diumenge, 9 de març de 2014

Esquiada (per posar-li un nom) a la Vall de Manyanet


Sol i dia esplèndid. Es preveu una magnífica jornada d'esquí. El lloc triat, la vall de Manyanet, i l'objectiu, el Pic de Pallassos, de 2772 metres. Així, enfilem cap a Senterada, d'allà cap a Xerallo i després carretera amunt fins al petit poble de Manyanet, on ja per pista -a estones amb neu- anem pujant, pujant per trobar la neu contínua i calçar-nos els esquís. Intentem guanyar terreny amb el cotxe per evitar anar a peu per la llarga pista fins que... clavada i final de trajecte.

(Foto: Jacint Millat)

Ara ja sabem que toca. Intentar treure el cotxe. Les càmeres de Club Alpí Bell-lloc Televisió van captar els millors moments, que aquí podeu veure...




Un cop solucionat el tema, ens carreguem els esquís a l'esquena i comencem a caminar per la pista. Encara falta perquè ens els puguem calçar.


La pista va guanyant altura fins que en un revolt ens trobem les restes d'una allau d'impressionants dimensions. Sembla que l'hagin traçat amb una "retrack" ja que s'assembla a una pista d'esquí... però no ho és. Impressionant la força de la natura!


Travessem l'allau tot preguntant-nos si el "parte" d'allaus del meteocat l'haurà encertat. Durant la setmana ha anat pujant la temperatura i els efectes comencen a ser ben evidents.


Aquí podeu veure les grans dimensions de l'allau, que ha baixat d'allà dalt de tot fent una mena de "tobogán".


Continuem amunt la ja veiem l'entrada a la vall...


...quan ens topem amb una altre caprici de la natura. No només ha fet calor aquesta setmana, sinó que el vent també ha fet de les seves i ens planta just al davant una gran cornisa d'uns tres metres d'altura.


Mirem de superar-la per l'espai que queda amb la paret. La neu es veu prou consistent i ens permetrà fer una mica d'escaleta.

(Foto: Lo Folguereta)

 Amunt, amunt!

(Foto: Roger Segarra)

Superada la tercera sorpresa del dia, encetem -per fi- l'esquiada a la vall de Manyanet. Veiem, lluny, el Pic de Pallassos (2772 m.) que està clar que avui no farem. És tard. Tercer intent a aquest cim. Caldrà tornar-hi.


Tot i això decidim remuntar fins al final de la vall ja que les vistes són espectaculars i cal aprofitar el dia.



 Anem trobant els cartells que a l'estiu indiquen els camins de la zona, ara colgats de neu.


I quan creiem que al menys podríem arribar al final de la vall, un sospitós "creck" de la neu repetit diverses vegades ens fa veure que avui no és el millor dia per estar per aquí. Així que decidim fer mitja volta i amb vistes cap a la Pica Cerví (2753 m.) iniciem el curt descens cap a l'inici de la vall.

(Foto: Roger Segarra)

 Superem de nou la cornisa, trobem l'allau gran (fixeu-vos quines formes ha traçat la neu, increïble!)


I anem tornant cap al cotxe en el que ha sigut una  jornada d'esquí "diferent"...


...però ja se sap que a la muntanya de vegades cal saber renunciar per poder tornar un altre dia.

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada