Tot i que oficialment fa uns dies que ha començat la primavera, la meteorologia boja que hem tingut aquest hivern ha fet que les nevades arribessin tard. Així, encara és possible trobar una gran quantitat de neu al Pirineu, tot i que la primavera s'obre pas i ha començat a fondre ràpidament.
L'ascensió amb esquís a la Pica d'Estats és fa per la vessant occitana, ja que allà el relleu és més agraït per fer una ascensió -i descens- amb continuitat. La tradicional via d'accés a la Pica per la Vall Ferrera és menys esquiable, i per tant l'ascensió és molt més dura i complicada. Poca gent va per allà quan hi ha neu.
L'itinerari s'inicia al pàrquing de l'Artiga (1190 m.), a tocar del poble de Marc, on deixarem el cotxe. Comencem la marxa amb els esquís a l'esquena, ja que en aquesta cota encara no hi ha neu.
Al cap d'uns 45 minuts de marxa, ja podem posar-nos els esquís. S'ha emboirat i cau una pluja fina intermitent que ens fa dubtar de si la meteo l'ha encertat, però confiem que sí, ja que per l'endemà han donat molt bon temps a la previsió. Bé, de totes maneres,continuem fins al refugi de Pinet (2240 m.)...
...on arribarem en unes tres hores de marxa. Cal tenir en compte que en aquest tram fins al refugi hi ha algun tram exposat a les allaus, o sigui que cal vigilar l'estat de la neu.
A l'endemà, el dia s'ha aixecat esplèndid. Les quinze persones que hem dormit al refugi sortim en direcció a la Pica. La majoria amb esquís, alguns amb raquetes i uns quants valents a peu...
El refugi de Pinet va quedant avall...
...mentre la ruta va guanyant altura. Aviat veiem els efectes de les purgues que van caient per la muntanya, que per sort, són a l'altre costat de la vall. Tant aviat com el sol comença a tocar la neu, ha començat a fondre. Suposem que la pluja fina que ahir ens va enganxar quan pujàvem al refugi aquí dalt era neu, i quan li ha tocat el sol ha començat a caure. La majoria de les purgues es produeixen a la zona de l'estany d'Estats, estany que porta el mateix nom que el que hi ha a la vessant catalana.
El track ens porta a guanyar altura per damunt de l'estany d'Estats, seguint el camí de la ruta d'estiu, però realment no val la pena fer-ho perquè és més fàcil guanyar altura pel fons de la vall. Seguint el track ens veiem obligats a fer algun flanqueig una mica lleig, però bé, ja hi estem posats i seguim endavant.
Més amunt el terreny es suavitza i gaudim de les vistes cap a l'encara llunyana Pica d'Estats. A la foto següent, és el cim que apareix a l'esquerra.
Darrere nostre encara puja més gent. La majoria hem dormit al refugi, però déu n'hi do la gent que puja directament des del pàrquing de l'Artiga...fent prop de 2000 metres de desnivell.
I finalment, després d'unes tres hores de pujada, arribem al collet situat entre la Pica d'Estats i el Pic Verdaguer, on deixem els esquís i enfilem els darrers metres cap al cim.
L'aresta, amb vistes magnífiques...
(Foto: Roger Segarra)
...i finalment el cim de la Pica d'Estats, a 3143 metres. Dels cops que hi he pujat, sens dubte aquest és el més espectacular.
(Foto: Col·lecció Roger Segarra)
A la foto següent, vistes cap a la banda catalana, amb els estanys d'Estats i Sotllo ben colgats de neu.
Fetes les fotos i celebracions, desfem el camí fins al collet...
...mentre altres aprofiten per fer cim al veí Verdaguer.
I un cop posats els esquís, avall fins al cotxe mentre la Pica d'Estats i el seu veí Verdaguer van quedant enrere. Baixem amb una neu-primavera que es deixa governar força bé.
En només una hora tornem a ser al refugi, on fem una parada tècnica...
...per continuar baixant cap al pàrquing de l'Artiga , on hi arribarem en una hora i mitja més de camí.
(Foto: Jacint Millat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada