes cap a totes direccions: cap a la serra de les Mussoles i el Pic de Morrano...

... cap al Peguera, el Pic de Tort, el Montsent, l'estany Tort...

...i el veí Pic de Mariolo (2857 m.) que es veu a tocar des del cim del Delluí. De fet, els podeu fer els dos el mateix dia si voleu, allargant les hores de la sortida.

De baixada, no ho farem per la cresta (itinerari groc), sinó que mirarem de fer-ho per una tartera (itinerari roig) que ens permetrà guanyar temps sense haver de tornar al collat.

Des de l'estany de l'Eixerola, ja només caldrà desfer el camí fins al cotxe, acomiadant el Pic de Delluí des de l'estany Gento, on el veurem (a la foto, el cim més llunyà) per darrer cop.

En total unes set hores de sortida, parades a banda. És llarga (uns 21 quilòmetres) i amb uns 1100m metres de desnivell positiu. El track, per un problema tècnic, no us el puc oferir aquest cop, però recordeu que res substitueix un bon mapa!

Trail Lo Búnker (22 km, 1200 d+)

Ja feia uns anys que tenia aquesta cursa en ment, però un any per lesió, un altre per coincidir amb altres curses, la cosa s'anava allargant i no arribava mai el moment de participar-hi, fins que enguany ha sigut possible fer aquest magnífic recorregut pels voltants de Foradada, a la Noguera. Tot i això, la calorada que hem hagut de patir ha fet que sobretot els darrers quilòmetres fossin de pura supervivència! A la foto següent, la sortida des de Foradada.

Foto: Jordi Farré

Els primers tres quilòmetres són ben suaus, tal com ens havia anunciat l'speaker, i fan que la gent surti animada. Comencem a trobar pel camí unes marietes pintades que ens porten a l'entrada d'un túnel, que la cursa travessa, i que formen part del "Land Art Foradada", un projecte artístic que recentment s'ha batejat amb el nom de Bel Gatell, una professora resident a Foradada que va morir fa pocs anys. Els que la coneixíem l'enyorem molt.

Passats aquests primers quilòmetres, la cursa afronta la primera pujada de veritat, que culmina a les Penyes del Mania, a la foto següent, i des d'on tindrem les primeres vistes d'altura.

Foto: Antoni Colom

Des d'allà, primera baixada del dia, per arribar per un bonic sender al poblet de Rubió de Dalt i seguir baixant fins al despoblat de Rubió de Baix. Abans, però, guanyem una mica de desnivell per passar pel castell de Rubió, en un espectacular emplaçament, i l'església de Sant Eudald.

 Castell de Rubió. Foto: Viquipèdia

Travessem el càmping Cel de Rubió (a tocar del riu Segre) i després de passar entre unes vinyes iniciem la pujada més llarga de la cursa, a la que si li sumem la calor, encara semblava més dura. Sort de "l'avituallament" del porró, que ajudava a pujar muntanya amunt una mica més alegre.

Acabada la pujada, la següent cota a superar és el Munt de Montsonís (509 m.), vèrtex geodèsic des d'on iniciem la baixada cap al poble de Montsonís. Pel camí anem trobant diferents intervencions artístiques en el paisatge de la zona. Sens dubte, la més espectacular, "lo padrí de Montsonís"...

Foto: Jordi Farré

...que ens veu passar poc abans d'arribar al poble, on travessarem el seu conegut castell, que veieu a la foto següent. Llàstima que a aquestes altures el cansament ja es comença a notar i no podem fixar-nos en els detalls de la fortalesa, però la fresqueta de les sales és d'agrair.

 Castell de Montsonís. Foto: Viquipèdia

Acabat el "tour" turístic al castell ja només queda resistir els darrers quatre quilòmetres, que no són precisament plans, fins a Foradada, on abans de creuar la meta farem una darrera pujada per passar a tocar de la Roca Foradada que dóna nom a la població. Allà hi trobem un grup de recreacionistes de la guerra civil, i és que al llarg de la cursa hem anat trobant "soldats" de l'Exèrcit Popular de la República prenent posicions pels búnquers de la zona...

 Foto: Associació Batalla del Segre

...ja que els búnquers de Foradada formaven part de la línia defensiva L-2 que el govern de la República havia ordenat construir a Catalunya per aturar una possible ofensiva dels franquistes durant la guerra civil. Malgrat l'esforç, no va servir de res.

Encarem la darrera baixada per passar per l'ermita de Sant Urbà...


Foto: Antoni Colom

...i finalment acabar la cursa arribant a la zona del poliesportiu. Una cursa molt bonica, amb corriols molt corredors -m'esperava trobar molta més pedra solta- i que caldrà tornar a fer un any amb menys calor per poder-la gaudir com toca. I si voleu el track, el teniu aquí.

Caminada de les Carenes (Adons - Tremp) i Pui de Llaràs (1692 m.)

Si fa uns anys vam optar per fer el recorregut íntegre de la Caminada de les Carenes, enguany hem apostat per la versió curta, que porta des del petit poble d'Adons fins a la capital del Pallars Jussà. Hi hem afegit l'ascensió al modest Pui de Llaràs (1692 m.), però que com sol passar amb aquests cims retirats del cordal pirinenc, ofereix unes vistes magnífiques sobre les grans muntanyes dels Pirineus.

La marxa curta arrenca d'Adons, on van arribant els participants a la marxa llarga que ja porten 22 quilòmetres i 1100 metres de desnivell a les cames. A les 5 del matí han sortit del Pont de Suert i arriben a Adons quan ja fa estona que ha sortit el sol. Nosaltres anem escalfant, mentre fem cua per recollir el dorsal i iniciar la caminada.

Sortim d'Adons cap allà les nou del matí, amb un dia clar que promet unes vistes espectaculars. I és que d'aquesta caminada la millor part són les vistes que ofereix sobre bona part dels Pirineus. Aquí en teniu una mostra.

Des d'Adons posem rumb al coll de la Creu de Ferri (1602 m.), el primer punt que ens ofereix vistes panoràmiques.

 ( Foto: col·lecció Ramon Palacín)

L'itinerari continua carenejant, sempre anant amunt i avall però sense diferències de desnivell molt notables. Anem gaudint de les vistes cap a les muntanyes de la Vall de Manyanet i la Vall Fosca...

 

...la veïna Serra de Sant Gervàs...

 ...o l'emblemàtic Montsent de Pallars (2883 m.).

El camí continua cap a la Serra de Camporan, on trobem un pal indicador de les diverses rutes que es poden fer per la zona de Tremp, moltes de les quals segueixen els camins de la Caminada de les Carenes. Fem la foto de rigor i continuem la marxa...

( Foto: col·lecció Sergi Valentines)

( Foto: col·lecció Sergi Valentines)

 ...cap al cim del Pui de Llaràs (1692 m.). La caminada no hi passa i cal desviar-se una mica, però val la pena arribar-hi per les vistes de 360º que ofereix el cim. Dalt també hi trobarem un vèrtex geodèsic i una caseta de vigilància forestal.

De baixada, aprofitem a córrer una mica, i és que aquesta travessa pot fer-se també corrent si us agrada. Nosaltres no ens en podem estar.

( Foto: col·lecció Sergi Valentines)

A partir del darrer control de pas, situat sota el Pui de Llaràs, ja toca perdre desnivell. Queden encara quinze quilòmetres cara avall, que sovint circulen per un desagraït terreny pedregós.

Baixant, la visió del pantà de Sant Antoni ens indica que ens anem apropant al final. A la foto següent podeu veure també la muntanya de Sant Corneli, que també mereix una bona excursió.

  (Foto: Xavier Capdevila)

Paral·lels als barrancs que baixen de Gurp anem arribant als darrers pobles que travessarem. Quan vam fer la caminada llarga l'itinerari passava per les baumes de Gurp...

...però ara l'itinerari passa pel poble de Santa Engràcia (a la foto) per després passar per Talarn...

  (Foto: Xavier Capdevila)

...fins arribar a Tremp, punt final d'aquesta caminada.

 (Foto: Xavier Capdevila)

I finalment, després de cinc hores i quart de caminada, arribem al Pavelló Casal de Tremp, on ens espera el magnífic i merescut dinar.




I si voleu el track de la sortida, cliqueu aquí.

Trail Montroig Extrem (24,5 km, 1850 m. d+)

Després d'un any d'aturada, enguany ha tornat amb força aquesta cursa del Mont-roig, amb un circuit renovat que ha incrementat el desnivell de la prova llarga fins als 1850 metres de desnivell positiu i 24,5 km de distància (oficialment). La veritat, un circuit del qual es treu el màxim rendiment de la serra del Mont-roig i les muntanyes veïnes, si tenim en compte que la màxima elevació de la zona, la Pala Alta, tot just arriba a la ratlla dels 950 m.

Perfil de la cursa

Amb una modalitat més curta, la "Speed" (14 km i 900 m. d+) i una cursa/caminada de 8,5 km que consistia en fer la clàssica volta al pantà de Sant Llorenç de Montgai, a les 8.40 es donava el tret de sortida a la cursa llarga, que ens havia de portar a fer un circuit exigent que els organitzadors del pedala.cat havien anat cuidant i treballant durant les setmanes prèvies. Tothom preparat, doncs, a la línia de sortida.

 

(Foto: Olga Bergua)

Sortim de Sant Llorenç de Montgai en direcció a la presa, per afrontar la primera de les pujades del dia, la pujada al Monteró (574 m.). Els primers 300 i pocs metres de desnivell es fan bé, amb una curta grimpada per donar una mica d'ambient a l'ascensió, i que ens permeten tenir les primeres vistes del dia sobre l'embassament i el poble de Sant Llorenç. Després de fer cim, iniciem la baixada cap al pantà, passant abans pel Pas de l'Orellut, una obertura a la roca que ens obliga a alentir el pas. A la foto següent veieu la carena del Mont-roig, la màxima altura que assolirem avui, i en primer terme el cim de la Coma de Gelis.




Arribats de nou al pantà, enfilem el camí cap al següent cim, la Torre de Sant Salvador (554 m.), una zona que no coneixia i que ens ha permès gaudir d'una dura pujada, amb algun pas distret, i assolir el cim d'aquesta muntanya. A la foto següent, arribant al cim. Darrera podeu veure el Monteró i la Coma de Gelis.


(Foto: Olga Bergua) 

La tercera pujada de la jornada ja és per terreny conegut, i és que agafem el camí del refugi del Xut per pujar fins a la carena del Montroig. Encarats a Ponent, passem pels cims de la Pala Alta del Coll de Porta (892 m.) i la Palta Alta del Mont-roig (950 m.), per acabar la carena a l'ermita de Montalegre ( a la foto següent).

(Foto: www.ullades.blogspot.com) 

Des d'allà, iniciem de nou la baixada, novament per corriols "disfrutons" abans d'iniciar la darrera pujada del dia, que ens portarà cap a la serra de Sant Cristòfol i les restes del Castell de Llorenç (a la foto següent) que hi ha al costat de l'ermita de la Mare de Déu del Castell.


(Foto: Olga Bergua) 

I des d'allà, ja tot cara avall, amb Sant Llorenç al nostres peus, on ja només caldrà creuar la meta per acabar aquesta magnífica Trail Montroig Extrem en 4h 52'.

(Foto: Joaquim Folguera)


 I si voleu el track oficial de la cursa, el teniu aquí.