diumenge, 27 d’abril del 2008

Pic de la Sarrera per Ransol

En un mes d'abril encara amb molta neu, triem aquest bonic cim andorrà per pujar-hi amb esquís, ja que és d'aquells on pots fer cim amb els esquís als peus i iniciar el descens des del cim mateix. Una magnífica esquiada.

Des del final de la Vall de Ransol agafem el camí d'estiu que porta cap al cim, ara tot cobert de neu. La pujada la fem seguint el Riu dels Meners fins als estanys de Ransol.

(Foto: Roger Segarra)

Darrera nostre, la vall s'obre cap a les muntanyes andorranes. Un dia espectacular.

 (Foto: Roger Segarra)

Finalment, el cim a l'abast. Ja només queda una curta remuntada.

  (Foto: Roger Segarra)

Cim del Pic de Sarrera (2912 m.), un dels més alts d'Andorra.

 (Foto: col·lecció Roger Segarra)

Davant seu s'alça el Pic de l'Estanyó (2915 m.), un altre dels grans cims andorrans.

 (Foto: col·lecció Roger Segarra)

I tornada cap al cotxe per la mateixa vall, mirant enrera per darrer cop, el cim del Sarrera.

 (Foto: Roger Segarra)



dijous, 20 de març del 2008

Vall de Champsaur (Hautes - Alpes) (III): La Recula, espatlla est (2420 m.)

També conegut com a Petite Autane d'Orcieres, aquest serà el darrer cim d'aquesta estada alpina. Poc desnivell però molt bones sensacions per les bones vistes i la magnífica qualitat de la neu. No vam arribar al cim principal sinó a l'espatlla est, on acavaba el límit esquiable, ja que per arribar fins al cim calia encara remuntar una aresta fins a la cota 2549.

Des del poblet d'Archinard s'agafa una ruta que puja de forma directa cap a aquest cim per l'aresta est. A la foto, sortint del poble i remuntant els primers pendents.

(Foto: Roger Segarra)

La vall per on ens movem,amb vistes magnífiques cap als quatre costats.


Al ser la vessant est, la neu ja comença a desaperèixer a les cotes baixes. Li toca el sol, però encara es manté en molt bones  condicions. Ja frisem per la baixada!


A mesura que pugem anem endinsant-nos en el bosc...

(Foto: Roger Segarra)


(Foto: Roger Segarra)

...que anem abandonant conforme ens apropem a l'aresta. El camí puja directíssim cap al cim.

(Foto: Roger Segarra)

Lluny, el Vieux Chaillol, on vam pujar fa dos dies. El cim més alt de la regió de Champsaur.

(Foto: Roger Segarra)


Des de l'espatlla est, una perspectiva de la pujada.


Descansant al cim de l'Espatlla Est de la Recula. Al fons, el cim de la Recula (2549 m.)


I comença la millor part de la jornada. Esquí sobre neus pols. No hi ha paraules...

(Foto: Roger Segarra)

(Foto: Roger Segarra)


I aquí acaba aquesta estada als Alps amb tres cims a la butxaca!

(Foto: Roger Segarra)

dimarts, 18 de març del 2008

Vall de Champsaur (Hautes - Alpes) (II): Le Vieux Chaillol (3163 m.)

El rei de la zona és aquest cim, el Vieux Chaillol, un 3000 que domina tota la vall. És també un cim clàssic, tant a l'estiu a peu com a l'hivern en esquís. És, això sí, una ascensió llarga, ja que cal remuntar prop de 1600 metres de desnivell,però les vistes i -sobretot- el descens s'ho valen.

Des de l'estació d'esquí de Chaillol 1600 cal anar guanyant altura fins a sortir del domini esquiable. Anirem seguint, més o menys, el camí d'estiu que puja al Vieux Chaillol. Lògicament buscarem sempre els passos més esquiables.

(Foto: Roger Segarra)

La primera part de l'itinerari avança entre boscos...

 (Foto: Roger Segarra) 

...que ofereixen espectaculars contrastos cromàtics amb el blanc de la neu.

 (Foto: Roger Segarra) 

Comencem a guanyar altura. Primer per una mena de repises...

 (Foto: Roger Segarra) 

...que ens porten cap a les parts més altes del massís.


Encara lluny, però davant nostre, apareix l'objectiu d'avui. Conforme pugem, la meteo millora i les vistes també.

 (Foto: Roger Segarra)

Entrem ja a la part final del recorregut i veiem traces de baixada. Això ens anima ja que ens espera una llarga baixada amb una neu excel·lent. I és que els Alps són els Alps!

 (Foto: Roger Segarra) 

Davant d'aquestes muntanyes, tots empetitim...

 (Foto: Roger Segarra) 


 I després d'hores d'ascensió, fem cim al Vieux Chaillol, a 3163 metres d'altura.



Les vistes són espectaculars...


I després de les fotos de rigor, ens preparem per iniciar el descens, que ens portarà cap a les pistes d'esquí des del cim més alt de la Vall de Champsaur. Una magnífica esquiada!



diumenge, 16 de març del 2008

Vall de Champsaur (Hautes-Alpes): Le Palastre (2278 m.)

Als inabastables Alps qualsevol vall té cims i paratges més que interessants. Estiu, hivern, primavera o tardor, qualsevol època de l'any és bona per apropar-se a aquestes grans muntanyes del centre d'Europa. A la regió francesa dels Hautes-Alpes trobarem bones esquiades a cims assequibles que, amb bona neu, ens asseguren descensos per recordar.

La primera de les sortides la fem a Le Palastre, un petit cim de 2278 m. que ens servirà per escalfar motors en aquest inici de setmana d'esquí de muntanya a la vall de Champsaur.

Una vista de la vall de Champsaur, on a banda de les opcions de l'esquí de muntanya també hi ha un parell de pistes d'esquí considerades -als Alps- petites. Tan "petites" com Vaquèira. Això sí, molt més barates.

(Foto: Roger Segarra)

Arribats al pàrquing, preparem el material per iniciar l'ascensió. Per aquí baix no hi ha neu contínua, així que tocarà carretejar una estona els esquís....



Finalment ens els calcem i iniciem l'ascensió. Neu magnífica, però el temps no tant. Esperem que no es tapi gaire i puguem gaudir de les vistes i la baixada.


 
Poc a poc anem pujant cap al cim. No és una sortida molt llarga però aquest és un dels cims emblemàtics de la zona i la qualitat de la neu convida a lliscar-hi.
 
(Foto: Roger Segarra)

 Està núvol, però el paisatge és brutal...



I finalment molt a prop del cim...


...on quan hi arribem es tapa el cel... Típic!


El temps no convida a quedar-s'hi, així que cap avall a disfrutar de la baixada i preparar una nova ascensió.







diumenge, 27 de gener del 2008

Garmo Negro (3051 m.)

Fer un cim amb esquís al Pirineu sempre està bé. Si és un 3000, encara millor, ja que la mítica cota pirinenca sempre queda lluny (potser amb alguna excepció a l'estiu) d'allà on iniciem la marxa. Aquest cop sortim del balneari de Panticosa per pujar un dels cims clàssics de la zona, el Garmo Negro.

És, a més, un clàssic de l'esquí de muntanya, que ens guarda un llarg descens amb una pala de sortida de 40º d'inclinació...adrenalina a tope i prohibit caure. Pels que en saben potser no és res però per nosaltres els mortals, és un repte...

Des del balneari de Panticosa cal anar guanyant altura cap al petit circ format pel Garmo Negro, l'Algas, l'Argualas... i tota la petita corona de cims que superen els 3000 metres. A l'estiu poden fer-se tots per la cresta que els uneix, a l'hivern és una altra història.

A la foto, pujant cap a la zona del Garmo Negro


Com veieu a la foto, un dia molt concorregut. anem pujant cap a la canal que es veu al fons. Fa pocs dies hi ha caigut una allau per com està la neu.




Guanyem en altura i vistes...


...fins arribar a la penúltima pala, on ja veiem gent baixant. Queda arribar al capdamunt i pujar fins al cim. Serà la part més costosa...


...fins que fem cim a 3051 metres. Vistes espectaculars. el cim més destacat que veieu, el Midi d'Ossau (no ho digueu molt fort, encara el tinc pendent. Imperdonable.)


I per acabar, i abans de baixar, una vista bestial cap a la zona d'Ordesa.