No pot visitar-se Cape Town i no pujar a Table Mountain. Hi ha camins fàcils, altres més difícils i fins hi tot un telefèric pels qui no tinguin mobilitat o no vulguin caminar, per tant no hi ha excusa. Les vistes sobre la ciutat i l'oceà estés als seus peus no s'oblida, ja que mirant cap al mar no es veu res més, només aigua i els confins de la Terra.
A la ciutat, la presència de la muntanya és gaire bé total: des de tots els barris, tots els angles, totes les mirades et porten una vegada o altra cap a la Table Mountain. No te'n pots escapar, i lògicament és una excursió obligatòria que pot servir -com va ser el cas- per posar la cirereta al deliciós pastís que és el viatge a Sud-Àfrica.
No és una única muntanya, sinó un petit massís amb diversos cims que es veuen des de la ciutat...
...i des de mar endins (en aquesta foto, des de Robben Island, a unes milles nàutiques de Cape Town).
L'ascensió a la muntanya es pot fer per motes de les seves vessants, ja que al situar-se a tocar de la ciutat hi ha diversos punts d'accés. Nosaltres vam utilitzar la via de Platteklip Gorge, la més lògica, popular i directa, perquè guanya un fort desnivell de forma constant però sense cap dificultat tècnica i té l'afegit que va ser la via per on els holandesos van ascendir per primer cop a aquesta muntanya.
Des de Cape Town podem agafar un taxi per apropar-nos a l'estació del telefèric que hi ha al peu de la muntanya. Una mica més enllà, l'inici de la ruta està indicat amb un cartell i hi ha una caseta d'informació. El camí va guanyant altura i ens permet veure una altra de les muntanyes de la ciutat: el Lion's Head.
Davant nostre, la que sembla la insuperable muralla que porta a la part superior de Table Mountain. Però no és així ja que el camí ens porta a la bretxa que dóna el nom a la ruta.
Pujant podem observar un curiós fenomen que té lloc a Cape Town. L'aire humit que arriba de l'oceà xoca amb la muntanya i genera una espessa boira sobre la ciutat, mentre que a la muntanya llueix el sol. És curiós veure com es va engolint les cases.
El camí no dóna treva, i és una pujada constant...
...que no para fins travessar la bretxa que us deia. Un cop arribats aquí, cap a dreta (la meva) aniríem cap a l'estació del telefèric i la zona turística de la muntanya, amb miradors, bars, etc.... Però si anem cap a l'altra banda (és el que vam fer) podem assolir el cim del massís de Table Mountain, el Maclear's Beacon, de 1086 metres.
El camí cap a Maclear's Beacon permet evitar els centenars de turistes que pugen a la muntanya...
...descobrir la flora local de les "proteas"...
...i fer un cim ben original. No vam acabar d'entendre el perquè del munt de pedres, però aquest és el cim.
Suposem que ho van fer per marcar-lo de forma destacada (potser es van passar!) ja que no deixa de ser un punt en el gran altiplà que és la Table Mountain.
De tornada baixem en telefèric. Recorrent els miradors de la zona turística també tenim bones vistes...
...com aquesta sobre el Devil's Peak, un altre dels que es poden fer des de la ciutat.
La vista sobre el centre de Cape Town també mola. Al fons de la foto podeu intuir la petita badia on es troba situada la ciutat. Es va fundar aquí perquè la combinació cap - badia oferia un refugi als vaixells que anàven de camí a l'Àsia.
La baixada amb el telefèric ens ofereix aquesta vista sobre el Lion's Head...
...on havien rescatat a uns excursionistes. A la baixada mireu que ens vam trobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada