diumenge, 6 de setembre de 2015

Ascensió i volta a Sant Corneli

Pujant del pla de Lleida i un cop superat el Montsec pel Congost de Terradets, s'obre davant nostra la part baixa de la comarca del Pallars Jussà. És en aquesta zona on podem trobar un seguit de muntanyes que, potser perquè no poden competir en altura amb els cims jussans de la Vall Fosca o la Vall de Manyanet, sovint són poc visitats. La Pessonada, la serra del Carreu o Sant Corneli són, però, territoris on podem gaudir de bones jornades de muntanya amb l'afegit de la tranquil·litat.

Per pujar al cim de Sant Corneli, cal que ens dirigim al poble d'Aramunt, on iniciarem la ruta en direcció a la Font de la O.


Al cap de 20 minuts trobarem un cartell indicador que ens indica la direcció al cim, així que el seguirem amunt...


...amb les primeres vistes de la jornada entre les clarianes del bosc. A la foto següent, el pantà de Sant Antoni.


En la primera part de la ruta guanyarem la major part del desnivell positiu de la jornada. El camí va pujant pel bosc, a trams més fort, a trams més suau,però sempre amb una ombra que s'agraeix.



A mesura que guanyem altura el bosc va desapareixent i arribem a una zona més desprotegida des d'on ja veiem el cim.


Arribant al cim trobem restes de trinxeres (que veieu a la foto) ja que la muntanya de Sant Corneli es trobava al bell mig de la línia del front del Pallars durant la guerra civil.


De lluny ja veiem l'ermita que corona el cim, on també hi ha les restes d'una creu de grans dimensions que va caure als pocs dies de ser instal·lada...


...així com una estaca de grans dimensions amb un missatge de pau en diferents idiomes.






Arribem al cim de Sant Corneli (1351 m.) en poc menys de dues hores de camí...


...on obligatòriament cal fer-se les fotos de rigor al costat de la creu tombada. La creu va ser alçada l'any 1940 en homenatge dels soldats franquistes que van morir a la zona. Va ser un gran acte d'exaltació patriòtica (espanyola) rodejat de tota la mística nacional-catòlica de l'època. La mare natura, però, es va encarregar de tombar-la poc temps després d'haver estat erigida. Venjança històrica? Qui sap... Allà va quedar, tombada, fins a dia d'avui.



Si no teniu més temps o ganes de caminar podeu retornar a Aramunt pel camí per on hem pujat, però val la pena fer una ruta circular cap a l'altra vessant de la muntanya. Tot baixant, trobem restes d'uns petits búnquers amb vistes cap a la serra del Carreu....



...la Pessonada...


...i darrera nostre la muntanya de Sant Corneli.


El camí és tota l'estona prou evident i combina trams de pista i corriol. Al cap d'una hora de sortir del cim caldrà agafar un sender amb marques de ruta BTT que anirem seguint fins a tornar a Aramunt. En alguns trams el sender està força malmès però es pot seguir bé (a peu, perquè en bici hi ha trams que Déu ni do!)



Més avall trobem el barranc del Carreu, un bonic racó on descansar i banyar-nos si fa molta calor. Sorprèn trobar aquest riuet d'aigües cristal·lines, ja que bona part de la ruta de baixada transcorre per un bon secarral!


Creuem el riu...


...i anem seguint el camí cap a zones ja més humanitzades. A la foto, un contenidor frigorífic de "la Jijonenca" que fan servir com a magatzem -suposo- en un dels camps de la zona. Un contrast bestial amb l'entorn que ens envolta i el pitjor de tot... No hi havia gelats!


El següent punt d'interès de la ruta és el poble d'Aramunt Vell, situat damunt d'un turó i avui en dia abandonat.


Passem a tocar de l'ermita de Santa Maria d'Aramunt...


...i entrem al poble vell on, com podeu veure, alguna casa s'ha recuperat per poder-la utilitzar.


Un cartell adverteix que és perillós entrar al poble pel risc d'enfonsament d'alguns edificis, així que optem per vorejar-lo seguint els senyals que us comentava de la ruta BTT. Passem a tocar de l'antic castell...


...i baixem per un dels carrers d'Aramunt vell on sembla que sí s'hi pot transitar. El camí circula a tocar d'algunes cases enrunades i altres de restaurades...




...fins arribar a la Font Vella, un agradable racó on podem refrescar-nos...


...i meravellar-nos amb el bonic camí empedrat que puja cap a Aramunt Vell. Tota una obra d'enginyeria!


Des de la Font Vella anirem seguint el petit canal de reg...


...fins arribar a Aramunt...


...on acabarem la ruta amb vistes cap a Aramunt Vell.


En total entre 4 i 5 hores de ruta (depèn del ritme i les parades) i si voleu el track el podeu baixar d'aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada