Els graus d'Escaladei

No el coneixem tant com el Montsec o la serra de Prades, però relativament a prop també tenim una altra muntanya de la que podem gaudir: la serra del Montsant. A tocar de les Garrigues però totalment inclòs a la comarca del Priorat, el Montsant ofereix excursions aèries i amb vistes d'àguila sobre les terres veïnes, ja que els característics "graus" d'aquesta muntanya es superen amb una petita grimpada o, els més complicats, amb passos més o menys equipats, fàcils, però no aptes pels que tingueu vertigen o us impressionin les altures.

Avui hem anat cap als graus d'Escala Dei (o Scala Dei, no ho tinc clar) que es situen just darrera de l'antiga Cartoixa -ara en runes- del Priorat. De tot el conjunt, el millor és el lloc on està situat, un petit racó de les valls del Montsant que donen a la cartoixa un marc incomparable.

Iniciem la sortida al mateix pàrquing de la Cartoixa, des d'on anirem guanyant altura. A la foto, la part de dalt de la façana neoclàssica i els característics graus del Montsant.

El camí puja suaument per començar...

...anem deixant enrera Escaladei...

...fins arribar al primer lloc que visitarem avui: l'ermita de la Pietat, un immens edifici mig en ruïnes que antigament havia estat relacionat amb la Cartoixa d'Escaladei.

(Foto. Lo Folguereta)

Continuem muntanya amunt fins a creuar una pista forestal des d'on ja intuïm on es troben els primers graus que haurem de superar. Ens ho mirem i amunt!

Conforme puja el camí ja trobem les primeres grimpades i també els primers passos aeris del sender. El Montsant és una immensa balconada.

(Foto: Rosa Millà)

 A tocar de la part superior de la muntanya trobem una de les balmes que visitarem avui. La Cova Roja, que té aquest nom pel característic color de la terra del Montsant.

 (Foto: Rosa Millà)

En aquesta cova s'hi practica l'escalada, però a jutjar pel sostre on estan penjades les cintes, podem assegurar que no són vies fàcils precisament...

Nosaltres avui no farem cap via perquè no tenim temps (és broma, és clar), així que ens fem una foto i continuem sender amunt...

...que ara guanya en vistes conforme ens apropem al primer dels graus que haurem de superar.

El primer pas divertit de la jornada és el del Grau de l'Escletxa, anomenat així perquè ens hem d'endinsar en l'escletxa que veieu a la foto i sortir-ne per la part superior. És estret, però es pot passar.

Un cop a l'altre costat seguim pujant amunt. Trobem una sirga metàl·lica per ajudar-nos. No és difícil però el pas és aeri ja que forma una mena de canal que et porta barranc avall...

(Foto: Roger Segarra)

...però ja veieu que aquest parell pugen ben contents!

Poc després una curta grimpada ens porta al punt més alt on arribarem avui...

(Foto: Rosa Millà)

 ...la Punta del Cairat (950 metres), des d'on gaudim d'unes vistes espectaculars sobre el Priorat i les serres de la Fatarella, Cavalls, els Ports de Beseit, Móra d'Ebre, Flix...

La foto al cim no pot faltar!

A partir d'aquí comencem a baixar per una aresta que també ens ofereix unes bones vistes, per anar en direcció a la Cova dels Lladres, una altra de les que visitarem avui.

A la foto següent, arribant a la Cova dels Lladres, una altra gran balma del Montsant.

(Foto: Lo Folguereta)

Des de la cova, anirem baixant sender avall fins a trobar la pista forestal que coincideix amb el GR-171, que seguirem durant una estona superant "obstacles imprevistos"...

 (Foto: Lo Folguereta) 

...que sorprenen els pocs excursionistes que ens hem trobat avui.

Abandonem la pista i després d'endinsar-nos en camps de conreu abandonats (sort del GPS!) arribem a la part més impressionant del recorregut. Quan ja esperàvem no trobar cap més pas entretingut, arribem al Grau de la Guineu, el més vertical i aeri de la jornada.

És un pas de II grau i hi trobarem un cable metàl·lic per ajudar-nos. No és difícil, però sí aeri i exposat, així que aneu amb compte!

(Foto: Lo Folguereta)

Superat el pas, arriba la part més monòtona de la sortida. A més, la calor avui es fa notar... sort de les vistes que ens ofereix el Montsant.

Un altre lloc curiós de la jornada: el Tormo del Frare, una immensa roca d'arenisca vermella amb algunes petites balmes que ha estat aprofitada pels pagesos de la zona per guardar-hi eines i material. Un autèntic magatzem natural. Ens hi enfilem al capdamunt perquè és ben curiosa i té unes bones vistes.

Ja a tocar de la carretera anem trobant els característics camps de vinya prioratins...

...que ens acompanyaran fins a la tornada a la Cartoixa d'Escaladei. En total han estat unes 7 hores de camí (comptant les parades, sinó es pot fer amb menys temps) que ens han portat per aquestes solitàries terres del Montsant en un magnífic i calorós dia de primavera.

(Foto: Roger Segarra)

Nota important: Nosaltres vam baixar la ressenya de http://www.engarrista.com/content/view/523/76/, on també trobareu el track pel GPS. Sense track hi ha algun lloc on és fàcil perdre's i anar camí avall cap a algun altre poble enlloc de tornar a Escaladei, o sigui que millor descarregar-lo.