dilluns, 31 de desembre de 2007

Tuc de Parros, 2732 m.

Des del pla de Beret poden fer-se diverses ascensions i travesses als cims i llacs de la zona. La facilitat de l'accés (deixem el cotxe a les pistes d'esquí) fa que en un matí es pugui fer una ascensió a algún cim de la zona i al migdia ja ser al cotxe.

L'objectiu triat és el Tuc de Parros, un dels més emblemàtics i esquiables de la zona que ens guarda una petita sorpresa al final de l'ascensió. Iniciem l'esquiada al Pla de Beret, on prenem la pista que porta cap a Montgarri per desviar-nos cap a l'esquerra a l'altura de l'Arriu de Parros.


Tot pujant veiem l'objectiu davant nostre, però encara falta una estoneta...


Més amunt anem seguint la marcada traça que porta al cim (o això pensem). "Sin prisa pero sin pausa"...

 (Foto: Roger Segarra)


 ...fins que veiem el que creiem que és el cim. Però no, és un precim on haurem de deixar els esquís...


...i avançar per una aresta fàcil i amb bones vistes. No ho esperàvem i ha estat un sorpresa agradable.

 (Foto: Roger Segarra)

Finalment arribem a la creu que corona el Tuc de Parros (2732 m.). La cota varia una mica segons els mapes. El de l'ICC dóna la de 2727 metres.



(Foto: Roger Segarra)

Com a comiat abans de marxar, una ullada al Tuc de Mauberme (2880 m.) i el gelat Lac de Montoliu als seus peus. L'estampa és brutal. Aquest cim encara ha de caure!
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada