Fer un cim amb esquís al Pirineu sempre està bé. Si és un 3000, encara millor, ja que la mítica cota pirinenca sempre queda lluny (potser amb alguna excepció a l'estiu) d'allà on iniciem la marxa. Aquest cop sortim del balneari de Panticosa per pujar un dels cims clàssics de la zona, el Garmo Negro.
És, a més, un clàssic de l'esquí de muntanya, que ens guarda un llarg descens amb una pala de sortida de 40º d'inclinació...adrenalina a tope i prohibit caure. Pels que en saben potser no és res però per nosaltres els mortals, és un repte...
Des del balneari de Panticosa cal anar guanyant altura cap al petit circ format pel Garmo Negro, l'Algas, l'Argualas... i tota la petita corona de cims que superen els 3000 metres. A l'estiu poden fer-se tots per la cresta que els uneix, a l'hivern és una altra història.
A la foto, pujant cap a la zona del Garmo Negro
Com veieu a la foto, un dia molt concorregut. anem pujant cap a la canal que es veu al fons. Fa pocs dies hi ha caigut una allau per com està la neu.
Guanyem en altura i vistes...
...fins arribar a la penúltima pala, on ja veiem gent baixant. Queda arribar al capdamunt i pujar fins al cim. Serà la part més costosa...
...fins que fem cim a 3051 metres. Vistes espectaculars. el cim més destacat que veieu, el Midi d'Ossau (no ho digueu molt fort, encara el tinc pendent. Imperdonable.)
I per acabar, i abans de baixar, una vista bestial cap a la zona d'Ordesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada