dimecres, 12 d’agost de 2009

L'Alt Tatras. La petita alta muntanya (II)

Afrontem una nova jornada d'aquesta travessa sota l'amenaça de mullar-nos de nou. Com que el temps no pinta bé fem un canvi de plans i no ens dirigirem cap a les cotes altes de la zona, sinó que ens mantindrem a les cotes baixes per evitar la pluja i poder gaudir d'unes (mínimes) vistes.

Des del refugi de Zelene Pleso marxem per una pista primer i després entre boscos, cap al complex esportiu de Tatranská Lomnica (3h 25'), unes pistes d'esquí que s'alcen als peus del Lomnicky Stit, un pic de 2634 metres, que té un observatori al cim. El fet que fins aquí hi pugi un telefèric farà que sovint trobem bastanta gent. A la foto, el cim que us comentava.


A partir d'aquesta estació d'esquí seguirem el principal sender dels Tatras, el Tatranska Magistrala, una mena de GR-11 del Tatras on també trobarem bastanta gent. Sembla que el camí està empedrat? Doncs efectivament així és, ja que sota el govern comunista (1945 - 1989) hi va haver un esforç importantíssim en fer accessible la muntanya a la majoria de la gent, i a través de brigades de treball es van empedrar els senders que avui solquen el Tatras.


Després de passar per l'estació d'esquí de Hrebienok (1h 30 des de Tatranská Lomnica), una altra de les que trobarem a la zona, el camí esdevé més solitari, sense tants turistes, i podem gaudir de la grandesa de les vistes i paratges de l'alt Tatras.






Una de les peculiaritats dels refugis del Tatras que es troben més amunt, és que no s'abasteixen amb helicòpter sinó a peu. A la foto següent, tot i que borrosa, podeu veure un portejador dels refugis. No porta quatre coses precisament. Cada més d'octubre, abans de les primeres neus, s'organitza el "sherpa rallye", una competició entre els portejadors que pugen carregats muntanya amunt. Una mica animals sí que són...


Continuem el camí en direcció al proper refugi on dormirem, que ja havíem llegiot que era un refugi immens...


...però és que al veure'l vam al·lucinar! Un immens bloc de formigó al mig de la muntanya que sembla caigut del cel!


Això sí, dins era com un hotel. I al Pirineu la gent es queixa de les comoditats...doncs aquí, habitacions de dos persones, dutxa, restaurant... Tot té, però, un explicació. El refugi s'alça als peus del Gerlachovský Stit, de 2655 m, el cim més alt dels  Carpats i d'Eslovàquia. Això fa que hi arribi moltíssima gent (es pot arribar en cotxe al refugi) i molts  guies amb clients, ja que el cim no és una passejada. Ja sabeu que la pela és la pela, i el "perfil" del muntanyenc amb quartos és el de voler totes les comoditats d'un hotel en un refugi.


Això sí, al costat del refugi, el bonic estany de Velické Pleso, que ajuda a oblidar una mica la horrible imatge del bloc de ciment...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada