diumenge, 3 d’agost de 2008

Volcans de Mèxic (III): Iztaccíhuatl (5220 m.)

L'Iztaccíhuatl o Izta (com es coneix popularment) és el tercer cim del país. S'alça al costat del Popocatepetl, el "Popo", que és el segon més alt però potser el més popular i conegut. L'Izta és un volcà apagat però el Popo no, cosa que fa -com ens va passar a nosaltres- que un es pugui pujar però l'altre no si l'alerta volcànica està en marxa.

Per arribar a l'Izta caldran tres dies, un per fer l'aproximació amb vehicle, un altre per pujar al refugi i un tercer per fer cim i baixar. És una bona sortida d'alta muntanya sense gaires dificultats, només les pròpies de l'altura i tenir en compte l'estat de les arestes de neu.

Des de Mèxic DF vam prendre un bus cap a Amecameca, on cal que anem a les oficines del Parc Nacional Popocatepetl - Iztaccíhuatl i pagar 20 pesos (1,5 €) per cada dia que estiguem pel parc. Des d'Amecameca cal que anem cap a Paso de Cortés on podem arribar en taxi o bus (que no sempre funciona). A Paso de Cortés vam anar al Centro de Visitantes, on es gestiona l'alberg d'Altzomoni, situat sota unes antenes repetidores, que ens permet passar una nit en altura i millorar l'aclimatació. L'alberg (l'edifici de totxo a la fot de sota) està a 4000 metres.

(Foto: Roger Segarra)

Des de l'alberg, gaudi d'aquestes vistes sobre el Popo...



...i aquestes sobre l'Izta. A la foto podeu veure el marcat collat del Portillo, que cal superar de camí cap al refugi on dormirem la nit abans de l'ataca al cim.


A l'endemà cal baixar de l'alberg i anar cap a la Joya, una àrea de pic-nic molt popular on s'inicia l'ascens cap al refugi Grupo de los Cien, on passarem la nit. Per fer el cim principal de l'Izta hi ha diverses vies i per la que pugem nosaltres està considerada com a via normal. A la foto següent, preparant-nos a la Joya per iniciar el camí.


El sender puja fort cap al Portillo en una primera zona amb vegetació. Més amunt tot serà pedra.


Les vistes cap al Popo ens atreuen constantment. Aquests dies no s'hi podia pujar per "alerta amarilla", que vol dir que hi ha una mínima activitat volcànica i per precaució s'hi prohibeix l'accés. Abans d'anar cap a aquesta zona no està de més consultar l'alerta volcànica al web del CENAPRED.


El camí continua cap al Portillo...


 ...on hi arribem al cap d'unes tres hores d'ascensió. El Portillo està a 4400 metres d'altura. Encara hem de pujar una mica més fins al refugi.


Superat el coll, el paisatge esdevé lunar del tot, i el camí torna a pujar fort...

(Foto: Roger Segarra)

...fins que canviem al vessant Est i ens endinsem de ple a les entranyes de l'Izta. A la foto, arribant al refugi Grupo de les 100, a 4565 metres. Aquí passarem la nit.


Com veieu el refugi no és cap luxe. Només unes lliteres i un lloc arrecerat per passar la nit. Cal també pujar l'aigua, ja que les emissions de sofre del Popo contaminen la neu de l'Izta i fan que no la puguem fondre per beure.

(Foto: Roger Segarra)

El refugi per dins...


...on les hores esperant l'endemà es fan llargues.


A l'endemà ben d'hora cal iniciar l'ascensió. Amb bon temps i bona aclimatació (tenint en compte que avui ens mourem sempre per damunt dels 4500 -5000 metres), podem fer cim, tornar al refugi i baixar fins a la Joya en unes set hores. Cal, però, no forçar el ritme i renunciar a l'ascensió si hem passat mala nit.

Només sortir del refugi trobarem un fort pendent que cal superar fins arribar a l'aresta. Serà el pas més difícil que trobarem si hi ha presència de gel. Nosaltres no ho vam necessitar però si hi ha gel no estaria de més muntar una assegurança en aquest punt. Si la neu està en condicions n'hi ha prou en saber utilitzar els grampons i el piolet. La foto està feta a la tornada, ja que l'ascensió s'inicia de nit.

(Foto: Roger Segarra)

Les primeres llums del dia ens ofereixen aquestes imatges...



...mentre anem guanyant altura cap a l'aresta. A la foto següent, a banda del Popo podeu veure les antenes de Altzomoni (on vam dormir la primera nit) i a l'esquerra el cim de Los Pies (4741 m.), una de les puntes de l'Izta.


Increïble vista de l'ombra del Popo sobre la vall...


i és que la icònica muntanya mexicana és la senyora de la zona.

(Foto: col·lecció Roger Segarra)

A 5010 metres trobem les restes del refugi Luis Mendez, situat a un fals cim anomenat "Las rodillas". Impossible passar-hi una nit...


El camí continua sempre per l'aresta. Cal anar amb compte si hi ha cornises de neu. A la foto següent podeu veure les restes del refugi abans esmentat i al fons el cim del Popo, que avui no fumeja.


Passarem un altre fals cim anomenat La Barriga i entrarem en un gran plató. El cim ja s'intueix proper (a la foto, la punteta de l'esquerra).

(Foto: Roger Segarra)

Superat el plató enfilem el tram final de l'ascensió per la coneguda Arista del Sol, un dels passos més espectaculars d'aquest cim.



(Foto: Roger Segarra)

L'altura es fa notar, i cal anar parant per agafar aire...

(Foto: Roger Segarra)

...fins arribar al cim principal de l'Iztaccíhuatl, anomenat El Pecho, a 5220 metres d'altura.


(Foto: Roger Segarra)


(Foto: Roger Segarra)

I després de les fotos de rigor, emprenem pel mateix lloc el camí de baixada, posant fi a les ascensions pels volcans de Mèxic.

(Foto: Roger Segarra)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada