Cavalls del Vent (IV): Cortals de l'Ingla - Prat d'Aguiló

Deixem enrera l'agradable estada al refugi dels Cortals de l'Ingla per anar cap al refugi del Prat d'Aguiló, situat en un bonic paratge als peus del Cadí. Potser aquest és el refugi més ben situat de la travessa, almenys a nosaltres ens va agradar molt.

La primera part de la jornada ens porta fins al Coll de Vimboca (1799 m.) on hi arribem seguint les marques del GR-150.1. A partir d'aquí continuem guanyant altura fins a superar la cota dels 2000 metres i arribar al Pas del Bou, un altre coll.

Prop del Pas del Bou apareix un dels cims del Cadí, el Comabona (2548 m.), on hi podríem arribar seguint el GR.

Però a l'arribar al Pas del Bou l'abandonem i iniciem el descens progressiu cap al refugi del Prat d'Aguiló.

Encara queda, però ja veiem el prat d'Aguiló situat als peus del Cadí. Cap allà anem.

Seran aquests els "cavalls del vent"?

Finalment el refugi...

...on com cada dia es tracta de recuperar forces...

...per afrontar demà la darrera jornada dels Cavalls del Vent.

Cavalla del Vent (III): Refugi Niu de l'Àliga - Refugi dels Cortals de l'Ingla

El refugi del Niu de l'Àliga és també el punt més alt de la travessa, o sigui que avui iniciem el camí baixant de la Tosa d'Alp. L'objectiu serà arribar al refugi dels Cortals de l'Ingla, cosa que farà d'avui una llarga jornada. Si bé la majoria de desnivell és de baixada, això també castiga les cames i en el tercer dia de caminada ja es comencen a notar les hores de "pateig".

Iniciem la marxa avui amb jocs de llums i ombres

Arribem al Coll de Jou, encara per damunt dels 2000 metres, des d'on iniciarem un progressiu ascens cap a les Penyes Altes del Moixeró.

Les marques del GR conviuen amb les de la travessa dels Cavalls del Vent. Potser no en calen tantes...

Anem guayant altura. Davant nostre el Cadí i magnífics prats alpins que no esperàvem trobar en aquesta banda del Pirineu.

El camí va guanyant altura i darrera nostre podem veure la Cerdanya...

...fins arribar al cim de les Penyes Altes del Moixeró (2279 m.) on coincideixen els límits les províncies de Lleida, Girona i Barcelona.

Omnipresent el Pedraforca...

i també la serra del Cadí.

Al cap d'unes hores, el refugi del Serrat de les Esposes, lloc horrible. Queda a peu de pista forestal i centenars de "domingueros" couen carn a la brasa a les graelles. No hi tinc res en contra, però ambient de muntanya... "zero patatero".

Per sort, i per contrastar, la nit que passarem als Cortals de l'Ingla la recordarem pel gran sopar que ens va preparar la guarda, la seva amabilitat, i el fart de riure que ens vam fer a la taula on ens va tocar sopar. També va ser molt interessant la conversa que a l'endemà vam tenir amb ella sobre el nou perfil de muntanyenc que arriba als refugis amb la moda del "trailrunning", perfil del qual vam tenir una patètica mostra amb un tio impresentable que pràcticament va desmuntar les lliteres del refugi buscant una càmara de fotos acusant a tot Déu (amb la mirada pagava) d'haver-li robat. Tenia pressa per marxar corrent...

Cavalls del Vent (II): Refugi Sant Jordi - Refugi Niu de l'Aliga

Iniciem el segon dia de travessa sortint d'hora del refugi Sant Jordi ja que ens espera una llarga jornada fins al refugi del Niu de l'Àliga, situat al capdamunt de la Tosa d'Alp.

Des del refugi Sant Jordi el camí marcat ens porta en primer lloc cap al Coll d'Escriu, des d'on seguint el GR-107 baixarem a buscar la carretera que va de Bagà al Coll de Pal per després anar cap al refugi del Rebost.

La pujada cap al refugi del Rebost ens ofereix les primeres vistes panoràmiques del dia...

...fins que després d'un tramet boscós arribem al bonic refugi del Rebost.

Des del refugi, pdem gaudir d'una bona vista sobre el Pedraforca, rei indiscutible de la zona.

Del refugi del Rebost una forta pujada ens eleva cap als prats alpins que trobem seguint el camí cap al Niu de l'Àliga. A l'horitzó veiem la Tosa d'Alp, on hi ha el refugi. Encara falta.

Arribem finalment a la Collada de Comafloriu. Ara un llarg flanqueig ens portarà guanyant altura cap al nostre objectiu. Les vistes són espectaculars.

 Com més pugem, cada cop menys herba i més pedres...

...entre les que discorre l'evident camí...

 ...que ens porta al refugi del Niu de l'Àliga (2520 m.), el final d'etapa d'avui, en unes 7 hores des del refugi de Sant Jordi. Aquest refugi, com podeu veure, sembla que l'hagin deixat caure del cel aquí dalt de tot ja que només es troba a 5 minuts (o menys?) del cim de la Tossa d'Alp (2537 m.). És un lloc curiós de veure i on dormir, ja que la posta de sol és bestial per l'altura on es troba. Per dins, conserva tota l'estètica dels anys 80 i realment sembla haver anat enrera en el temps...

Cavalls del Vent (I): Refugi de Gresolet - Refugi Sant Jordi

Els "Cavalls del Vent" és el nom que rep la travessa del Parc Natural Cadí - Moixeró i pren el nom de les banderes d'oració budistes que hi ha per tot l'Himàlaia. A banda del significat de pregària a favor de la pau i la germanor universals, són tota una icona del muntanyisme i podem trobar-nos cavalls del vent en altres indrets del Pirineu.

La ruta està organitzada com la "Carros de Foc" (travessa de refugi a refugi, reserva...) tot i que també pot fer-se per lliure. És més, nosaltres la vam fer un mes d'agost i tampoc és que hi trobéssim molta gent, fet que ens va sorprendre acostumats a l'aglomeració que per aquestes dates hi ha a Aigüestortes o a la Pica d'Estats. És, doncs, una bona opció si a l'estiu volem descobrir una altra part del Pirineu, que sense arribar a l'espectacularitat de l'Aran o el Pallars també té molt encant i algun lloc sorprenent. Per més informació sobre tot això consulteu el web cavallsdelvent.com .

La travessa pot iniciar-se a qualsevol refugi de la ruta. Buscant els més accessibles, ens decidim a iniciar-la al refugi de Gresolet ja que s'hi arriba fàcilment amb cotxe i no cal fer aproximació. A més sempre hi ha menys gent que al refugi Lluís Estasen, el del Pedraforca, que també registra molta activitat durant tot l'any.

Des del refugi del Gresolet anirem en direcció al refugi Sant Jordi, a unes cinc hores de camí i marcat amb unes franges o rodones de colr taronja. Cal no equivocar-se i enfilar cap al Pol Nord...

Des del refugi del Gresolet tenim vistes sobre el Pedraforca, tot i que aquesta banda no presenta la típica imatge de l'enforcadura, sinó unes majestuoses parets.

El camí s'inicia per un frondós bosc amb el terra encara cobert de fulles...

...passa per masos abandonats que es mantenen com a testimoni de l'antiga vida d'aquesta zona...

...i ens ofereix les primeres vistes de la travessa sobre el prepirineu berguedà.

Un dels llocs més bonics de la jornada (i de la travessa) és la zona anomenada "Els empedrats", un congost estret per on disfrutarem de la presència de l'aigua. Realment ens va sorprendre trobar un lloc així en aquesta zona del país, ja que no en coneixiem l'existència.

I en el temps programat, fi de la jornada al refugi Sant Jordi (1565 m.), que per qui estigui una mica rodat en això de la muntanya veurà que és molt similar a altres refugis. Enguany aquest refugi compleix 50 anys i quan va construir-se per l'antiga FEM (Federación Española de Montañismo) van fer-se d'altres com el "Delgado Úbeda" de la propera Serra d'Ensija que és pràcticament calcat.

Saint Saud i Cambo...què? Camboué, ah, d'acord!

Saint Saud i Camboué. Segur que molta gent no sap ni on paren aquests cims, i la veritat és que jo tampoc els tenia gaire situats fins que agafes la llista de 3000's que falten i dius "aquests no els he fet". Més amunt del refugi d'Estós, doncs, hi ha encara un bon grapat de 3000's per pujar. A aquest parell s'hi pot anar per França, però per evitar la pallissa de quilòmetres en cotxe, els farem caminant.

La primer part de la ruta consisteix en pujar fins al refugi d'Estós (1890 m.) per la vall del mateix nom

La vall d'Estós és sobretot molt xula a la tardor, amb els colors característics de l'època, però val la pena anar-hi tot l'any. Té vistes com aquesta sobre el Perdiguero (3222 m.)

En poc més de dos hores s'arriba al refugi d'Estós. Per nosaltres mig camí, ja que des d'aquí hem d'enfilar el barranc de Gias per anar a buscar els "ibones" (estanys) del mateix nom.

En un parell d'hores més hi arribem. Un lloc lunar amb bones vistes (2640 m.) A la foto següent es veu el coll de Gias, on haurem d'anar a l'endemà.

De bon matí, els pics de Clarabide i el Pic de Gias ens saluden. Iniciem l'excursió pujant cap al coll de Gias...

...on hi arribem en poc menys d'una hora. És el que té dormir tant amunt.

Des del coll albirem els objectius: Saint Saud (3003) a l'esquerra i Camboué (3043) a la dreta.

 Fem primer cim al Saint Saud (3003 m), amb una vista espectacular sobre el Posets...

  ...i altres cims de la zona (Bardamina, Gias, Clarabides)

Després queda anar recorrent la cresta, o esquivar-la per l'esquerra en els trams més compromesos, per fer cim al Camboué (3043 m.) Des d'aquest cim, obtenim aquesta vista sobre el Saint Saud (en primer terme) i el Bachimala a l'horitzó.