dilluns, 12 d’octubre de 2020

Sant Mamet (1391 m.)

Mentre a la televisió veiem horroritzats com, de bon matí, desenes i desenes de vehicles col·lapsen el Montseny i altres espais naturals prop de Barcelona, a Lleida marxem de casa en direcció a la Coma de Meià que, com sempre, ens espera amb la seva habitual calma, lluny de les massificacions i les escenes de "dominguerisme" que imperen per altres latituds.

Poca gent i bon temps, no es pot demanar res més per fer una excursió pel Montsec. Sortim del poblet de Santa Maria de Meià baixant cap al barranc de Sant Pere per després pujar cap al coll que mena a la vall d'Ariet...

...combinant trams de pista i un camí que sembla pujar directe cap al castell d'Ariet.


De camí al coll deixem enrere el poblet de Santa Maria de Meià i, un cop hi arribem seguirem per pistes forestals...

...fins que el camí esdevé més dolentot. Mirant el mapa, el camí està marcat com a "camí de petrolers", i és que molt possiblement siguin dels anys en que per la zona del Montsec es van fer prospeccions petrolíferes a la recerca de l'or negre. No van tenir èxit, qui sap si de tenir-lo, avui aquesta zona estaria farcida d'instal·lacions industrials.

Per sort, no va ser així, i superada la forta pujada arribem a la part superior de Sant Mamet, que ens ofereix vistes espectaculars cap a la Coma de Meià i un horitzó ple de muntanyes. Montserrat, ben lluny, també és visible des d'aquí.

Anem seguint el camí (restes d'una pista) en direcció al cim, on ja veiem l'ermita i el refugi que el coronen...

...i on arribem en un parell d'hores des del poble. Fem la foto de cim...

...i parem a fer un mos. El dia i el lloc es mereix una pausa per gaudir de les vistes. A la foto següent, podeu veure la Roca dels Arcs (a la dreta) i la paret de la Roca Alta (a l'esquerra). Al fons, el Pirineu ben blanc.


Fetes les fotos, marxem del cim per un camí que baixa per la cara nord. Primer per pista...

 
...i després per un corriol que baixa ben dret. Per aquest anirem trobant fites que baixen cap al coll de les Comes...

 
...i tindrem aquestes vistes sobre la magnífica torre que s'alça al castell de Rocaspana. De fet aquesta zona, antiga frontera dels Comtats Catalans, està ben farcida de torres i castells.

 
Arribats al coll, el camí va baixant entre camps de conreu, uns d'abandonats, primer, i uns altres en funcionament, després. En aquesta part, el camí es perd en alguns punts i cal anar orientant-se buscant el millor pas possible fins a trobar el camí bo de nou.

 
Arribarem a la pista principal que porta a Santa Maria de Meià, i tocarà pujar una mica per després perdre altura cap al poble. Un cop hi arribem, podem passejar-nos per la col·legiata de Santa Maria de Meià...
 
 
...on descobrirem, al seu cementiri, que hi ha enterrats set maquis que el 1944 van arribar a la coma de Meià en el marc de l'operació "Reconquista de España", i que pretenia fer caure el sanguinari règim de Franco. Després d'uns dies de trets i persecucions per la zona, foren executats a Santa Maria de Meià el 13 de novembre de 1944. Serveixi aquesta ruta com homenatge a tots ells.


 En total, unes cinc hores de ruta (comptant parades) que si voleu fer us poder descarregar aquí.
 


Cap comentari:

Publica un comentari