La Pica Roja (2903 m.) i els Pics de Romaset (2839 m. i 2841 m.)

De "pics" n'hi ha molts i de "piques" no tantes, però de ben segur que si parlem de "la Pica" a tots ens ve al cap la Pica d'Estats. Bé, és normal, que faci 3000 metres i sigui el sostre de Catalunya fa que sigui un cim conegudíssim i  molt visitat, especialment ara a l'estiu.

Però allà al costat hi ha una altra pica, que segur que heu vist al mapa i heu dit "hi he d'anar", però és clar, ha de competir amb els pics veïns de Monteixo, Baborte o Baiau, i sempre queda com una opció per un altre dia. Doncs bé, no feu com nosaltres d'anar-ho postergant i aneu-hi, perquè en mig de la massificada zona de la Pica d'Estats trobareu un lloc ben tranquil i amb unes magnífiques vistes.

L'ascensió s'inicia en direcció al refugi de Vall Ferrera pel camí que porta cap a l'estany de Sotllo...

...fins que prenem un camí a la dreta que segueix el barranc d'Areste. El creuem a la cota 2090 per un pont de fusta...

...i seguim amunt el barranc del Port Vell. Per pujar a la Pica Roja podeu seguir el camí fitat fins al Port Vell i des d'allà pujar al cim, però us recomano que seguiu un altre itinerari. A partir de la cota 2250 (aprox), on arribareu a un petit pla, gireu a la dreta i enfileu-vos a la carena de la Pica Roja...

...des d'on seguireu un itinerari panoràmic fins al cim.

...per gaudir d'una vista poc usual de la zona de la Pica d'Estats.

Foto de cim...

(Foto: col·lecció Roger Segarra)

...i iniciem el descens cap al Port Vell per ascendir després cap al Pic de Romaset. L'accés a aquest cim des del port cal fer-lo buscant els millors passos entre les canals de roca i herba que ens porten a la carena. No és difícil però cal anar amb compte.

(Foto: Jacint Millat)

Pujant, la Pica Roja apareix davant nostre com un gran cim...

...i des dels cims de Romaset, una altra vista panoràmica cap a la Pica d'Estats.

Cap a la banda de França, l'estany de més a l'esquerra és el de Soulcem, i els que veieu en primer terme, els estanys de la Gardella.

De baixada, provem d'avançar directes cap a l'estany d'Areste (a la foto) però una paret ens talla el pas i no hi podem arribar, així que marxa enrera, retorn al cim, i des d'allà baixem cap a l'estany del Port Vell per després enllaçar amb el camí de pujada.

En total, tota la ruta la fareu en unes 8 hores i té uns 14 quilòmetres i 1400 metres de desnivell. I si voleu el track, punxeu aquí.

Tour aranès: Tuc Blanc de Parros (2457 m.), Tuc de Parros (2731 m.) i Tuc de Mauberme (2880 m.)

I el "plan B" va esdevenir "plan A" o "planasso" (perdó pel barbarisme), perquè res feia sospitar que la jornada acabaria així. Amb la intenció inicial de fer el Tuc de Mauberme vam arribar a Bagergue, però un barranc desbocat per les pluges de feia unes hores, va impedir que puguéssim arribar amb el cotxe a la cabana de Calhau, on volíem dormir.

Mitja volta i cap al pla de Beret, on a l'endemà mirarem de fer alguna cosa. Després de dormir al refugi lliure de la Peira Roja (a la foto), decidim pujar al Tuc de Parros, un clàssic de l'esquí de muntanya, que avui tastarem en versió estival.

Després de deixar el cotxe a la cabana de Parros, seguim la vall del riu Parros amunt per després guanyar altura fins al cim. Bé, aquest seria l'itinerari directe...

...però nosaltres decidirem canviar l'itinerari per fer-lo una mica més llarg. Passant a tocar de les darreres congestes de neu...

...arribarem al coll dels Closos i a l'estany del mateix nom...

... per accedir al primer objectiu del dia, el Tuc Blanc de Parros de 2457 metres. Per aquesta banda té unes bones parets, però per darrera és de fàcil accés...

...tot i que nosaltres pugem al cim per una "canalota" una mica estranya i descomposta. Però bé, ara ja hi estem posats. 

Les vistes, en tot moment impresionant, amb el Montardo, els Beciberris o el massís de la Maladeta, encara amb força neu.

Fins aquí hem estat unes dos hores i mitja. I ara cap al proper objectiu, el Tuc de Parros, que ens espera al final de la carena.

Lluny encara, el cim del Parros, amb la seva característica creu...

De camí cap allà, les vistes des de la carena ens permeten veure meravelles com aquesta, l'estany Negre de Parros, que encara llueix ben blanc per la quantitat extraordinària de neu que ha caigut enguany...

...per no parlat de la vista cap a l'estany de Montoliu i el Tuc de Mauberme. Per mi, una de les millors del Pirineu.

Fem les fotos de rigor al Tuc de Parros (2731 m.)...

...i no podem resistir els cants de sirena del Tuc de Mauberme, que era on volíem anar inicialment. "I si hi anem? En dos hores estem allà!" "Vols dir que no està molt lluny? I aquells núvols? A veure si ens fotrem xops!" Però bé, finalment cap allà anem...

...per arribar a l'estany de Montoliu en una hora de camí.

Des d'allà, enfilem el camí cap al cim del Tuc de Mauberme, travessant les congestes de neu que encara es mantenen.

Després de creuar el coll de Mauberme passem a tocar del llac de Mauberme...

...i donem el tomb a la muntanya per anar a buscar la canal d'accés al cim, descomposta i desagraïda...

...però amb vistes magnífiques sobre l'estany de Liat.

I com havíem dit, en dues hores des del cim del Tuc de Parros, fem cim al Tuc de Mauberme (2880 m.), on trobareu aquestes immenses fites. Vistes, no gaire, perquè els núvols estan començant a créixer anunciant la tempesta que arribarà al cap d'unes hores.

Desfem el camí i des de l'estany de Montoliu pugem al coll de Montoliu (o Collada Fonda, segons el mapa)...

...des d'on iniciarem el descens per la vall del riu Vernatar fins arribar, sota la pluja, de nou a la cabana de Parros, on hem deixat el cotxe.

En total, una "sortideta" on s'hi ha d'anar ben esmorzat, de prop de 23 quilòmetres i 1700 metres de desnivell, i que si voleu fer podeu descarregar el track aquí.

Pic de l'Aüt (2532 m.)

Segona ascensió a un cim d'aquells que es consideren "secundaris". Ni fa 3000 metres, ni es troba en cap llistat de cims per assolir, però si busqueu un pic solitari i amb bones vistes garantides, l'Aüt és el vostre proper objectiu.

Poc abans d'arribar a la planta embotelladora de l'aigua de Boí, cal que baixem per una curta pista fins al riu Noguera de Tor (podeu baixar amb el cotxe si la pista està bé, hi ha lloc per aparcar un parell de vehicles. Sinó, podeu aparcar a la planta embotelladora). El creuem per un pont de fusta i iniciem l'excursió seguint el Camí de l'Aigua riu avall, tot i que també podeu iniciar-la creuant el prat de Rosselló (a la foto), on hi ha indicis de sender, i agafar-lo mes avall. 

Després de creuar el barranc de la Montanyeta per un altre pontet comença la pujada de veritat, perquè tot i que l'Aüt no té cap dificultat tècnica, si té un desnivell considerable que es guanya pràcticament sense descans. La forta pujada, però, queda compensada pel frondós bosc que travessem, amb una ombra molt agradable i uns arbres espectaculars.

A mitja pujada (1h 30' aprox.) arribem al Pletiu dels Coms (1855 m.) on hi ha una cabana de pastor i les primeres vistes d'altura del dia, cap a la zona d'Aigüestortes. A partir d'aquí caldrà posar atenció a les fites, ja que en algun tram el camí deixar de ser tan evident.

Més amunt, arribem als prats alpins de Comaminyana (o Coma Minyana, depèn del mapa) on encara trobem alguna placa de neu. Darrera nostre, s'alça el massís del Beciberri amb el Comaloforno (3029 m.) en primer terme.

El "camí bo" passa pel fons de la vall, però per tal de guanyar altura anem fent una diagonal muntanya amunt....

...per afrontar la part final de l'atac al cim, amb una nova forta pujada...

...fins arribar a un petit coll situat a 2278 metres. Just davant nostre, veiem la Vall de Sant Nicolau (a la foto següent), entrada al Parc Nacional d'Agüestortes des de la vessant ribagorçana. Si no la coneixeu, també és una excursió molt bonica d'aquesta zona.

I des d'aquí ja només queden prop de 250 m. de desnivell pel cim, que assolirem seguint les fites o pujant la piràmide final per allà on veiem més bé. No hi ha cap dificultat, però vigileu amb les pedres sueltes en aquets darrer tram fins al cim del Pic de l'Aüt (2532 m.), que veieu a la foto següent.

(Foto: Ramon Palacin)

Fins al cim han estat unes tres hores de camí i uns 1100 m de desnivell positiu, i fetes les fotos de rigor, baixada pel mateix camí, per tardar un parell d'hores més fins al cotxe, on arribarem després de creuar de nou el pontet sobre el Noguera de Tor, que enguany baixa ben ple.

I si voleu el track de la sortida, us el podeu baixar aquí.

Gran Maratón Montañas de Benasque (42 km, 2640 m. d+)

Poques coses es poden dir sobre l'entorn de les muntanyes de Benasc. Cims, llacs i vistes espectaculars que se succeeixen vall rera vall perquè les puguem gaudir caminant, esquiant o -com és el cas d'avui- corrent. Bé, corrent i caminant, perquè els 2640 metres de desnivell positiu (que finalment han estat prop de 2800) i els 42 quilòmetres(que finalment han estat 45!), fan que fer tot aquest recorregut corrent només estigui a l'abast de molt pocs.

Lluny de fer les 4h 50' del guanyador de la prova, val la pena prendre's el "Gran Maratón Montañas de Benasque" amb calma, per la duresa de la cursa, sí, però també per gaudir dels magnífics paratges que recorre. Considerat un dels millors trails d'Espanya, la veritat és que no defrauda.

La cursa comença a l'Avenida de los Tilos de Benasc, el carrer principal, per sortir del poble en direcció a la vall d'Estós. Allà prenem la pista que puja cap al refugi, però no hi arribarem, ja que poc després de la cabana de Santa Ana (a la foto) prendrem un sender a l'esquerra...

...que ens porta a travessar el riu d'Estós. Seguim camí amunt...

...fins que arribem a la cabana de La Coma, on hi ha el primer avituallament de la cursa. Ja portem uns 8 quilòmetres i mig, i en la pujada fins aquí ja hem pogut veure que avui l'aigua i el fang seran els protagonistes.

La sortida de l'avituallament és realment explosiva, amb un fort pendent d'inici, que ens ha de portar fins a la collada del Frontonet o de Dalliú després de superar les primeres rampes dures de la jornada. Travessat el coll, iniciem el descens cap a la vall de Lliterola. És cara nord, i la neu fa acte de presència.

 

El primer descens prolongat de la jornada, després de passar per la cabana de Lliterola, acaba a la carretera A-139, des d'on seguim baixant cap al Plan de Baños. Allà prenem la pista -llarga- que ens ha de dur al Plan de Senarta i des d'allà, al refugi de Pescadores o Coronas. Aquest ha sigut el tram més pesat de la cursa, però les vistes ajuden a compensar l'esforç...

Al refugi de Coronas(km 27,6) trobem l'avituallament previ a l'etapa reina de la cursa, la pujada al Pic d'Estibafreda. Ja hem fet mitja cursa i comença a ploure, però res de l'altre món, així que cap amunt. La pujada va seguint un sender a estones, cap al torrent d'Estibafreda...

...fins que a la llunyania apareix el cim. Un fotògraf ens avisa que ja passem pel quilòmetre 30, i bé, és inevitable somriure, tot i que ara "comença" la marató. Encara queden quilòmetres per davant.

(Foto: www.retrateria.com)

De nou tocarà travessar congestes de neu en direcció al cim, que el veieu a la dreta de la foto. Anem guanyant altura fins arribar al coll situat entre la Tuca de Roques Trencades i l'Estibafreda...

...des d'on ja només caldrà arribar fins al cim del Pico de Estibafreda (2697 m.), màxima altura de la cursa. No hi ha foto de cim perquè el fort vent que bufava realment no convidava a parar.

Des d'allà, posem la directa. Tot baixada fins a Benasc amb 1600 metres de desnivell negatiu per davant. Una mica més avall del cim passem pel darrer avituallament d'altura (al quilòmetre 34), amb un cert aspecte himàlaic, i amb vistes cap al Pico de Castanesa, que vam visitar el passat mes de març, encara amb bastanta neu.

Des d'aquest punt ja només queden 8 quilòmetres. Més avall canviarem la pedra per l'herba i el fang -omnipresent- que faran més pesats el tram fins a Cerler, des d'on en pocs quilòmetres travessarem la meta a l'Avenida de los Tilos de Benasc nou hores i mitja després d'haver començat la Gran Maratón Montañas de Benasque.

 (Foto: www.retrateria.com)

En resum, una cursa dura, però amb un recorregut molt ben triat i compensat (trams per córrer, altres per caminar i gaudir de les vistes), sense passos molt tècnics que dificultin la progressió i amb una logística molt ben preparada (avituallaments, senyalització...). Molt recomanable, i si voleu el track el teniu aquí.