La batalla de l'Ebre.14 itineraris en BTT.

El passat mes de juny vaig tenir el privilegi de ser un dels guanyadors d'un accèssit del premi Vèrtex a un recull d'itineraris excursionistes, i dic un dels guanyadors perquè per primer cop en les tretze edicions del premi es van reconèixer dos reculls d'itineraris. D'una banda el de la batalla de l'Ebre, i l'altre va ser el de David Claret "A peu de la Cerdanya a Barcelona. 25 excursions d'estació a estació de tren", on es proposen vint-i-cinc excursions que enllacen totes les estacions de la històrica línia ferroviària que porta de la capital del país a la Cerdanya.

Ambdues guies han estat editades a la col·lecció Azimut de l'editorial Cossetània, editorial vallenca que demostra any rere any que l'excursionisme és ben viu a casa nostra. Les col·leccions Azimut, Azimut comarcal (a peu o en btt) o la dels Senders de Catalunya no fan més que posar de manifest que al nostre país l'excursionisme caldria elevar-lo a la categoria d'esport nacional. Ja no pels milers de federats a la FEEC, sinó pels centenars de persones que inverteixen hores, temps, esforç, família... en fer un recull d'itineraris o ressenyar una ruta perquè els altres en gaudeixin, donant a conèixer un racó del país, un episodi de la història, o aquell espai natural que es troba lluny de la ciutat on vivim.

I amb els llibres damunt la taula de l'estudi, mentre en fullejo un dels exemplars, m'adono de la feina feta, de les hores passades, dels quilòmetres recorreguts...i que igual que jo i en David Claret hi hem invertit il·lusió i més il·lusió, segur que ara mateix, en algun lloc del país, algú ja està pensant en posar negre sobre blanc aquella ruta que acaba de descobrir o bé una altra que ha fet desenes de cops.

Potser sí que en temps de "tracks" i GPS els que encara escrivim guies excursionistes podem semblar uns romàntics del paper, però no és romanticisme el que ens motiva, sinó el fet de poder transmetre als demés les sensacions que hem tingut solcant amunt i avall un tros del país, ja sigui a peu, damunt la bici, escalant una paret o davallant un barranc. Lluny de la fredor de la pantalla de l'ordinador, cal reivindicar les guies excursionistes com una mostra més de la nostra cultura, com un exemple de la vitalitat de tots aquells que no pretenem res més que compartir la nostra dèria particular.

Espero que gaudiu fent les rutes tant com jo ho he fet preparant-les.

PD: Si voleu veure alguna de les rutes, remeneu a l'apartat "Llocs i activitats" d'aquest blog.