Explica una llegenda només apta per devots, que si aneu al Santuari de Núria (al Ripollès) i poseu el cap dins d'una olla alhora que toqueu la campana de Sant Gil, teniu la fertilitat assegurada. Us ho podeu creure o no, però l'olla hi és, i segurament sigui aquest estri culinari qui dóna el nom a la coneguda travessa excursionista que permet enllaçar tots els cims que hi ha al voltant del santuari. És així com el que en termes excursionistes anomenaríem un "circ", a Núria passa a ser una olla.
Inspirats en l'Olla de Núria (la de les muntanyes), alguns excursionistes han batejat com a "Olla de Filià" el conjunt de cims que s'alcen al voltant d'aquesta vall de la Vall Fosca, i és que sí, realment és possible enllaçar tots els cims de la Vall de Filià en una llarga jornada senderista que ofereix unes vistes espectaculars.
La ruta s'inicia a la cabana de Filià, on es pot accedir fins a la barrera en cotxe particular (millor un tot terreny) per la pista que puja des de les rodalies de Cabdella. Si pugem a peu des del poble, millor pujar-hi el dia abans i acampar per la zona, ja que la sortida que proposem és molt llarga.
Des de la cabana de Filià prendrem un sender "de vaques" per apropar-nos al barranc de la Coma de Fuses...
...on acaba el sender i on hem de començar a tirar amunt fent ziga-zaga pel llom de la muntanya...
...ascendint entre els prats alpins que porten al cim del Fitero (2463 m.), el primer cim que farem avui i que és l'inici de la llarga carena de l'Olla de Filià. Darrera nostre i de dreta a esquerra, els cims del Pic de Llena, Tossal de les Tres Muntanyes, Tossal de Calma i el Tossal de la Costa.
Fem la foto de cim...
(Foto: Jacint Millat)
...gaudim de les vistes sobre les muntanyes de la capçalera del Flamisell...
...i seguim la marxa per la llarga carena cap al proper objectiu, el Pic de Pallassos, encara llunyà.
Travessem el que queda de les congestes de neu a la zona. La calor dels darrers dies ha fet efecte i pràcticament no en queda res a la vall de Filià.
Ens anem apropant al punt més alt de la ruta d'avui i anem guanyant en vistes, cap a la banda del port de Rus...
...i cap a la banda de Manyanet.
Finalment arribem a un petit coll des d'on pujarem cap al cim del Pic de Filià o Pic de Pallassos...
...màxima altura que assolirem avui amb 2770 metres. Des d'aquí, bones vistes cap a tot arreu, i des d'on ja veiem el proper cim que ens toca fer, el Pic de Llena, que veieu a la foto següent. Aquest sí que el veiem lluny...
Fem una petita pausa al cim del Pallassos...
(Foto: Jordi Curià)
...i comencem a davallar per no perdre massa temps. En aquesta sortida no convé entretindre's gaire, perquè és llarga, llarga. A la dreta de la foto següent, la Pica Cerví, de 2753 metres, i que presideix la Vall de Manyanet.
La carena va pujant i baixant, el pic de Pallassos va quedant enrere...
...i anem seguint el límit de la vall de Filià. Al llarg de la carena anem trobant filats pel bestiar, ja que a l'estiu aquesta vall és una zona de pastures.
I abans d'iniciar la darrera pujada al Pic de Llena, arribem al Port de Filià, pas tradicional entre les valls de Filià i Manyanet i on sembla que hi ha aterrat un OVNI.
Doncs no, no són els "aliens". És la instal·lació d'un telecadira que mai s'ha arribat a instal·lar, d'una estació d'esquí que mai s'ha posat (ni sembla que s'hi posarà) en marxa. Això sí, els ferros hi són, i el moviment de terres també. Hem d'esperar que la natura posi les coses al seu lloc, però per ara la ferralla guanya la partida.
La instal·lació està oberta, i dins hi hem trobat peces encara embalades i sense muntar. És a dir, la vall es va trinxar, l'estació no es va obrir, però algú va fer molts diners posant tot això aquí. El negoci no era l'esquí, sinó el totxo. Aprofitant que està obert, entrem a investigar la nau espacial...
Acabada la "visita" enfilem cap al Pic de Llena, encara lluny...
...i on hi arribarem en poc menys d'una hora. Allà aprofitarem per fer una pausa per dinar...
...o qualsevol altra activitat...
(Foto: Roger Segarra)
Foto de cim al Pic de Llena (2686 m.)...
(Foto: Jordi Curià)
...i de nou a enfilar la carena avall que encara ens queda feina.
El Pic de Llena va quedant darrera nostre. Des d'aquí es veu imponent...
...i la carena va fent divertides pujades i baixades...
...fins a arribar al proper cim, el Tossal de les Tres Muntanyes, de 2594 metres.
(Foto: Jordi Curià)
El camí continua sempre per la carena, ara ja més planera...
...fins arribar al darrer cim que farem avui, el Tossal de Calma (2620 metres).
(Foto: Jordi Curià)
Per acabar de fer l'olla de Filià encara hauríem de baixar a un gran coll anomenat lo Portarró i pujar al Tossal de la Costa, però se'ns ha fet tard i decidim tirar avall, cap a l'estany de Filià.
La baixada és una mica "free-ride", pel mig de la tartera buscant els millors passos...
...que ens porten cap a la més agradable zona de l'estany de Filià...
...on el Montsent de Pallars ens vigila des de lluny.
I el final de l'excursió ens guarda una sorpresa, que no per esperada ens sorprèn menys. Entrem a la traça de les pistes d'esquí que es van projectar...
...i arribem fins a la immensa plataforma que havia de sostenir el telefèric que pujava des d'Espui. Abandonada a la seva sort, sorprèn la magnitud de l'estructura. Tones de formigó que aguanten la neu, el vent i el fred un any rere l'altre, i que romanen aquí com un immens mausoleu amb epitafi inclòs.
Deixem enrere el monument i ara ja només faltarà baixar fins a la cabana de Filià, on hem iniciat la ruta. Fa calor, així que avui acabarem la jornada...sota l'aigua.
(Foto: Jacint Millat)
I si voleu el track i les dades tècniques, cliqueu aquí
Magnífica activitat.... Felicitats
ResponEliminaGràcies Lluïsa. I amb unes vistes espectaculars!
Elimina