Travessa d'Svaneti (3): Becho - Mestia

La tercera jornada del trek ens portarà fins a Mestia, capital de la regió d'Svaneti, la gran població de la zona comparada amb els petits pobles disseminats arreu de les comunes de. Sortim d'Ushkvanari amb un temps emboirat, pensant en si es tracta només d'una boira passatgera o bé acabarem molls per la pluja. Per davant tenim una intensa jornada que ens portarà a coronar el Gul Pass per després iniciar un llarg descens cap a Mestia, així que més val que no plogui!

De pujada passem pel poble abandonat de Gul...

...i fem la primera parada en una petita església que hi ha poc després del poble. La boira li dóna a tot plegat un toc fantasmagòric.

 

Iniciem la marxa i com més pugem més s'obre el dia, així que podrem gaudir de les vistes d'aquestes espectaculars muntanyes...

 Fem els darrers metres de pujada...

...i finalment coronem el Gul Pass (2954 m.)...

...amb vistes magnífiques cap els cims de la zona.

Fem la foto de grup...

(Foto: Joan Ramon Amorós)

...i iniciem el llarg descens cap a Mestia, i és que malgrat el desnivell fet fins aquí (1500 m. d+), només hem fet una tercera part -aproximadament- del trajecte. Així que cap a Mestia falta gent.

La vall de baixada és magnífica, amb amplíssims prats alpins i un desnivell considerable. Pensem com deu ser la zona a l'hivern, amb metres de neu acumulada. A una de les cases on dormirem, la lectura d'una ressenya d'esquí de muntanya d'una ascensió al Gul Pass ens confirma que és una zona allavosa, però de ben segur amb una esquiada de primera si la neu és estable.

Finalment el sender es converteix en pista forestal, que ens porta fins a una creu de grans dimensions que s'alça damunt de Mestia.

Als nostres peus, Mestia, la capital de la zona. Compta amb tots els serveis i fins i tot un aeroport. Hi baixem per un camí fent els darrers quilòmetres de la sortida...

...i que ens permeten tenir una vista panoràmica de la població. Les torres que veieu a la foto les trobareu arreu d'Svanetia, són d'orígen medieval i tradicionalment s'han construït enganxades a les cases. Servien de refugi en cas de guerra, allaus... i actualment són patrimoni de la humanitat.

I si voleu les dades tècniques i el track de la sortida, cliqueu aquí.

Travessa d'Svaneti (2): Gelera i cascades de l'Ushba

La jornada d'avui no forma part ben bé de la travessa d'Svaneti, ja que en lloc de continuar el camí en direcció est anem en direcció nord, al final de la comuna de Becho, per pujar fins a la gelera de l'Ushba i veure també les seves espectaculars cascades.

Sortim en furgoneta per estalviar-nos la llarga pista que puja fins als plans on començarem el recorregut. Ens preparem per sortir i comencem creuant el riu Dolra, que baixa amb molta força.

Creuat el riu posem rumb a la gelera de l'Ushba, per un camí ample que s'endinsa a la vall.

(Foto: Miquel Torres)

Tot pujant trobem un control militar, ja que estem a pocs quilòmetres de la frontera amb Rússia. La relació entre Geòrgia i Rússia no es precisament amistosa, derivada dels diversos conflictes entre ambdós països des de finals del segle XX, però especialment pel d'Ossètia del Sud el 2008.

De pujada,el grup es divideix. Uns opten per anar directament a les cascades de l'Ushba, altres guanyem altura fins a pujar a tocar de la gelera d'aquest gran cim. La pujada és ben costeruda...

...i ens permet veure la característica forma d'U de les valls glacials. Al fons, els plans on hem iniciat la sortida.

Abans d'arribar a la gelera hem de superar un darrer obstacle buscant el millor pas en un altre riu...

..que tot i no ser molt gran baixa amb força. 

Finalment arribem a tocar de la gelera, veient com les cascades baixen muntanya avall...

...i meravellant-nos davant l'espectacle de roca i gel que es despenja des del cim bicèfal de l'Ushba. A l'esquerra veieu la punta nord (4698 m.) i a la dreta la punta sud (4710 m.). Com el Pedraforca però 2000 metres més alt...

Fetes les fotos desfem el camí i ens apropem a les cascades de l'Ushba, que cauen amb força des de dos-cents metres més amunt...

Desfem el camí fins als plans on hem iniciat l'excursió, on de nou ens recull la furgoneta i baixem cap a Ushkvanari. I si voleu el track i les dades tècniques cliqueu aquí.

Travessa d'Svaneti (1): Etseri - Becho

Svanetia o Svaneti és el nom d'una regió de Geòrgia situada al nord del país, on hi trobarem algunes de les grans muntanyes de la serralada del Caucas, com l'Ushba (4710 m.), el Tetnuldi (4858 m.) o el Shkhara (5068m.), que es troben a la frontera amb Rússia i formen part de l'Alta Svanetia. En aquesta part de la regió es pot fer una travessa de diversos dies que permet veure aquestes muntanyes i altres espectaculars imatges alpines, ja que la constant barreja de verd intens dels prats alpins i el blanc lluminós de les geleres dóna lloc a una combinació ideal de vistes i paisatges.

Enguany, el Centre Excursionista de Lleida ha triat la travessa d'Svaneti per fer-hi el campament internacional, comptant amb el suport logístic de l'agència Bonviure. Ja us avanço que ha sigut un èxit total, gràcies especialment al saber fer l'Anna Moragues (guia de Bonviure) i de la nostra guia local Sophie, de l'agència Visit Georgia. A cada etapa ens acompanyarà també un guia de la zona, autèntics coneixedors dels camins, per tal de conduir el grup a través d'aquestes muntanyes.

Després d'una rapida visita a Tblisi,capital del país, i un dia de viatge en autobús, arribem al poble de Ushkvanari (comuna de Becho) per dormir-hi els propers dies. Totes les valls d'Svaneti estan plenes de petites poblacions que s'agrupen en comunes, i arreu estan creixent les "guest houses" per acollir turistes i muntanyencs que visiten aquestes valls. A banda dels paisatges, l'atractiu de la zona també és el fet que sembla un viatge en el temps, i visitar aquests poblets ens recorda com devia ser el Pirineu fa uns cinquanta anys.

L'endemà iniciem la travessa d'Svanetia a la comuna d'Etseri, on arribem en furgoneta des d'Ushkvanari. La ruta s'inicia per una pista forestal, on anirem trobant alguna marca blanca i vermella (a l'estil dels GR) que més tard es transforma en sender, amb l'objectiu d'assolir el Bak Pass, situat a 2420 m. A la foto següent, el primer tram de camí deixant enrere Etseri.

L'itinerari circula pels prats alpins de la zona...

...que ens porta fins a una cabana de pastor, on farem una parada. La ramaderia és una de les principals activitats de la zona i trobareu vaques pasturant arreu.

(Foto: Miquel Torres)

La cabana es troba a mitja pujada, aproximadament, cap al Bak Pass (2420 m.), que és el coll que veieu a la foto següent...

...on arribem en unes tres hores de camí des d'Etseri.

Des d'allà iniciem la baixada, per un primer tram que ben bé podria ser d'un país tropical. Aquesta ha estat una altra de les descobertes d'aquest país, i és que la vegetació i les flora són realment exuberants.

 

Més impressionant encara és la vista cap a les grans muntanyes del Caucas, com és el cas del massís de l'Ushba, que es deixava mig veure entre els núvols.

Al llarg de l'etapa trobem també altres muntanyes situades a la ratlla dels 3000 metres, cobertes d'un verd intens.

A mitja baixada arribem al Mt. Mezör (2260 m.), coronat per una petita cabana i on farem una parada per dinar...

...per després anar baixant cap a la comuna de Becho a través d'un bosc ben tupit i un seguit de prats...

...que ens porten al poblet de Tvebish, on la calor convida a fer un beure en una de les cases del poble.

(Foto: Miquel Torres)

Un cop recuperats, ja només quedarà una mitja hora de camí per arribar de nou a Ushkvanari i preparar la sortida de l'endemà.

I si voleu el track i les dades tècniques cliqueu aquí.

Pic de Baiau (2886 m.)

Indiscutiblement la Vall Ferrera és, per mi, un de les més boniques del Pirineu. Deixant de banda que és la porta d'accés a la Pica d'Estats, podem trobar rutes a diversos cims que igualment ens prometen excel·lents jornades de muntanya. En voleu uns quants? Proveu amb el Baborte, el poc concorregut Pic de Gerri o -si hi aneu també quan hi ha neu- sortides amb esquís com el Norís.

Per la Vall Ferrera també hi passa el GR11 i si l'aneu seguint podeu fer amb facilitat el Pic de Baiau, des d'on tindreu bones vistes cap a Catalunya i Andorra, a banda de visitar els magnífics estanys de Baiau.

Sortim del pàrquing de la Molinassa en direcció al Pla de Boet (a la foto), on trobareu un panell informatiu sobre la importància històrica i econòmica d'aquest espai de la Vall Ferrera.

El camí que seguim està indicat amb les marques roig-i-blanques del GR11 i també anirem trobant algun cartell indicador. Ens dirigirem cap al refugi de Baiau, a unes dos hores i mitja del Pla de Boet. El camí s'inicia travessant trams boscosos sovint a tocar del barranc, per la qual cosa trobarem aigua al llarg de gairebé tota la ruta.

De camí al refugi ja podem veure alguns dels cims de la zona, com el Pic de Norís...

...o la Pica Roja, amb l'aresta que porta directa al cim.

Després d'unes dos hores i mitja d'haver iniciat la marxa, arribem als estanys de Baiau...

...i just damunt seu trobarem el refugi lliure de Baiau (2517 m.), sovint força ple a l'estiu ja que està a tocar del GR11 i és un lloc ideal per fer-hi nit. Recordeu mantenir-lo net i tanqueu la porta quan marxeu.

Des del refugi baixem de nou cap als estanys de Baiau, i després de vorejar l'estany gran iniciarem el tram més dur de l'ascensió, la pujada cap a la Portella de Baiau. El camí remunta una tartera força descomposta (a la foto següent), així que paciència i cap amunt...

Acabada la tartera, arribem a la Portella de Baiau, des d'on fàcilment assolirem el cim del Pic de Baiau en unes quatre hores després d'haver sortit del cotxe.

Des del cim vistes espectaculars. Davant nostre, el Pic de Comapedrosa, que amb 2942 metres és el sostre d'Andorra.

Cap a l'altra banda, els estanys de Baiau, i a la dreta de la foto podeu veure tota la vall que hem remuntat fins al cim.

A la foto següent, el cim més alt és el Monteixo (amb la gelera de l'Aneto darrere seu), a la dreta el Norís i en primer pla el Pic de Gerri.

I aquí la reina de la Vall Ferrera, la Pica d'Estats, flanquejada pel Sotllo i el Montcalm.

Un cop fetes les fotos, tornem cap al pàrquing seguint l'itinerari de pujada, cosa que ens portarà unes tres hores de camí. I si voleu el track de la sortida el teniu aquí.