dissabte, 21 de setembre de 2013

Tuc deth Port de Vielha

Després d'haver-hi pujat amb esquís un cop, haver-ho intentat un altre (arribant fins al Port) amb la neu gelada, i un tercer sense passar dels 1900 metres per la mala qualitat de la neu, avui tornem al Tuc deth Port però pujant-hi des de la Boca Sud del túnel i sense neu. L'ascensió permet fer un bonic itinerari circular que en un dia assolellat i sense núvols -com avui- ofereix unes vistes espectaculars en totes direccions, ja ques aquest cim queda enmig dels gegants pirinencs de la Maladeta i els Beciberris, entre altres.

La ruta, a més té l'afegit de circular per un espai ple d'història: l'antic pas a peu entre la Ribagorça i l'Aran, trobar búnquers de l'esbojarrat projecte franquista de bastir una línia defensiva al Pirineu o trepitjar el territori des d'on els maquis van intentar -amb més bona fe que mitjans- alliberar Espanya de Franco.

A l'inici de la ruta trobarem un cartell que explica tot això abans d'iniciar l'ascens cap al Port de Vielha.


De camí cap al Port trobem els primers cims de la jornada: el Tuc del Mig de la Tallada (2774 m.) i el Tuc Feixan o de la Tallada (2954 m.). El primer  el conec perquè fa uns anys vam anar-hi a fer el corredor "de l'esquerra": molt alpí, molt estètic... però molt fred. El segon és un "quasi 3000", i per la seva condició, sembla que estigui castigat. Més encara si comptem que al costat hi ha l'assequible Tuc de Mulleres (3010 m.). Tothom que hi ha anat diu que és un cim molt maco així que caldrà comprovar-ho algun dia.


Prop del Port trobem el primer búnquer de la jornada. Després de la 2a Guerra Mundial, Franco temia que els aliats entressin a Espanya per fer-lo fora. Per evitar-ho, va ordenar construir una línia de búnquers des de l'Empordà fins al País Basc gastant milions de pessetes en una obra inútil en mig de la gana de la postguerra. Només això ja diu molt del tarannà del règim franquista. Per conèixer la història d'aquesta construcció faraònica val la pena visitar el Parc dels Búnquers a Martinet de Cerdanya.




A l'altura del Port de Vielha (2440 m.) i ja molt a prop del cim trobem un altre búnquer, aquest encarat cap a la vessant Nord i dominant la vall que puja fins al Port. És el primer cop que el veig ja que a l'hivern està totalment cobert per la neu.

En aquesta foto la vall que puja al Port de Vielha per la cara nord. Una bonica esquiada amb la neu en condicions. A l'horitzó, el Tuc de Mauberne.


I després de remuntar l'aresta final arribem al cim del Tuc deth Port de Vielha (2605 m.) des d'on tenim vistes com aquestes cap al massís de la Maladeta...


...l'Aneto i el seu "glaciar" (cada any més petit)...


...la Forcanada amb la seva peculiar forca...


...l'Estanh Redon, cap on hi anirem baixada...


...i el clàssic Montarto d'Aran.


No falta la foto de cim...


...ni la foto amb l'Aneto al fons. Des del cim, només cal seguir fites i indicis de sender fins a l'Estanh Redon, des d'on un camí més ben marcat ens portarà de nou cap al túnel de Vielha.


I en aquesta foto l'Estanh Redon, on hi ha una caseta (en alguns llocs apareix com a "refugi tancat") però que no és tal cosa, sinó on hi ha una central emissora de dades meteorològiques ja que des d'aquí s'envien dades a TV3. Si mireu el temps veureu que sovint citen aquest "estanh" o "lac".


En total, 5 hores clavades comptan parades per fer una bonica circular que promet vistes magnífiques. Si voleu el track, el teniu aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada