dimarts, 11 d’agost de 2009

L'Alt Tatras. La petita alta muntanya.

La llarga serralada dels Carpats forma una mena de ziga-zaga que s'inicia a Sèrbia i acaba a Eslovàquia, al bell mig d'Europa central. La part final d'aquesta serralada forma els Tatras (o Tatra), anomenada "l'alta muntanya més petita del món" perquè s'alça en mig d'una planura amb altures que arriben més enllà dels 2600 metres. És al massís del Tatras on trobarem, a més, els cims més alts de tots els Carpats.

Si tot això ho amanim amb el fet que una travessa per aquestes muntanyes posa a l'abast una magnífica xarxa de senders senyalitzats i uns bons refugis on menjar i descansar, tindrem com a resultat una travessa còmoda que ens permetrà descobrir aquestes muntanyes. Eslovàquia és, a més, un país no gaire car per la nostra butxaca (almenys al 2009), cosa que ens permetrà trobar bons allotjaments sense rascar-nos gaire la butxaca.

Des de Bratislava, capital del país, cal anar fins a Poprad, ciutat considerada la "capital" dels Tatras. Hi podem arribar en avió, cotxe o amb tren, però jo us recomano aquest darrer mitjà de transport ja que ens permetrà anar veient el país amb tranquilitat. I cal prendre-s'ho de forma literal, ja que els trens eslovacs no és que siguin ràpids precisament. Tant és, estem de vacances, no?

Poprad, "el Chamonix dels Tatras", és una ciutat d'uns 50.000 habitants que fa de capital d'aquest massís. A l'hivern hi neva -i força- cosa que fa que l'esquí i l'esquí de muntanya també es puguin practicar en aquestes muntanyes. A la imatge, una foto d'un petit llac que hi ha al mig de la ciutat.


Per fer la travessa ens vam basar en la guia "Altos Tatras y otros Parques Nacionales de Eslovaquia" de Sergi Lara. Una llàstima que no estigui en català, però per ara nomès hi ha aquesta guia editada a l'estat espanyol. La part bona és que l'autor és un molt bon coneixedor de la regió i del país. Des de Poprad agafem un bus que ens porta a Tatranska Kotlina, un emplaçament turístic de muntanya on iniciarem la ruta.


A Tatranska Kotlina cal agafar un camí que puja al refugi Plesnivec. El camí a l'inici és una mica lleig perquè travessa una explotació forestal, però a mesura que deixem enrera la civilització el paisatge guanya. A la foto, un dels molts indicadors que trobarema la ruta, ja que els senders del Tatras estan molt ben senyalitzats.


Al cap d'una hora i mitja arribem al refugi Plesnivec, un dels més bonics de la travessa, sota una intensa pluja. Allà podem prendre una reconfortant sopa per combatre el fred.


Des del refugi Plesnivec cal continuar pujant amunt, en mig de frondosos boscos, cap al llac de Velké Viele...



...on hi arribem en una hora i mitja més. La pluja continua...


Des d'allà anirem a buscar un altre llac, el de Zelene Pleso, col·locat entre unes impressionants parets i que dóna nom al primer refugi on dormirem (i ens assecarem!)


Com veieu el refugi està en un lloc molt bonic...


...i és ben confortable. Val a dir que és el refugi més "pirinenc" que trobarem ja que altres són gairebé hotels en mig de la muntanya.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada