Un altre dels cims que es poden fer a Mèxic és el Nevado de Toluca. Bé, realment són dos cims: el Pico del Águila -4620 metres- i el Pico del Fraile -4680 metres- units per una bonica i fàcil aresta que no és res més que el perímetre de l'antic cràter volcànic ja que aquest volcà està extingit. A l'interior del cràter hi trobarem un llac en mig d'un entorn lunar, o sigui que és una sortida força interessant.
Des de la ciutat de Toluca cal negociar un taxi que ens hi porta en dues hores. A més, en aquest trajecte guanyem prop de 1600 metres (!) de desnivell, cosa que fa que puguem notar els efectes de l'altura...dins un taxi. El cotxe ens deixa a 4000 metres, on hi ha un "refugio estatal" (bastant precari, res de luxe) on podem dormir si pugem el dia abans. Tota la sortida (viatge en cotxe a banda) la podem fer en unes 6 hores.
Des del mateix refugi arrenca un ample camí en direcció a una collada evident que es troba al mateix límit del cràter.
Quan hi arribem, tenim les primeres vistes sobre el cràter i la impressionant Laguna del Sol, per on tornarem unes hores després.
(Foto: Roger Segarra)
Lluny podem veure el primer objectiu de la jornada, el Pico del Águila...
(Foto: Roger Segarra)
...i més lluny encara el Pico del Fraile, que és el cim més alt. Iniciem la fàcil cresta que ens porta cap al primer cim...
(Foto: Roger Segarra)
...on trobarem ocasionalment algun pas on cal posar les mans...
(Foto: Roger Segarra)
...fins arribar al cim del Pico del Águila, a 4620 metres.
Vist des d'aquí el Pico del Fraile se'ns mostra desafiant, però la cresta que hi porta es pot fer sense dificultat. Cal, això sí, estar ben aclimatat. Recordem que ens estem movent per damunt de 4200 metres.
(Foto: Roger Segarra)
Després de completar la llarga cresta en una mica més d'una hora, fem els darrers passos cap al segon cim d'avui...
...que finalment coronem a 4680 metres d'altura.
Des del cim veiem la Laguna del Sol, cap a on baixarem per retornar cap al cotxe. Els seus colors ens al·lucinen.
(Foto: Roger Segarra)
A la foto següent, baixada cap a la Laguna del Sol. A l'angle superior dret podeu veure la Laguna de la Luna, més petita, i que també està dins del cràter del Nevado de Toluca. Espectacular.
(Foto: Roger Segarra)
Un cop a la Laguna del Sol ens enxampa la pluja. El nostre estiu és l'època de pluges a Mèxic. Tot i això el dia no desmereix aquesta ascensió
(Foto: Roger Segarra)
Des del mateix refugi arrenca un ample camí en direcció a una collada evident que es troba al mateix límit del cràter.
Quan hi arribem, tenim les primeres vistes sobre el cràter i la impressionant Laguna del Sol, per on tornarem unes hores després.
Lluny podem veure el primer objectiu de la jornada, el Pico del Águila...
...i més lluny encara el Pico del Fraile, que és el cim més alt. Iniciem la fàcil cresta que ens porta cap al primer cim...
...on trobarem ocasionalment algun pas on cal posar les mans...
...fins arribar al cim del Pico del Águila, a 4620 metres.
Vist des d'aquí el Pico del Fraile se'ns mostra desafiant, però la cresta que hi porta es pot fer sense dificultat. Cal, això sí, estar ben aclimatat. Recordem que ens estem movent per damunt de 4200 metres.
Després de completar la llarga cresta en una mica més d'una hora, fem els darrers passos cap al segon cim d'avui...
...que finalment coronem a 4680 metres d'altura.
Des del cim veiem la Laguna del Sol, cap a on baixarem per retornar cap al cotxe. Els seus colors ens al·lucinen.
A la foto següent, baixada cap a la Laguna del Sol. A l'angle superior dret podeu veure la Laguna de la Luna, més petita, i que també està dins del cràter del Nevado de Toluca. Espectacular.
Un cop a la Laguna del Sol ens enxampa la pluja. El nostre estiu és l'època de pluges a Mèxic. Tot i això el dia no desmereix aquesta ascensió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada