diumenge, 27 de setembre de 2020

L'Aigüeta de la Vall

Segur que molts de vosaltres heu sortit des del poble de Grist (Eriste en castellà) en direcció al refugi Angel Orús, des d'on s'inicien algunes clàssiques ascensions a cims com el Posets o els Pics de la Forqueta. Grans cims, sense dubte, però també molt concorreguts i on sovint és difícil trobar la soledat de la muntanya. 

Però també allà a tocar hi "la Ball", com es coneix a la zona, o l'Aigüeta de la Vall (nom del barranc que solca "la Ball"), que és un espai magnífic i poc conegut. Per aquesta vall es poden assolir els pics d'Eriste, però del poble fins als cims hi ha uns dos mil metres de desnivell. Segurament per aquest motiu per aquí no hi puja pràcticament ningú. La "Ball" per si sola, però, ja és un motiu suficient per conèixer-la, i si li sumem el fet de la neu caiguda els darrers dies (en quantitats insòlites en algunes zones per ser setembre), ja tenim un recorregut amb bones vistes i bons paisatges assegurats.

Iniciem la marxa al santuari de Guayente, des d'on un camí comença ja fort de bon inici guanyant altura. Darrere nostre deixem l'allargada Serra de Chía...

...mentre anem guanyant altura, combinant trams emboscats amb altres més assoleiats que ens permeten tenir vistes d'altura, com aquesta sobre el Gallinero (el cim més destacat a la dreta) i les muntanyes que hi ha sobre l'estació de Cerler.

 

Més o menys a la meitat de la pujada arribem a la Palanqueta de la Sarra, que permet creuar l'Aigüeta de la Vall, però el pont està inservible, així que tocarà descalçar-se i creuar el riu a gual.

  

Superat el riu, reprenem el camí, passant a tocar de la cabana del Vaquerisal (que pot servir com a refugi d'emergència)...


 ...i seguim camí amunt. Anirem trobant marques de PR i altres de color lila que ens apropen a la part superior de la vall, on ja veiem la neu que ha agafat a les cotes altes.

El camí arriba a una pleta, des d'on ens endinsem cap al bosc per buscar el camí que puja a l'Ibón de Bagüeña, on en principi volíem arribar.

El camí pel bosc, però, és confós i poc definit, així que canviem d'objectiu i decidim pujar cap als ibons dels Chuncos i Negro, prenent un camí en direcció sud que ens deixa veure la magnífica cascada de Bagüeña. Tot un descobriment.

Passem a tocar de la cabana de Pardines (similar a la del Vaquerisal) i guanyem altura cap a l'Ibón dels Chuncos, amb els joncs en primer terme...

...i cap a l'Ibón Negro, situat als peus del Tozal de Bocs (2731m).

Fins aquí han estat unes quatre hores de camí. Fem la parada per dinar, de nou baixem cap a l'Ibón dels Chuncos...


...i iniciem la baixada, aquest cop per un camí més definit, per retrobar el barranc de l'Aigüeta de la Vall i tornar cap a Guayente, mentre gaudim de la vista cap a la cascada de Bagüeña i els cims de les Tres Chermanes, en una estampa totalment alpina.

 

En total, unes vuit hores de sortida (comptant parades) i uns 1300 metres de desnivell positiu. I si voleu el track el podeu descarregar aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari