diumenge, 6 de setembre del 2015

Ascensió i volta a Sant Corneli

Pujant del pla de Lleida i un cop superat el Montsec pel Congost de Terradets, s'obre davant nostra la part baixa de la comarca del Pallars Jussà. És en aquesta zona on podem trobar un seguit de muntanyes que, potser perquè no poden competir en altura amb els cims jussans de la Vall Fosca o la Vall de Manyanet, sovint són poc visitats. La Pessonada, la serra del Carreu o Sant Corneli són, però, territoris on podem gaudir de bones jornades de muntanya amb l'afegit de la tranquil·litat.

Per pujar al cim de Sant Corneli, cal que ens dirigim al poble d'Aramunt, on iniciarem la ruta en direcció a la Font de la O.


Al cap de 20 minuts trobarem un cartell indicador que ens indica la direcció al cim, així que el seguirem amunt...


...amb les primeres vistes de la jornada entre les clarianes del bosc. A la foto següent, el pantà de Sant Antoni.


En la primera part de la ruta guanyarem la major part del desnivell positiu de la jornada. El camí va pujant pel bosc, a trams més fort, a trams més suau,però sempre amb una ombra que s'agraeix.



A mesura que guanyem altura el bosc va desapareixent i arribem a una zona més desprotegida des d'on ja veiem el cim.


Arribant al cim trobem restes de trinxeres (que veieu a la foto) ja que la muntanya de Sant Corneli es trobava al bell mig de la línia del front del Pallars durant la guerra civil.


De lluny ja veiem l'ermita que corona el cim, on també hi ha les restes d'una creu de grans dimensions que va caure als pocs dies de ser instal·lada...


...així com una estaca de grans dimensions amb un missatge de pau en diferents idiomes.






Arribem al cim de Sant Corneli (1351 m.) en poc menys de dues hores de camí...


...on obligatòriament cal fer-se les fotos de rigor al costat de la creu tombada. La creu va ser alçada l'any 1940 en homenatge dels soldats franquistes que van morir a la zona. Va ser un gran acte d'exaltació patriòtica (espanyola) rodejat de tota la mística nacional-catòlica de l'època. La mare natura, però, es va encarregar de tombar-la poc temps després d'haver estat erigida. Venjança històrica? Qui sap... Allà va quedar, tombada, fins a dia d'avui.



Si no teniu més temps o ganes de caminar podeu retornar a Aramunt pel camí per on hem pujat, però val la pena fer una ruta circular cap a l'altra vessant de la muntanya. Tot baixant, trobem restes d'uns petits búnquers amb vistes cap a la serra del Carreu....



...la Pessonada...


...i darrera nostre la muntanya de Sant Corneli.


El camí és tota l'estona prou evident i combina trams de pista i corriol. Al cap d'una hora de sortir del cim caldrà agafar un sender amb marques de ruta BTT que anirem seguint fins a tornar a Aramunt. En alguns trams el sender està força malmès però es pot seguir bé (a peu, perquè en bici hi ha trams que Déu ni do!)



Més avall trobem el barranc del Carreu, un bonic racó on descansar i banyar-nos si fa molta calor. Sorprèn trobar aquest riuet d'aigües cristal·lines, ja que bona part de la ruta de baixada transcorre per un bon secarral!


Creuem el riu...


...i anem seguint el camí cap a zones ja més humanitzades. A la foto, un contenidor frigorífic de "la Jijonenca" que fan servir com a magatzem -suposo- en un dels camps de la zona. Un contrast bestial amb l'entorn que ens envolta i el pitjor de tot... No hi havia gelats!


El següent punt d'interès de la ruta és el poble d'Aramunt Vell, situat damunt d'un turó i avui en dia abandonat.


Passem a tocar de l'ermita de Santa Maria d'Aramunt...


...i entrem al poble vell on, com podeu veure, alguna casa s'ha recuperat per poder-la utilitzar.


Un cartell adverteix que és perillós entrar al poble pel risc d'enfonsament d'alguns edificis, així que optem per vorejar-lo seguint els senyals que us comentava de la ruta BTT. Passem a tocar de l'antic castell...


...i baixem per un dels carrers d'Aramunt vell on sembla que sí s'hi pot transitar. El camí circula a tocar d'algunes cases enrunades i altres de restaurades...




...fins arribar a la Font Vella, un agradable racó on podem refrescar-nos...


...i meravellar-nos amb el bonic camí empedrat que puja cap a Aramunt Vell. Tota una obra d'enginyeria!


Des de la Font Vella anirem seguint el petit canal de reg...


...fins arribar a Aramunt...


...on acabarem la ruta amb vistes cap a Aramunt Vell.


En total entre 4 i 5 hores de ruta (depèn del ritme i les parades) i si voleu el track el podeu baixar d'aquí.

dimarts, 25 d’agost del 2015

Pedals del Pedraforca

"Pedals del Pedraforca" és el nom que rep la ruta BTT que circula per la zona fronterera del Berguedà, l'Alt Urgell i el Solsonès, una zona de muntanya a la que no solem anar gaire perquè ens queda una mica lluny però que bé val la pena visitar de tant en tant.

La ruta forma part de la franquícia "Pedales del Mundo", que en els últims anys ha organitzat diferents itineraris a Catalunya i Espanya, amb els "Pedals de Foc" com a ruta més coneguda o altres més tranquil·les i diferents com els "Pedals del Canal d'Urgell". En el cas del Pedraforca, la ruta s'inicia a Gósol, on hi ha el km 0 que marca l'inici i el final de la ruta de (oficialment) 97,6 km i 3410 metres de desnivell positiu.

(Foto: Jacint Millat)

La ruta comença a circular per una pista forestal còmoda i ampla amb els cims del Cadí com a teló de fons. Poc a poc comencem a guanyar desnivell fins arribar al primer coll de la Jornada, el Coll de Gósol (1595 m.)







(Foto: Jacint Millat)
 
Iniciem el primer descens del dia, per una zona solitària on el camí ens comença a posar a prova...

 

(Foto: Jacint Millat)

Més avall trobem un petit estany i comencem a circular per una zona amb uns boscos espectaculars...

(Foto: Jacint Millat)

...amb algun que altre obstacle pel camí.


Lluny, el Pedraforca, perquè tot i que la ruta en porta el nom, la veritat és que queda una mica apartat de l'itinerari principal. Tant és, perquè els corriols i pistes per on circulem també van per paratges prou bonics.


Més avall arribem a una zona de prats alpins. Segons ens han comentat, en aquesta zona de Catalunya podem trobar alguns dels prats alpins més meridionals d'Europa.


La ruta continua cap a la masia de Can Blanc...



...per pujar després cap a les Collades Altes, segon coll important que assolirem avui, situat ja a la zona de la Serra del Verd.

(Foto: Jacint Millat)

Passat el coll iniciem el descens cap a la Coma, amb vistes cap a Port del Comte, on dormirem avui. Encara queda una bona estona...


A mitja baixada fem una parada per observar amb tranquil·litat les muntanyes de la zona. Davant nostre, el Port del Comte...


 (Foto: Jacint Millat)

...i a l'altra banda les altures de la Serra del Verd, un lloc més que recomanable si no el coneixeu, ja que és un espai on encara és possible fer excursions d'aquelles on no et trobes ningú.


Continuem la baixada i arribem al poble de la Coma per un bonic corriol al costat del riu. Allà dinarem de forma excel·lent a la Fonda Cal Nin, on agafarem forces per la dura pujada que tenim a continuació.

(Foto: Jacint Millat)


Amb forces renovades emprenem la pujada més dura del dia. Tenim per davant més de 700 metres de desnivell... 


...amb bones vistes sobre la Serra de Busa i el pantà de la Llosa del Cavall.


El camí de pujada circula per pistes (en més o menys bon estat) i un corriol que ens farà arrossegar la bici una bona estona...


Acabat el corriol i la pista forestal retrobarem l'asfalt a la zona del Port del Comte, on finalitzarem la jornada betetera al Refugi Bages, on el Toni, el guarda, ens acollirà d'allò més bé per poder agafar forces per l'endemà. De Gósol fins aquí han estat 46 quilòmetres i uns 1700 metres de desnivell. Hem estat uns 5,30 pedalant i al temps total hi cal sumar els descansos.

(Foto: refugi Bages)

Al dia següent, després d'un esmorzar com cal, tornem a les bicis per pujar cap al punt més alt de la travessa. Pugem per carretera fins al pàrquing de l'Estivella (a l'estació d'esquí de Port del Comte), on agafarem una pista de bon fer que anirem remuntant...


...fins arribar al Pas d'Estivella (2191 metres), punt més alt de la ruta. Ara vindran uns 15 quilòmetres de baixada fins a Tuixent!

(Foto: Jacint Millat)

Tot baixant tenim vistes sobre l'allargassat Cadí...


...el pelat Tossal d'Estivella...



...endinsant-nos en els boscos de la zona a mesura que anem baixant cap a Tuixent.


A partir del Coll de Port, la ruta s'endinsa per un bosc seguint les marques del GR 7. Combinarem trams de pista i corriol, que en alguns trams baixa molt fort.

(Foto: Jacint Millat)


El corriol surt a la carretera, que ens portarà fins a Tuixent...


...des d'on baixarem cap al Molí de Fórnols per un bonic tram boscós. Allà iniciarem la pujada més dura del dia, primer cap a Fórnols...


...per arribar a Cornellana per un curt tram de carretera. Allà agafarem la llarga, llarga pista que ens portarà al Coll de Jovell. A la foto següent, el poblet de Cornellana i el Cadí.


Finalment, després de 13 quilòmetres i 700 metres de desnivell arribem al Coll de Jovell (1793 m.)...

(Foto: Jacint Millat)

...on descansem de forma merescuda...


...mentre gaudim de les vistes sobre el Pedraforca.


Ja estem prop del final, i iniciem el descens cap a Josa del Cadí (a la foto), on agafarem la carretera fins al Coll de Josa...


...on ja per carretera (el recorregut "oficial" marca baixar per un corriol) arribarem de nou a Gósol, on -amb vistes al Pedraforca- donarem per acabats els "Pedals del Pedraforca". La segona jornada han estat uns 52 quilòmetres i 1600 metres de desnivell positiu, en unes 5,30 hores de marxa


En resum, una sortida dura, ja que hi ha desnivell i a més el ferm de les pistes sovint és bastant pedregós, però els paisatges i boscos per on circula valen la pena l'esforç. I si voleu el track de la sortida el podeu descarregar aquí.

PD: A internet també podeu descarregar el track "oficial", ja que el nostre recorregut va variar una mica al fer algun tram més d'asfalt.