divendres, 21 d’agost de 2015

Pic Gourdon (3034 m.)

A l'altra banda del túnel de Bielsa són nombroses les ascensions que podem fer per assolir cims de 3000 metres. Si a això li afegim el fet de travessar una espectacular fageda i un camí excavat a la roca, tindrem una sortida d'allò més completa.

Així, deixem el cotxe a Pont du Prat (prop de l'estació d'esquí de Peyragudes) per iniciar el camí cap al refugi de la Soula.


El camí s'inicia per una bonic bosc de faigs i falgueres, molt tancat i amb llocs on a penes hi arriba la llum del sol...


...per continuar més amunt pel camí excavat a la roca que supera les Gorges du Clarabide.



El camí de les gorges acaba al refugi de la Soula (1690 m.), un gran edifici que originàriament formava part del complex hidroelèctric que trobarem al llarg de tota la vall. El refugi està ubicat en un magnífic racó del Pirineu, i el camí fins aquí (1h 50') travessant el bosc i les gorgues ja val la pena per sí sol.



Deixem enrere el refugi i seguim pujant cap al Lac du Caillauas. A la dreta de la foto podeu veure el marcat camí en ziga-zaga que puja cap al llac...


...camí molt transitat per excursionistes i pescadors d'alta muntanya. Al fons de la foto podeu veure el Pic Gourdon (3034 m.).


Al cap d'una hora i mitja de camí des del refugi de la Soula arribem al refugi lliure de Caiallauas, una petita construcció on només hi caben quatre persones. Teníem moltes possibilitats que estigués ja ocupat, i efectivament així va ser, així que toca buscar lloc per fer bivac...


...i el trobem en una magnífica cova que ens servirà d'hotel de mil estrelles per passar la nit. La presència d'un plàstic al terra per fer-lo servir d'aïllant denota que no som els primers a dormir aquí.




 I no cal dir res sobre les vistes que tenim des de l'hotel sobre el Lac du Caillauas...


...i la posta de sol.

 A l'endemà iniciem el camí remuntant la vall que porta al Col du Gourgs Blancs


...on hi arribarem en unes tres hores de marxa des del Lac de Caillauas. Prop del coll, restes de neu i de l'antiga gelera que hi havia en aquesta zona fa molts anys.


Arribats al coll, comencen les vistes espectaculars cap als cims de la zona, com el Seil de la Baque...


...o el Pic Jean Arlaud i el Gourgs Blancs.


Des del coll iniciem l'ascens final cap al cim, primer per camí ben marcat i un tram final indicat amb fites per unes lloses de granit.


 (Foto: Roger Segarra)

Finalment, el cim del Pic Gourdon o Pic Noir (3034 metres), a tres hores i mitja del Lac du Caillauas.



Des del cim podem veure tota la vall que hem remuntat amb els diferents llacs...


...i les vistes sobre els cims propers, tots de més de tres mil metres. El Belloc, l'Spijoules...


...i els nombrosos tres mils que s'alcen en aquesta regió: Lezat, Crabioules, Perdiguero... que combinen amb el blau intens dels estanys d'alta muntanya, com el Lac Glacé (que veieu a la foto).


Una panoràmica des del cim, des del Belloc (a l'esquerra) fins el port d'Oô i el pic Jean Arlaud (a la dreta).


Desfem el camí de baixada cap al Col du Gourgs Blancs...



 ...i iniciem el descens de la vall. La forma d'U ens recorda l'origen glacial d'aquesta vall...


...del que ja només queden unes poques restes enganxades a les muntanyes.


Ara dóna més la impressió de caminar per la lluna...

...fins que més avall recuperem de nou el verd que rodeja els estanys de la vall.


En dues hores i mitja arribarem de nou al nostre "hotel", i des d'allà fins a Pont du Prat baixarem en dues hores i mitja més. Una sortida llarga i amb desnivell (prop de 2000 metres positius entre Pont du Prat i el pic Gourdon), però molt diversa en quan a camins, paisatges i color.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada