No he explicat encara que la travessa Chamonix - Zermatt discorre gairebé en la seva integritat pel cantó suís del Valais (o Wallis, en alemany), que fou un territori pràcticament independent fins que va incorporar-se a la Confederació Helvètica (com es diu Suïssa oficialment) a principis del segle XIX. La seva posicó isolada, rodejat de grans cims, va contribuir a aquesta situació, i és que al Valais podem trobar els cims del Grand Combin (4134 m.), que ens ha acompanyat els primers dies de travessa, i grans cims com el Weisshorn (4505 m.), el Dom (4545 m.) -el pic més alt situat íntegrament a Suïisa- o el mític Cerví o Matterhorn (4478 m.), potser la muntanya més icònica del món. La bandera del Valais és omnipresent en totes aquestes valls.
Iniciem la jornada a Prafleuri pujant cap al Coll de Roux (2780 m.), visible des del refugi i que assolim en només mitja hora...
...per iniciar una llarga baixada cap al Lac des Dix (a la foto següent). Tot baixant trobareu el -segons el mapa- refugi de la Barmaz, però que sembla que ara està destinat a usos privats, com "amablement" ens recorda un senyor que l'havia llogat.
Arribats al llac, l'anem resseguint per una pista forestal fins a la seva cua, segurament en una de les parts més monòtones del trekking, amb prop de sis quilòmetres de pista.
A l'altra punta, la presa del llac -construïda amb la pedra de Prafleuri-, i és que alguns dels llacs del Valais estan presats per tal d'aprofitar l'aigua i produir energia.
Comença la pujada i acaba la monotonia, i després d'alguns dubtes sobre el camí a seguir (hi ha un camí marcat però al mapa que portem hi apareix un altre), trobem el pas cap al "pas de cabres" que avui creuarem.
El camí avança per zones pedregoses, sovint descompostes, i després per terreny d'antiga gelera, format per pedres que dificulten la progressió. A la foto següent, avançant sota l'atenta mirada del Mont Blanc de Cheilon (3870 m.) i la seva gelera.
Seguim pujant i trobem la indicació cap al Pas de Chevres (pas de cabres), i que és l'alternativa al Col de Riedmatten. Ambdós passos permeten creuar cap a Arolla, però ens han comentat que a Riedmatten hi ha perill de despreniments, així que tocarà pujar per les escales. Fins al pas de Chevres teniu unes set hores des de Prafleuri, i realment hem tingut la sort que estigués obert, ja que fa tant sols un dia estava tancat pels despreniments. Sort que no hem hagut de tirar enrere.
Abans de creuar el pas vivim una situació surrealista quan un senyor que l'havia baixat, una mica exaltat, ens adverteix de la perillositat del pas. Res més lluny de la veritat, ja que tot i haver alguna part aèria en l'aproximació a l'escala, no és gens exposat. Una altra cosa seria amb neu o pluja, ja que el terreny és bastant descompost. Podeu veure a la foto següent l'accés al pas i les plataformes que el composen, molt ben fetes i segures.
Les escales no són 100% verticals, tot i que puguin fer impressió, però res a veure amb les antigues escales, que encara estan allà posades, i que segur que feien tirar enrere a més d'un.
Superades les escales, veiem el llarg camí recorregut des de Prafleuri...
...mentre a la banda d'Arolla apareix davant nostre, per primer cop, el Cerví (el cim més punxegut que veieu a l'esquerra).
I fet el pas ja només queda baixar cap a Arolla, gaudint d'un camí més descansat i les muntanyes del voltant...
...com és el cas del, sí, es diu així, Mont Collon (3637 m.), que veieu a la foto següent.
A Arolla hi arribarem en un parell d'hores de descens, i ens allotjarem a l'alberg Aiguille de la Tza, un establiment històric de la població, decorat amb motius muntanyencs i mapes de la mítica cursa d'esquí de muntanya Patrouille dels Glaciers, que fa un recorregut linial entre Zermatt i Verbier i que també passa per Arolla.
I amb nou hores i vint minuts de durada acabem l'etapa d'avui, després de fer uns (durs, pel tipus de terreny) tretze quilòmetres, mil metres positius de desnivell, i prop de mil set-cents negatius. I si voleu el track de la jornada, el teniu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada