El Coll de Pins (500 m.)

La dita "al pot petit hi ha la bona confitura" sovint pot aplicar-se també a algunes de les muntanyes que pugem. No cal anar molt lluny ni pujar molt amunt per trobar racons amb poca gent que ens permetin gaudir -més encara- de la muntanya. Una altura modesta i un itinerari ben curt és el que ens ofereix el Coll de Pins, però l'atractiu de la ruta són l'amplitud de vistes i el fet de conèixer, sobretot si us agrada la Història, un espai relacionat amb la guerra civil. Una ruta interessant que podeu combinar amb al visita a altres espais històrics de la zona i que si us ve de gust podeu conèixer amb la guia (faig una mica d'autobombo) La batalla de l'Ebre, 14 itineraris en BTT.

Iniciem la ruta a la carretera que des de Rasquera puja a l'abandonat Balneari de Cardó, on al cap d'un quilòmetre trobarem el cartell del Memorial Democràtic que marca l'inici de la ruta.

En uns minuts arribem a l'ermita de Sant Domingo, on trobarem un espai amb taules, etc... i un panell informatiu sobre la ruta.

El camí, ben fressat, no té secrets. Sempre amunt per la carena de la serra en un ascens continuat de dos quilòmetres i uns dos-cents cinquanta metres de desnivell. A la nostra esquena, ja ben avall, el poble de Rasquera i les primeres vistes d'altura del dia.

I en una hora aproximadament, fem cim al Coll de Pins o popularment conegut com "mirador de Líster", ja que aquest fou un dels punts des d'on va dirigir la batalla de l'Ebre el conegut tinent coronel de l'exèrcit republicà Enrique Líster. Al cim trobareu restes d'un observatori i una cova-refugi...

 

...vistes cap a la Serra de Pàndols i Cavalls (alguns dels principals escenaris de la batalla)...

...i vistes cap a la serra de Cardó, on l'antic balneari (avui abandonat) fou utilitzat com a hospital de campanya republicà durant la batalla de l'Ebre.

Fem les fotos del cim...

...i tirem avall fins a trobar la carretera que puja al balneari, on trobarem un altre cartell indicador de la pujada al Coll de Pins. I des d'aquí baixem per la carretera fins trobar de nou el cotxe.

En resum, una nota curta però molt interessant, ideal per combinar-la amb alguna altra activitat per la zona. I si voleu el track el teniu aquí.

Pels cims de la regió sanitària (IV): Els Bessons (593 m.)

La fase 1 del desconfinament arriba al final, i per tal d'acomiadar-la decidim afegir un "100 cims" més a la llista. L'objectiu triat són els Bessons, modest cim de prop de 600 metres, però emblemàtic a la comarca de les Garrigues.

Hi podeu pujar caminant, corrent, en bici... de fet hem trobat gent de tot tipus avui per aquí, i és que la poca calor convida a visitar una zona que a l'estiu difícilment disfrutaríem, ja que les altes temperatures de la zona conviden a venir-hi fora de la canícula, així que mentre es pugui, aprofiteu-ho!

Deixem el cotxe a la carretera entre les Borges Blanques i Cervià, on trobarem la cruïlla amb el camí que porta a l'Albi. Des d'allà posem direcció als Bessons.

Els primers quilòmetres van planejant fins a trobar el canal Segarra - Garrigues, primer, i una gran bassa de reg, després.

A partir del quilòmetre quatre el camí comença a pujar, per pista, fins que arribareu a un altiplà que és l'entrada "oficial" a l'espai protegit dels Bessons.

Entre les vinyes de la zona, ja veiem el nostre objectiu...

...per on arribarem seguint un corriol que ens portarà fins al cim. Trobareu cartells indicadors i de descripció de la fauna i flora de la zona.

Al cim, un vèrtex geodèsic i també un banc per si voleu gaudir de les vistes...

  

...que des d'aquest punt són realment impressionants sobre una bona part de les Garrigues.

 

De baixada prenem un corriol que baixa cap a uns camps d'oliveres...

...i que a tocar d'una típica cabana de volta garriguenca arriba de nou a una pista forestal.

I ja per pista tornarem al cotxe, amb aquestes vistes sobre els dos petits cims de la muntanya dels Bessons.

Una sortida senzilla, ideal per un matí o encara menys si la feu corrent. En total una ruta d'uns quinze quilòmetres i uns tres-cents metres de desnivell, i que us podeu descarregar aquí.

Pels cims de la regió sanitària (III): la Fita Alta (286 m.)

No deixa de ser curiós que aquest modest tossal del Pla d'Urgell porti per nom la Fita Alta, ja que amb dos-cents vuitanta-sis metres d'altura no és que sigui precisament un gran cim. Però com que tot és relatiu, la seva altura destaca -i molt- per damunt de la plana urgellenca. De fet, és ben cert que les vistes des del cim són amplíssimes. Només per això, ja val la pena anar-hi.

Sortim del poble de Sidamon per una ampla pista a tocar dels camps de conreu...

...fins que al cap d'uns dos quilòmetres girem a l'esquerra, passant per damunt del canal auxiliar d'Urgell, per encarar la pujada cap a la Fita Alta, que veieu a la foto següent.

Des de l'any passat que hi ha uns cartells indicadors de la Ruta de la Serra, que passa per diferents municipis de la comarca. 

 

Als vint minuts s'haver iniciat la ruta arribem al primer punt d'interès, les restes d'un observatori republicà de la guerra civil. I és que la posició elevada de la Fita Alta, permet abastar un gran panorama de 360º. L'observatori ha perdut la cobertura original i ara podem veure el passadís d'accés. Com veieu, és un lloc concorregut.

 

 

Des d'aquí, resseguim tota la serra fins al seu extrem oposat en direcció a la ben visible antena, i on també hi ha el vèrtex geodèsic que marca el cim.  Passareu a tocar del jaciment ibèric del Tossal de les Tenalles

Baixem del cim deixant enrere l'antena que corona la Fita Alta...

...i des del Pantà de la Serra iniciem el retorn cap a Sidamon.

Una ruta molt senzilla, ideal per passejar, córrer... una tarda. Són uns set quilòmetres i vuitanta metres de desnivell que sobradament podeu fer dins les franges horàries del desconfinament.

I si voleu el track, el teniu aquí.

Pels cims de la regió sanitària (II): la Roca Alta (1437 m.)

Tancats dins la regió sanitària de Lleida és el millor moment per revisitar aquells espais que sovint deixem de banda, ja sigui perquè els cims del Pirineu sempre ens criden més o perquè als llocs més propers sempre pensem que ja hi ha temps per anar-hi.

Així, posem rumb a la Coma de Meià, a la foto següent, des d'on assolirem el cim de la Roca Alta sortint del poble de Vilanova de Meià. 

Arribats ben d'hora, ben d'hora, per complir al màxim possible amb les franges de la fase 1, prenem el camí que des de darrera de l'església de Sant Salvador puja cap a l'ermita de la Mare de Déu del Puig de Meià  i on també hi ha un refugi lliure (cal demanar la clau a Vilanova).

Feta la visita (ràpida) a l'espai on hi ha l'ermita i el refugi, gaudim de les vistes sobre la Coma de Meià i posem la directa cap a la Roca Alta, el cim que veieu a la part central de la foto següent. Per arribar-hi, cal buscar el Pas de les Eugues, per on antigament passava un camí ramader que anava cap a Tremp. El camí l'hem de buscar a tocar de la cabana del Pansot, on trobarem les fites que ens marquen el camí.

Iniciem la pujada...

...i farem una primera parada a la Lluella del Llop, un dolmen prehistòric de fa aproximadament uns 5000 anys.

Des d'allà anem seguint el camí fins creuar el barranc del riu Merler, on el camí comença a fer una forta pujada en direcció al pas de les Eugues. Cal estar atent a les fites ja que la zona és emboscada, i pot ser una mica perdedor. Si porteu el track us serà més fàcil. Anem guanyant altura i arribem a una zona més rocosa, el Pas de les Eugues, per on arribarem a la carena del Montsec.

Girem a la dreta i avancem en direcció al cim de la Roca Alta, mantenint la distància de seguretat de dos metres...

De camí cap al cim trobareu restes de trinxeres i cabanes, aixecades aquí el 1938 quan la línia de front de la guerra civil passava per aquestes altures. Aquestes corresponen a posicions republicanes. Al fons, podeu veure la regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran, on ja es respira la fase 2. Aprofitem per agafar aire, a veure si així avancem de fase una mica més.

I finalment, fem cim a la Roca Alta (1437 m.), des d'on gaudim de bones vistes cap a la regió sanitària de Lleida, encara a la fase 1. A la foto podeu veure la Coma de Meià, la muntanya de Sant Mamet (1391 m.) i el Puig del Camí Ramader (1637 m.).

Portàvem la idea de fer una sortida més llarga, però el temps s'esgota (això de fer muntanya contra rellotge és tota una novetat), i decidim tirar avall per ajustar l'horari el màxim possible. Baixarem cap a Vilanova pel pas que trobarem al Graell de la Roca Alta, i que ens permetrà visitar un antic dipòsit d'aigua construït també durant la guerra civil, que veieu a la foto.

De baixada trobareu unes marques taronja pel camí. Corresponen a una ruta anomenada "Lo Xaman del Montsec", que comença a Vilanova de Meià i visita les dues cares del Montsec. No sé si continua activa com a a ruta organitzada, però encara és una opció que podeu fer pel vostre compte visitant les dos cares del Montsec de Meià (tot i que es podrien afegir altres punts de la serralada per visitar a aquesta ruta). A la foto següent, vista cap als cims més alts del Montsec.

Durant la baixada, anem combinant trams de camí i pista forestal...

...fins que el campanar de Sant Salvador ens avisa que ja hem arribat de nou a Vilanova.

Per una qüestió tècnica no us puc penjar el track, però podeu seguir la ruta número 6 del llibre "Caminades per la Noguera", de Francesc Antillach i Antònia Ortiz, editat per Cossetània, que fa més o menys aquesta ruta ja que, com us he dit, vam fer una baixada diferent per anar més ràpid.

La ruta és d'aproximadament uns quinze quilòmetres, nou-cents metres de desnivell i la fareu en unes quatre hores, segons marca aquesta guia.

Pels cims de la regió sanitària (I): El Tossal de la Moradilla (242 m.)

No sé quants cops hi he pujat, molts, però aprofitant aquest mig confinament que encara dura, i esperant que aviat puguem tornar a trescar arreu, aquests dies són un bon moment per visitar els espais naturals més propers.

L'objectiu d'avui és el Tossal de la Moradilla, una petita elevació situada al terme municipal de Lleida però molt propera al poble dels Alamús. Podríem haver sortit a peu des de casa, però això hagués obligat a caminar per un polígon industrial i preferim apropar-nos en cotxe al canal on comença aquesta ruta.

Així, iniciem la ruta a tocar de la sèquia quarta del Canal d'Urgell, que abandonem al cap de poc per prendre el camí vell (asfaltat) dels Alamús a Lleida. Ja des d'aquí veiem el nostre objectiu (a la foto següent). El cim és el turó de la dreta, mentre que al de l'esquerra hi ha... (de moment no ho expliquem).

Anem seguint el camí fins que poc després d'una bassa de reg fem un marcat gir a l'esquerra per iniciar "l'ascensió" al cim...

Hem fet la ruta caminant/corrent, així que en mitja hora hem arribat dalt del tossal. Hi trobareu una antena, un vèrtex geodèsic i les runes d'una torre militar de telegrafia òptica del segle XIX. La torre també va ser utilitzada durant la guerra civil per establir-hi una posició d'artilleria.També hi ha un vèrtex geodèsic, on fem la foto oficial de la jornada pel recompte dels 100 cims de la FEEC.

Des d'aquí baixem una mica per pujar a l'altre turonet que veieu a la primera foto on, excavat en unes roques de grans dimensions, hi ha un búnquer construït el desembre de 1938, quan la línia de front passava pel bell mig de la ciutat de Lleida. Òbviament aquest búnquer va construir-se per protegir la carretera de Lleida a Barcelona d'un possible avenç dels feixistes, però mai va arribar a fer-se servir en combat, ja que va ser abandonat quan els franquistes van travessar el Segre. 

Aquí teniu unes fotos de l'interior del búnquer, que malgrat l'estat de ruïna, és encara espectacular.

Fins i tot es conserva la placa que hi van deixar els constructors, "XII Cuerpo de Ejército, Batallón de Obras y Fortificaciones 37, 2a (?) Compañia", 10 de desembre de 1938. Els que es dediquen a ratllar aquestes coses es podrien ratllar els...

 Descendim per la cara sud del tossal entre l'herba alta...

A la foto següent podeu veure les roques de grans dimensions que us comentava, i que es van aprofitar per fer el búnquer. I si bé aquesta posició defensiva no es va utilitzar durant la guerra, uns anys més tard es va fer servir per gravar l'escena final de la pel·lícula "La fiel infanteria", una pel·lícula sobre la guerra civil filmada a Lleida el 1960. Us deixo un clip de la pel·lícula, a veure si reconeixeu el lloc.

Acabada la part "alpina" de la sortida, retornem als camins amples i planers fins a retrobar de nou la sèquia quarta del Canal d'Urgell, des d'on tornarem al punt de sortida de l'excursió.

Ruta fàcil que fareu en un parell d'hores xino-xano. I si voleu el track, el teniu aquí

ConFinaRun

Quan ja portem vint-i-dos dies de confinament, som molts els que estem intentant no perdre (del tot) la forma física, per la qual cosa les classes d'exercici on-line, pujar escales, el "rodillo" de la bici, la cinta per còrrer, o donar voltes al pàrquing o el terrat, han esdevingut els esports més populars de les darreres setmanes.

Durant aquests dies, també han anat apareixent diferents iniciatives esportives que, alhora que han de servir de motivació per continuar entrenant, intenten recaptar diners per la investigació contra el COVID-19. Una d'aquestes ha sigut la "ConFinaRun", una cursa solidària en la que han participat més de dos mil persones i que ha recollit més de quinze mil euros. Cadascú a casa seva, en la seva modalitat (escales, segment) ha posat un granet de sorra en la lluita contra el coronavirus, en aquest esdeveniment organitzat per l'Associació Atlètica Xafatolls de Mollerussa, la botiga Feet Back de Tèrmens i l'empresa Iter5, en benefici de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida.

A casa nostra ens hem apuntat a la modalitat escales, amb una milla de recorregut i la increïble xifra de cent-cinquanta sis metres de desnivell! A la foto següent, els corredors de l'equip Trotallunàtics - Els Tres Tossals preparats a la línia de sortida:

A la foto següent, un dels corredors passant pel segon pis...

...i finalment us deixem el vídeo de l'arribada del primer classificat masculí:

Quedeu-vos a casa!

Segur que tots tenim ganes d'anar a la muntanya, però ara no toca. Quedem-nos a casa llegint, planificant rutes per quan torni la normalitat o classificant i editant fotos de les nostres excursions. Penseu que anar ara a la muntanya pot implicar que -en cas d'accident- els mitjans que cal destinar a la crisi generada pel COVID-19 s'hagin d'invertir en un rescat, fent que els serveis d'emergència no puguin dedicar-se a l'emergència col·lectiva que estem patint tots.

Aquí podeu llegir el comunicat de la FEEC respecte a les mesures preses per l'afectació del COVID-19. Important recordar que queda suspesa la cobertura de les llicències federatives i el tancament dels refugis de la FEEC durant els dies de confinament. Recordeu que els refugis que depenen d'altres centres excursionistes i federacions també poden estar tancats.