Més enllà del soroll i les cues de les estacions d'esquí andorranes, el cert és que el "país dels Pirineus" guarda magnífics racons per descobrir. És el cas de la vall d'Incles, lloc que encara no coneixia i on ha valgut la pena anar-hi.
Iniciem la sortida amb l'objectiu d'assolir el pic de la Cabaneta (2818 m.), una ascensió fàcil però llarga, ja que cal remuntar la llarga, llarga pista que solca la vall abans de començar a guanyar altura.
El camí circula a tocar del riu d'Incles, que creuem per un pontet per començar a tirar amunt.
Tot i que el dia ha començat tapadot, sembla que vol obrir-se. Just al contrari del que van dir a la previsió meteorològica...
Creuat el riu, comencem a guanyar altura seguint el torrent de Sisqueró. Primer per unes pales entremig del bosc amb una neu crosta una mica emprenyadora. Esperem que més amunt estigui millor.
Finalment acaba el bosc i arribem a una zona més plana...
...que creuem en direcció al refugi de Sisqueró, un dels molts refugis lliures -i ben conservats- que hi ha a Andorra.
Un cop al refugi continuem guanyant altura per unes pales molt temptadores que hi ha darrera seu. Veiem traces de baixada -possiblement d'uns altres esquiadors que ens hem creuat- i creiem que anem en la bona direcció, així que cap amunt...
...però no ho tenim del tot clar, així que cal consultar el mapa i aclarir-nos amb el GPS. Error. ens hem equivocat amb el camí de pujada, i caldrà replantejar-nos l'objectiu. D'altra banda, pel lloc d'on havíem de baixar de la Cabaneta -que veiem des d'aquí- tampoc hi ha molta neu. No passa res, passem al pla B i veiem al mapa la possibilitat d'anar al Pic de Sisqueró, que queda més a prop.
Enfilem la vall i veiem el cim al fons...
...on no sabem si podem arribar amb esquís ja que el camí ens porta directes cap a una aresta. Els deixem aquí i enfilem la darrera pujada...
...que farem a peu o intentarem amb esquís fins assolir l'aresta.
(Foto: Lo Folguereta)
A l'aresta veiem que el pas cap al cim no està en gaire bones condicions, així que decidim acabar aquí l'ascensió, gaudir de les vistes, i començar el descens.
Cap a la banda de França, unes magnífiques agulles. No en sé el nom.
Recuperem els esquís, foto de grup...
(Foto: Col·lecció Roger Segarra)
i avall!
Les primeres pales, les millors, amb una neu transformada que es deixa esquiar força bé. Com xalem!
Baixant de nou cap a la zona de les pletes de Sisqueró, on hi ha el refugi. El riu dibuixa unes boniques formes en mig de la neu.
Enfilem de nou el bosc que baixa a tocar del torrent i un cop a la pista tocarà "remar" tot baixant cap al cotxe. Avui no hi ha hagut cim però ha estat una molt bona esquiada en una vall per descobrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada