Primera visita a la zona de Sant Honorat i de ben segur que no serà l'última, ja que el curiós relleu d'aquesta zona el fa més que atractiu per la pràctica de l'excursionisme. Un "petit Montserrat" a l'Alt Urgell (o potser Montserrat és un gran Sant Honorat?), si més no, aquesta és la sensació que dóna el veure les formacions de conglomerat tan típiques de la muntanya "sagrada" de Catalunya.
Iniciem la sortida a tocar de l'hotel Can Boix, on un rellotge de sol ens indica que és la millor hora per sortir d'excursió.
Optem per dirigir-nos primer cap a la serra de Sant Honorat, iniciant el camí pel mig d'un bosquet...
...fins que arribem al capdamunt, on la vegetació deixa pas al conglomerat típic d'aquesta zona.
Anem guanyant altura i el camí s'endinsa en les agulles de la zona, amb vistes cap al pantà de Rialp...
(Foto: Laura Martínez)
...fins que arribem al capdamunt de la serra de Sant Honorat, que ens oferirà unes grans vistes i unes cingleres realment verticals. Podem apropar-nos al límit, però amb compte...
Recorrem el perfil de la serra, on trobarem un plafó indicatiu on apareixen els cims de la zona. Estem a uns 1000 metres d'altura i les vistes sobre les muntanyes del voltant és espectacular. A la foto següent, la vertical Agulla de Picapoll....
...i en aquesta altra, una vista cap al pantà d'Oliana. El cim destacat de l'esquerra de la foto és el Cogulló de Turp, que vam visitar el passat mes de novembre.
(Foto: Laura Martínez)
Potser amb una panoràmica us feu una millor idea de les bones vistes...
Desfem el camí per perdre altura, però abans visitarem l'ermita de Sant Honorat, tot i que avui en dia no en queda gaire cosa, però és interessant de veure. Sorprén que fa tants anys -quan no existia aquesta afició de pujar muntanyes "perquè sí"- la devoció cristiana o les ganes d'apartar-se del món, portés als "ermitanyos" i als creients a edificar les ermites en zones remotes.
Un detall de l'ermita, amb l'any de construcció -suposo- gravat a la pedra.
(Foto: David Folguera)
Després de filosofar, perdem altura per posar direcció al Coll de Mur i a la Roca del Corb (que veieu a la foto següent), una imponent fortalesa de conglomerat amb una forma ben peculiar.
El camí cap al Coll de Mur va vorejant les cingleres per damunt d'un barranc. Sense dificultat, anem avançant, i a tocar de la Roca del Corb apareixen l'Agulla del Corb i el cim on hi ha l'ermita de Sant Salvador.
De camí cap a la Roca del Corb, en algun punt s'obre el barranc i ens permet veure el verd fons de la vall, on hem iniciat la sortida...
Abans d'arribar al coll, trobem un pas equipat, de poca dificultat, però on cal vigilar. Hi ha una cadena per afrontar el pas amb seguretat, tot i que en aquesta foto sembla invisible...
(Foto: Laura Martínez)
Finalment, arribem al Coll de Mur, amb bones vistes (d'esquerra a dreta) cap a l'agulla del Corb, Sant Salvador del Corb i la Roca del Corb.
Després d'un tram de pista començarem a guanyar altura pel mig d'un barranc, fins que s'acabi la vegetació i arribem a la part superior de la Roca del Corb.
(Foto: David Folguera)
Per accedir a la part superior de la Roca del Corb, trobarem de nou algunes cadenes que, sense dificultat, ens ajudaran a arribar al cim de la Roca del Corb. A la foto següent, afrontant el primer dels passos equipats amb Sant Honorat al fons.
(Foto: David Folguera)
I després el segon...
...fins arribar al cim de la Roca del Corb (992 m.), on fem una pausa amb vistes cap a la Serra d'Aubenç.
Desfem el camí per anar cap a la propera agulla de la zona, la de Sant Salvador del Corb, i on trobarem les restes de l'ermita que li dóna nom. Des de dalt de l'agulla (on s'hi arriba fàcilment per un sender), vistes de cine.
Més avall, les restes de l'ermita i, al costat, l'agulla del Corb.
Fem la foto "oficial" de la sortida...
(Foto: Laura Martínez)
...i busquem un lloc per dinar. Les restes de l'ermita són el lloc més indicat, arresserat del vent i ben original, ja que segons hem llegit és -diuen- l'ermita romànica més antiga de Catalunya.
(Foto: David Folguera)
Desfem el camí muntanya avall i posem rumb a la darrera "fita" d'avui, una casa "troglodítica" situada en una balma...
...i amb un interior espectacular...
(Foto: David Folguera)
I acabada la visita, tanquem la porta i tornem de nou cap a l'hotel Can Boix, punt de partida de la ruta.
I si voleu el track de la ruta, premeu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada