dissabte, 12 d’octubre de 2013

Clàssics de Ponent (III): La serra de la Llena

La serra de la Llena és el darrer contrafort de les Garrigues abans que el terreny s'elevi cap al Montsant i la Serra de Prades. De fet, la carena d'aquesta la Llena és una balconada sobre les esmentades muntanyes però també cap al pla de Lleida, i per tant tindrem bones vistes cap a tots dos costats.

La travesa de la serra de la Llena (o Transllena, nom que també té una cursa que es fa a l'estiu) comença a la Pobla de Cérvoles, on trobarem davant de l'ajuntament uns plafons explicatius. La ruta està indicada també amb estaques i algun cartell que anirem trobant al llarg del camí. Des de la Pobla anen cap a la zona esportiva de la població, des d'on anirem combinant pistes i corriols passant a tocar de vinyes i oliveres.




El camí arriba al capdamunt de la serra a la Punta Castanyola (o del Marc o del Moliner, segons els mapes), de 901 metres, on s'inicia  la travessa per la part alta de la serra i a trams per dins del bosc.


 Cap al nord, vistes sobre les Garrigues...


...i cap al sud, sobre el Montsant.


El camí va seguint la carena de la serra...


...amb les Garrigues i el pla de Lleida com a teló de fons cap a una banda...


...i les muntanyes de Prades cap a l'altra. A la imatge, Vilanova de Prades, a la Conca de Barberà.


Just damunt de Vilanova, s'alça la Punta Curull o de la Cogulla, que és el punt més alt de les Garrigues. Al seu cim, antenes i una torre de guaita. Nosaltres no hi arribarem sinó que baixarem cap a Sant Miquel de la Tosca.




Després d'una baixada continuada, amb algun tramet una mica descompost (aneu amb compte de no relliscar) arribem a Sant Miquel de la Tosca, una ermita i àrea de pic-nic on neix el riu Set, afluent del Segre que arriba fins a Sudanell (Segrià).


Des d'allà baixarem per una pista fins a trobar de nou un camí que ens portarà de nou cap a la Pobla de Cérvoles i els camps de conreu.



En total, unes quatre hores de camí (comptant parades) que ens portaran a conèixer aquest racó de les Garrigues. Si voleu el track, el teniu aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada