El Cap del Verd (2282 m.)

Un, dos, tres... dieu el nom d'una muntanya del Solsonès. Port del Comte? Doncs sí, la mateixa en la que jo sempre pensava quan sentia a parlar d'aquesta comarca, una muntanya associada a l'estació d'esquí que en porta el nom. Però us puc dir que partir d'avui ja he conegut un altre massís d'aquesta (per a mi) desconeguda comarca: la Serra del Verd.  

Situada a tocar de Sant Llorenç de Morunys i just davant de Port del Comte, a la Serra del Verd podem fer diverses excursions per conèixer aquesta part de la comarca. Nosaltres hem triat ascendir al punt més alt, el Cap del Verd, que amb 2282 metres ens ha d'oferir una bona vista sobre el Cadí, el Pedraforca i altres serres de la zona.

Des del poblet de la Coma iniciem el camí cap al cim, primer per una zona boscosa molt agradable on a trams trobarem restes de l'antic camí empedrat que unia les masies de la zona.

Una de les que trobarem en aquesta ascensió és la del Pujol del Racó, situada en una esplèndida balconada sobre les valls veïnes.

A partir d'aquest punt el camí anirà agafant força, en direcció a les parts més altes del massís...

...combinant trams de pista i de corriol.

Una altra de les bordes que trobem és la borda del Pujol, avui en dia abandonat.

Davant nostre, el Port del Comte, on els núvols s'hi han enganxat amb força durant gairebé tot el dia.

Anem pujant i les bordes van quedant avall...

...fins que arribem al Coll Virolet, on trobem ja els primers prats alpins d'altura i els seus habitants.

Des del coll encara queda una bona estona de pujada, ja que aproximadament als 1930 metres entrem a la zona més dura del camí, una tartera que pràcticament arriba al cim i que és distreta de pujar. Això sí, les vistes són espectaculars.

Cap amunt, el cim es presenta emboirat, o sigui que moltes vistes no tindrem.

Un darrer esforç...

...i finalment arribem al cim del Cap del Verd (2282 m.), el punt més alt de la Serra del Verd. Fins aquí han estat gairebé quatre hores de camí.

El dia no ho permet veure, però des d'aquest punt hi ha una vista magnífica sobre les muntanyes i valls veïnes.

A la foto, el Pedraforca, ben tapat i per una cara diferent de la típica enforcadura.

Des del cim, iniciem el descens cap al vessant oposat de la muntanya. En teoria hi ha uns pals que indiquen el camí però estaven tots tombats. Aquí el GPS ajuda.

Més avall el camí ja és més fressat i podem baixar còmodament.

Tot i que amenaçava pluja, els núvols ens han respectat. Aquest dia rúfol, però, ens ha permès gaudir del verd intens de la Serra del Verd.

I de baixada, passem de nou per la borda del Pujol, per baixar cap a la Coma en mitja hora. La baixada del cim l'hem fet en unes tres hores, fent una bonica circular per aquesta serra que us podeu descarregar aquí.