Mentre a la televisió veiem horroritzats com, de bon matí, desenes i desenes de vehicles col·lapsen el Montseny i altres espais naturals prop de Barcelona, a Lleida marxem de casa en direcció a la Coma de Meià que, com sempre, ens espera amb la seva habitual calma, lluny de les massificacions i les escenes de "dominguerisme" que imperen per altres latituds.
Poca gent i bon temps, no es pot demanar res més per fer una excursió pel Montsec. Sortim del poblet de Santa Maria de Meià baixant cap al barranc de Sant Pere per després pujar cap al coll que mena a la vall d'Ariet...
...combinant trams de pista i un camí que sembla pujar directe cap al castell d'Ariet.
De camí al coll deixem enrere el poblet de Santa Maria de Meià i, un cop hi arribem seguirem per pistes forestals...
...fins que el camí esdevé més dolentot. Mirant el mapa, el camí està marcat com a "camí de petrolers", i és que molt possiblement siguin dels anys en que per la zona del Montsec es van fer prospeccions petrolíferes a la recerca de l'or negre. No van tenir èxit, qui sap si de tenir-lo, avui aquesta zona estaria farcida d'instal·lacions industrials.
Per sort, no va ser així, i superada la forta pujada arribem a la part superior de Sant Mamet, que ens ofereix vistes espectaculars cap a la Coma de Meià i un horitzó ple de muntanyes. Montserrat, ben lluny, també és visible des d'aquí.
Anem seguint el camí (restes d'una pista) en direcció al cim, on ja veiem l'ermita i el refugi que el coronen...
...i on arribem en un parell d'hores des del poble. Fem la foto de cim...
...i parem a fer un mos. El dia i el lloc es mereix una pausa per gaudir de les vistes. A la foto següent, podeu veure la Roca dels Arcs (a la dreta) i la paret de la Roca Alta (a l'esquerra). Al fons, el Pirineu ben blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada