diumenge, 25 d’octubre de 2020

Els Tossals d'Almatret

Si tanqueu els ulls i penseu en el riu Ebre, de ben segur us venen al cap les imatges dels arrossars del delta, les casetes blanques i els flamencs rosats, però el riu ibèric més cabalós ens ofereix també imatges de postal a les terres interiors del país. Òbviament a les terres de l'Ebre, però també al sud del Segrià o a les veïnes comarques franjolines del Baix Cinca i el Matarranya. Almatret, al Segrià, és l'únic municipi de les terres de Ponent banyat per l'Ebre, i la força d'aquest riu ha modelat el paisatge oferint-nos unes vistes espectaculars.

La sortida d'avui, organitzada pel Grup de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida ens ha portat a Almatret per resseguir les traces de la batalla de l'Ebre, ja que fou en aquesta localitat on va començar l'enfrontament definitiu, durant la guerra civil espanyola, entre republicans i feixistes, i que marcaria el destí de la República i de Catalunya.

Iniciem l'excursió a la placa de l'església d'Almatret, on el company Joan Ramon contextualitza el paper d'aquesta població durant la batalla de l'Ebre...

 
 (Foto: Joan Oms)
 
...per sortir del poble seguint uns indicadors que ens porten al mirador de David Duaigües, on tenim una magnífica vista sobre el riu.

Pels qui no ho sabeu, el David fou un dels bombers de la Generalitat que moriren al gran incendi d'Horta de Sant Joan de l'estiu de 2009. Enamorat de la seva terra i el seu poble, Almatret, els seus veïns, amics i companys li dedicaren aquest mirador.

Des d'aquí, faig cinc cèntims als companys d'expedició sobre com l'exèrcit republicà creuà el riu en aquesta zona per conquerir l'Alt dels Aüts, a l'altra riba de l'Ebre,...

  (Foto: Joan Ramon Segura)

...i després posem rumb cap a les antigues mines de la zona.

Les mines de l'Espanyola i del Duró, a la foto, van posar-se en marxa durant la guerra civil, ja que la República havia d'aprofitar al màxim totes les fonts d'energia disponibles. Van continuar en marxa després de la guerra fins que el poc rendiment va obligar a tancar-les.

 

 (Foto: Joan Ramon Segura)

Després de xafardejar per allà, prenem un sender, a trams equipat amb una cadena, que ens portarà per les antigues instal·lacions mineres...

...fins que començarem a guanyar altura decididament cap al Cingle de la Pena...

...on trobarem les restes més importants de la jornada. Des d'aquí s'observà el pas de l'Ebre, i les construccions sorprenen per la seva solidesa, fetes amb formigó armat.


I és que amb aquestes vistes sobre l'Ebre, no és d'estranyar que es triés aquest emplaçament per construir tot aquest conjunt d'edificacions. Per la zona trobareu també el traçat d'una trinxera i el que sembla un refugi antiaeri.

Acabada la visita tornem cap al poble, passant abans per l'antic pou de la vila, des d'on en poc més de deu minuts ens tornarem a plantar a la plaça de l'Església.


En total, una caminada d'uns 12 quilòmetres i 350 metres de desnivell, i que fareu en unes quatre hores, i si voleu el track heu de clicar aquí.









Cap comentari:

Publica un comentari