dissabte, 30 de gener de 2016

Sèrra dera Mòrto

Continua l'hivern primaveral i la poca neu que hi ha es concentra en algunes valls del Pirineu. Diuen que la Val d'Aran és, aquest hivern estrany, un dels llocs on es concentra més neu. I ja no només del Pirineu, sinó d'Europa sencera. Serà cert? Per tal de veure-ho posem direcció al Pla de Beret on avui es concentra molta gent per fer raquetes, esquí de fons, alpí o de muntanya, i és que sembla que sí, que la neu ha quedat reclosa en aquest racó del Pirineu, perquè fins que no hi hem arribat no hem vist res més que el color marró a les muntanyes, impropi en aquesta època de l'any.

Ens decidim per pujar al Tuc de Parros, cim que ja vam fer fa uns anys, i que sembla la millor opció segons ens diuen al pàrquing de Beret. Això sí, és tard. El fet que tothom pugi cap al Pla de Beret ens ha endarrerit una hora sobre els plans previstos, així que farem el que podrem.

Des del pàrquing de Beret enfilem la pista que porta cap a la cabana de Parros, perdent una mica de desnivell només començar la sortida...


...fins que a l'altura de la cabana de Parros trenquem a l'esquerra i comencem a guanyar desnivell.

(Foto: Rosa Millà)

La primera part de la sortida transita per àmplies pales...


...que ens porten cap a l'Arriu de Parros, un riuet que anirem seguint per guanyar altura. Hi ha poca neu i pel fet de veure l'aigua del riu sembla que estiguem en ple desgel del mes de maig.



Anem travessant algun tram boscós i passant de costat a costat del barranc buscant el millor camí...




Més amunt el terreny s'obre i el sol hi toca de ple. En alguns llocs la neu ha desaparegut i l'esquí de muntanya agafa un nou significat.


Per sort, les pales per on hem de baixar sí conserven la neu, i sembla que es deixarà fer bé perquè ha transformat una mica, el just perquè no estigui dura i tampoc mig aigualida.

(Foto: Rosa Millà)

Pujant veiem encara lluny el Tuc de Parros, que avui no farem perquè s'ha fet tard...

(Foto: Rosa Millà)
...així que ens decidirem per fer una cota secundària a la Sèrra dera Mòrto, una petita serra que hi ha a tocar del Tuc de Parros. Iniciem la darrera part de la pujada...


...i fem cim a la cota 2621 de la Sèrra dera Mòrto.


Iniciem el descens; primer una pala bastant geladeta i després una neu primavera que es deixa fer molt bé. Baixem cap a la pista que porta a la cabana de Parros per l'altre costat del barranc, i un cop a la pista, retorn directe cap al pàrquing de Beret.


I si voleu el track de la sortida, només heu de clicar aquí.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada