Els graus d'Escaladei

No el coneixem tant com el Montsec o la serra de Prades, però relativament a prop també tenim una altra muntanya de la que podem gaudir: la serra del Montsant. A tocar de les Garrigues però totalment inclòs a la comarca del Priorat, el Montsant ofereix excursions aèries i amb vistes d'àguila sobre les terres veïnes, ja que els característics "graus" d'aquesta muntanya es superen amb una petita grimpada o, els més complicats, amb passos més o menys equipats, fàcils, però no aptes pels que tingueu vertigen o us impressionin les altures.

Avui hem anat cap als graus d'Escala Dei (o Scala Dei, no ho tinc clar) que es situen just darrera de l'antiga Cartoixa -ara en runes- del Priorat. De tot el conjunt, el millor és el lloc on està situat, un petit racó de les valls del Montsant que donen a la cartoixa un marc incomparable.

Iniciem la sortida al mateix pàrquing de la Cartoixa, des d'on anirem guanyant altura. A la foto, la part de dalt de la façana neoclàssica i els característics graus del Montsant.

El camí puja suaument per començar...

...anem deixant enrera Escaladei...

...fins arribar al primer lloc que visitarem avui: l'ermita de la Pietat, un immens edifici mig en ruïnes que antigament havia estat relacionat amb la Cartoixa d'Escaladei.

(Foto. Lo Folguereta)

Continuem muntanya amunt fins a creuar una pista forestal des d'on ja intuïm on es troben els primers graus que haurem de superar. Ens ho mirem i amunt!

Conforme puja el camí ja trobem les primeres grimpades i també els primers passos aeris del sender. El Montsant és una immensa balconada.

(Foto: Rosa Millà)

 A tocar de la part superior de la muntanya trobem una de les balmes que visitarem avui. La Cova Roja, que té aquest nom pel característic color de la terra del Montsant.

 (Foto: Rosa Millà)

En aquesta cova s'hi practica l'escalada, però a jutjar pel sostre on estan penjades les cintes, podem assegurar que no són vies fàcils precisament...

Nosaltres avui no farem cap via perquè no tenim temps (és broma, és clar), així que ens fem una foto i continuem sender amunt...

...que ara guanya en vistes conforme ens apropem al primer dels graus que haurem de superar.

El primer pas divertit de la jornada és el del Grau de l'Escletxa, anomenat així perquè ens hem d'endinsar en l'escletxa que veieu a la foto i sortir-ne per la part superior. És estret, però es pot passar.

Un cop a l'altre costat seguim pujant amunt. Trobem una sirga metàl·lica per ajudar-nos. No és difícil però el pas és aeri ja que forma una mena de canal que et porta barranc avall...

(Foto: Roger Segarra)

...però ja veieu que aquest parell pugen ben contents!

Poc després una curta grimpada ens porta al punt més alt on arribarem avui...

(Foto: Rosa Millà)

 ...la Punta del Cairat (950 metres), des d'on gaudim d'unes vistes espectaculars sobre el Priorat i les serres de la Fatarella, Cavalls, els Ports de Beseit, Móra d'Ebre, Flix...

La foto al cim no pot faltar!

A partir d'aquí comencem a baixar per una aresta que també ens ofereix unes bones vistes, per anar en direcció a la Cova dels Lladres, una altra de les que visitarem avui.

A la foto següent, arribant a la Cova dels Lladres, una altra gran balma del Montsant.

(Foto: Lo Folguereta)

Des de la cova, anirem baixant sender avall fins a trobar la pista forestal que coincideix amb el GR-171, que seguirem durant una estona superant "obstacles imprevistos"...

 (Foto: Lo Folguereta) 

...que sorprenen els pocs excursionistes que ens hem trobat avui.

Abandonem la pista i després d'endinsar-nos en camps de conreu abandonats (sort del GPS!) arribem a la part més impressionant del recorregut. Quan ja esperàvem no trobar cap més pas entretingut, arribem al Grau de la Guineu, el més vertical i aeri de la jornada.

És un pas de II grau i hi trobarem un cable metàl·lic per ajudar-nos. No és difícil, però sí aeri i exposat, així que aneu amb compte!

(Foto: Lo Folguereta)

Superat el pas, arriba la part més monòtona de la sortida. A més, la calor avui es fa notar... sort de les vistes que ens ofereix el Montsant.

Un altre lloc curiós de la jornada: el Tormo del Frare, una immensa roca d'arenisca vermella amb algunes petites balmes que ha estat aprofitada pels pagesos de la zona per guardar-hi eines i material. Un autèntic magatzem natural. Ens hi enfilem al capdamunt perquè és ben curiosa i té unes bones vistes.

Ja a tocar de la carretera anem trobant els característics camps de vinya prioratins...

...que ens acompanyaran fins a la tornada a la Cartoixa d'Escaladei. En total han estat unes 7 hores de camí (comptant les parades, sinó es pot fer amb menys temps) que ens han portat per aquestes solitàries terres del Montsant en un magnífic i calorós dia de primavera.

(Foto: Roger Segarra)

Nota important: Nosaltres vam baixar la ressenya de http://www.engarrista.com/content/view/523/76/, on també trobareu el track pel GPS. Sense track hi ha algun lloc on és fàcil perdre's i anar camí avall cap a algun altre poble enlloc de tornar a Escaladei, o sigui que millor descarregar-lo.

Gràcies a tots!

I finalment ahir la Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs va acollir la presentació de la guia "La batalla de l'Ebre, 14 itineraris en BTT" de la que ja fa dies que us en parlo. Gràcies a tots els que vau decidir dedicar la tarda de divendres a escoltar-me una estona i pels que no vau poder venir, quan vulgueu us explico de què va tot això!

Vam estar explicant el perquè de la guia, veient fotos de les rutes i -amb el permís del públic- una breu narració de la batalla de l'Ebre. M'agrada parlar del tema, però us prometo que ho vaig fer perquè s'entengui millor aquest còctel d'història i BTT.

Ara us toca a vosaltres baixar cap a l'Ebre i provar alguna de les rutes que proposo. Us hi animeu?

A la foto, un moment de la presentació.

(Foto: Ferran Salguero)

 Al final, la part més divertida, firmar llibres pels amics!

 (Foto: Esther Sancho)

I una foto especial, la dels membres del National Clarion Cycling Club, als qui va dedicada la guia. Membres d'aquest grup ciclista van anar de Glasgow a Barcelona, recollint fons per la causa republicana i per formar part de les Brigades Internacionals.

 (Foto: autor desconegut)

Esquiada (per posar-li un nom) a la Vall de Manyanet

Sol i dia esplèndid. Es preveu una magnífica jornada d'esquí. El lloc triat, la vall de Manyanet, i l'objectiu, el Pic de Pallassos, de 2772 metres. Així, enfilem cap a Senterada, d'allà cap a Xerallo i després carretera amunt fins al petit poble de Manyanet, on ja per pista -a estones amb neu- anem pujant, pujant per trobar la neu contínua i calçar-nos els esquís. Intentem guanyar terreny amb el cotxe per evitar anar a peu per la llarga pista fins que... clavada i final de trajecte.

(Foto: Jacint Millat)

Ara ja sabem que toca. Intentar treure el cotxe. Les càmeres de Club Alpí Bell-lloc Televisió van captar els millors moments, que aquí podeu veure...

Un cop solucionat el tema, ens carreguem els esquís a l'esquena i comencem a caminar per la pista. Encara falta perquè ens els puguem calçar.

La pista va guanyant altura fins que en un revolt ens trobem les restes d'una allau d'impressionants dimensions. Sembla que l'hagin traçat amb una "retrack" ja que s'assembla a una pista d'esquí... però no ho és. Impressionant la força de la natura!

Travessem l'allau tot preguntant-nos si el "parte" d'allaus del meteocat l'haurà encertat. Durant la setmana ha anat pujant la temperatura i els efectes comencen a ser ben evidents.

Aquí podeu veure les grans dimensions de l'allau, que ha baixat d'allà dalt de tot fent una mena de "tobogán".

Continuem amunt la ja veiem l'entrada a la vall...

...quan ens topem amb una altre caprici de la natura. No només ha fet calor aquesta setmana, sinó que el vent també ha fet de les seves i ens planta just al davant una gran cornisa d'uns tres metres d'altura.

Mirem de superar-la per l'espai que queda amb la paret. La neu es veu prou consistent i ens permetrà fer una mica d'escaleta.

(Foto: Lo Folguereta)

 Amunt, amunt!

(Foto: Roger Segarra)

Superada la tercera sorpresa del dia, encetem -per fi- l'esquiada a la vall de Manyanet. Veiem, lluny, el Pic de Pallassos (2772 m.) que està clar que avui no farem. És tard. Tercer intent a aquest cim. Caldrà tornar-hi.

Tot i això decidim remuntar fins al final de la vall ja que les vistes són espectaculars i cal aprofitar el dia.

 Anem trobant els cartells que a l'estiu indiquen els camins de la zona, ara colgats de neu.

I quan creiem que al menys podríem arribar al final de la vall, un sospitós "creck" de la neu repetit diverses vegades ens fa veure que avui no és el millor dia per estar per aquí. Així que decidim fer mitja volta i amb vistes cap a la Pica Cerví (2753 m.) iniciem el curt descens cap a l'inici de la vall.

(Foto: Roger Segarra)

 Superem de nou la cornisa, trobem l'allau gran (fixeu-vos quines formes ha traçat la neu, increïble!)

I anem tornant cap al cotxe en el que ha sigut una  jornada d'esquí "diferent"...

...però ja se sap que a la muntanya de vegades cal saber renunciar per poder tornar un altre dia.

Presentació de "La batalla de l'Ebre, 14 itineraris en BTT"

I aquí teniu la invitació per venir el proper dia 14 de març a l'Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida, on farem la presentació de la guia excursionista recentment publicada. Us hi esperem!

Castells de la Segarra en BTT

Matinal betetera per l'altiplà de la Segarra, un terreny ideal per anar en bici. Sense desnivells insuperables i amb pistes i corriols a discreció, amb la ruta d'avui hem anat enllaçant alguns dels castells més coneguts de la comarca. Exactament d'aquí a un mes es celebrarà la XV Marxa dels Castells de la Segarra, fet pel qual avui hem trobat desenes de persones entrenant per l'esdeveniment, ja que és una marxa llarga (55 km o la "plus" pels que estan molt forts) però sense gran desnivell. Almenys una vegada a la vida s'ha de fer per conèixer les fortaleses del que es va anomenar la "Castella catalana".

Avui, però, canvi de xip i passem a la BTT. Des de Guissona hem iniciat el recorregut per anar en primer lloc cap al castell de les Sitges, potser un dels més bonics pel lloc on està i perquè té forma de castell, castell, ja m'enteneu.

(Foto: Jacint Millat)

(Foto: Jacint Millat)

Al cap d'una estona entrem al poblet de Florejacs, que encara conserva l'aspecte de vila closa medieval, la travessem i corriol avall a buscar la pista.

(Foto: Jacint Millat)

 Deixem enrera Florejacs i anem cap al següent castell...

(Foto: Jacint Millat)

 ...que trobem a Les Pallargues. Impressionant l'arcada de la façana principal. Penso que és aquest el que encara hi viu gent.

(Foto: Jacint Millat)

 Foto oficial de la jornada...

(Foto: Col·lecció Jacint Millat)

 ...i sant tornem-hi! Un dels atractius de la comarca el veiem en aquesta foto, els gran marges de pedra seca que dibuixen un paisatge molt característic de la Segarra. A Guissona donen nom als castellers de la població. Des d'aquí desitjo molta sort a tots els meus ex-alumnes que en formen part. Van ser bons anys els de Guissona!

(Foto: Jacint Millat)

Pròxima parada, Hostafrancs. El campanar del poble ens fa una aclucada d'ull. Aquest any serà clau!

D'Hostafrancs anem cap a l'Aranyó i Montcortés direcció Cervera. A la foto següent no hi veureu cap paisatge segarrenc, sinó el que passa quan primer fas el magatzem i després et compres l'excavadora... no et passa per la porta.

(Foto: Jacint Millat)

 Arribant a Cervera, no pot faltar la punxada. Quina gràcia té sinó anar en bici?

(Foto: Jacint Millat)

I després de la visita a la capital de la Segarra, retorn cap a Guissona. Ara el dia ja es posa lleig, o sigui que pedala que pedalaràs perquè no ens enganxi la pluja.

(Foto: Jacint Millat)

Si voleu el track de la sortida el podeu descarregar aquí

La batalla de l'Ebre.14 itineraris en BTT.

El passat mes de juny vaig tenir el privilegi de ser un dels guanyadors d'un accèssit del premi Vèrtex a un recull d'itineraris excursionistes, i dic un dels guanyadors perquè per primer cop en les tretze edicions del premi es van reconèixer dos reculls d'itineraris. D'una banda el de la batalla de l'Ebre, i l'altre va ser el de David Claret "A peu de la Cerdanya a Barcelona. 25 excursions d'estació a estació de tren", on es proposen vint-i-cinc excursions que enllacen totes les estacions de la històrica línia ferroviària que porta de la capital del país a la Cerdanya.

Ambdues guies han estat editades a la col·lecció Azimut de l'editorial Cossetània, editorial vallenca que demostra any rere any que l'excursionisme és ben viu a casa nostra. Les col·leccions Azimut, Azimut comarcal (a peu o en btt) o la dels Senders de Catalunya no fan més que posar de manifest que al nostre país l'excursionisme caldria elevar-lo a la categoria d'esport nacional. Ja no pels milers de federats a la FEEC, sinó pels centenars de persones que inverteixen hores, temps, esforç, família... en fer un recull d'itineraris o ressenyar una ruta perquè els altres en gaudeixin, donant a conèixer un racó del país, un episodi de la història, o aquell espai natural que es troba lluny de la ciutat on vivim.

I amb els llibres damunt la taula de l'estudi, mentre en fullejo un dels exemplars, m'adono de la feina feta, de les hores passades, dels quilòmetres recorreguts...i que igual que jo i en David Claret hi hem invertit il·lusió i més il·lusió, segur que ara mateix, en algun lloc del país, algú ja està pensant en posar negre sobre blanc aquella ruta que acaba de descobrir o bé una altra que ha fet desenes de cops.

Potser sí que en temps de "tracks" i GPS els que encara escrivim guies excursionistes podem semblar uns romàntics del paper, però no és romanticisme el que ens motiva, sinó el fet de poder transmetre als demés les sensacions que hem tingut solcant amunt i avall un tros del país, ja sigui a peu, damunt la bici, escalant una paret o davallant un barranc. Lluny de la fredor de la pantalla de l'ordinador, cal reivindicar les guies excursionistes com una mostra més de la nostra cultura, com un exemple de la vitalitat de tots aquells que no pretenem res més que compartir la nostra dèria particular.

Espero que gaudiu fent les rutes tant com jo ho he fet preparant-les.

PD: Si voleu veure alguna de les rutes, remeneu a l'apartat "Llocs i activitats" d'aquest blog.