dijous, 8 de desembre de 2016

Serra de Sant Gervàs: la Pala Alta del Teller (1889 m.)

Entre finals d'estiu i l'inici de les primeres nevades, comença el període de l'any potser més indicat per trescar per les serralades prepirinenques. La forta calor estival de Ponent fa poc recomanable anar-hi al juliol o a l'agost, i durant l'hivern la neu ens reclama per altres latituds, així que el darrer trimestre de l'any toca conèixer aquests espais.

I és que sovint hi passem ben aprop ("ja hi anirem", pensem) però sempre van quedant al final de la llista de llocs pendents de visitar, sense que trobem el moment oportú per anar-hi. Un d'aquests llocs és la Serra de Sant Gervàs, una impressionant muralla calcària que s'alça fins als 1800 metres a cavall de la Ribagorça i el Pallars, i que serveix d'immensa balconada a la Terreta, subcomarca que forma part del municipi de Tremp tot i trobar-se a la vessant ribagorçana del prepirineu.

Per conèixer aquesta serra i les muntanyes properes, disposeu de la guia "Serra de Sant Gervàs i muntanyes veïnes" del company Joan Ramon Segura, incansable explorador, que us portarà fins a l'últim racó d'aquestes contrades. 

A la Pala Alta del Teller s'hi pot pujar per diversos llocs, però nosaltres triem anar-hi des de la Torre de Tamúrcia. A uns 100 metres de la sortida del poble trobem una pista que baixa cap al barranc de . La seguim i trobarem les marques del GR-3, que ens acompanyaran durant la jornada fins al coll del Pertús. A la foto següent, la serra de Sant Gervàs.


Anem seguint la pista fins que les marques ens desvien cap a un corriol. A partir d'aquí, el camí ja comença a fer pujada...


Al cap d'una hora i poc de camí, arribem a l'ermita de Sant Gervàs, situada sota les parets de la serra.



I resulta que no és només de Sant Gervàs, sinó que aquest sant comparteix pis amb un altre: Sant Protàs.


Aquí els teniu als dos. No coneixia cap ermita dedicada a dos sants (bé, sóc bastant profà en la matèria).


L'ermita és d'unes dimensions considerables, i està ben conservada. Sobretot ens ha cridat l'atenció que es mantinguin les pintures en un lloc tan isolat i a l'abast de qualsevol desaprensiu. L'ermita estava oberta i pot servir de refugi en cas de mal temps, sent sempre respectuosos.


Fora de l'ermita, un sol espatarrant. I a la vall del Noguera Ribagorçana, la boira.


A partir de l'ermita, el camí continua amunt evident (a banda de les marques del GR en trobem unes altres de color groc), però cada cop es fa més empinat i guanyem desnivell decididament fins arribar a l'altura de les parets de la serra...



...on els escaladors també gaudeixen d'aquestes parets, ideals a l'hivern per l'orientació al sud.



I quan ja som tocar de la paret, enfilem el pas del Portús. Una escletxa a la muralla que permet superar-la fàcilment...


... i accedir a l'altra vessant de la serra de Sant Gervàs. A la nostra dreta, apareix el cim de l'Avedoga d'Adons (1825 m.), segon punt culminant de la serra...



...però nosaltres anirem cap a l'esquerra per assolir-ne el punt més alt, la Pala Alta del Teller. Tot pujant, gaudim de vistes espectaculars sobre el Pirineu...


...i cims destacats com l'Aneto, a la foto següent. Les antenes que veieu també a la foto estan a la Faiada de Malpàs, damunt de Pont de Suert. Una altra curiositat d'aquesta ruta és que des del capdamunt de la serra ens adonem que es veu pràcticament tot el recorregut de la Caminada de les Carenes, una marxa de resistència amb vistes espectaculars que heu de fer al menys un cop.


Vistes també cap a la zona del Turbó i el Cotiella...


...la Vall Fosca i la de Manyanet, amb el montsent de Pallars treien el cap...



...i també bones vistes cap als cims veïns. A la foto següent, l'Avedoga d'Adons amb una mica de neu, i no es veuen a la foto per efecte dels reflexos, però des d'aquí veiem les serres del Cadí i el Pedraforca.


Foto de cim al vèrtex geodèsic de la Pala Alta del Teller (1889 m.)...


...i de nou cap avall desfent el camí fins al cim.


Una sortida no gaire llarga (ideal per un matí) on hi hem estat unes cinc hores en total, i amb uns 900 metres de desnivell. Bon camí i algun tram força costerut. I en breu, us penjo el track!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada