La darrera jornada al Tatras serà mig passada per aigua i mig asolellada, tal com marca la norma de les altes muntanyes d'Europa central. Deixem enrera el monstruós Sliezsky Dom per prendre de nou el Tatranská Magistrala. La primera parada serà el Batizovské Pleso, un llac situat a 1884 metres i a 1hora i escaig del refugi, rodejat de grans parets.
En una hora més de camí, arribarem al Sedlo pod Ostrvou, un collat que dóna pas a la zona de Popradske Pleso. És una de les zones que més ens va agradar de la travessa.
Poc després del collat ja podem veure el llac de Popradské Pleso. Xulo, eh? Però per arribar-hi encara queda una llarga baixada, d'aquelles que veus abaix el refugi i no arribes mai...
Baixant cap a Popradske Pleso veiem la vall de Mengusovska, enllaç entre Eslovàquia i Polònia, i on hi ha el camí que porta cap al pic Rysy (2503 m.), el cim polonès més alt. Aquest cim ha tingut visitants ben coneguts com l'antic Papa Joan Pau II o Vladimir Ilitx Ulianov "Lenin".
Aquí veiem el camí en zig-zag que hem fet de baixada. Almenys ara hi toca el sol!!
I finalment el llac de Popradske Pleso, un dels racons més bonics del Tatras.
Abans de baixar cap a Strebské Pleso, el poble on acabarem la ruta, cal passar a visitar el Symbolicky Cintorin, un curiós lloc on s'apleguen desenes de plaques de muntanyencs que han mort al Tatras o també d'homenatge als resistents que van lluitar contra els nazis durant la segona Guerra Mundial. Dit així d'entrada sembla tètric, però no ho és. De camí cap allà trobem aquests curiosos pals indicadors.
I això és el que us deia. L'origen d'aquest "cementiri" cal buscar-lo l'any 1936, quan es va decidir concentrar aquí tots els homenatges, plaques i recordatoris als muntanyencs morts. Després s'hi van afegir els de la guerra.
Un cop visitat el lloc baixem cap a Strebske Pleso per la vall de Menguskoska, amb unes vistes espectaculars...
...fins que en un parell d'hores s'arriba a Strebske Pleso, final de la travessa. Aquesta és una localitat turística on també hi ha pistes d'esquí...i un trampolí per fer salts (com veieu a la foto) que impressionava només veure'l.
I retorn a Poprad, cafè amb llet en mà i còmodament en tren, contents -malgrat la pluja- d'haver descobert aquest país i aquestes muntanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada