dilluns, 14 de març de 2011

Caminant per Sud-Àfrica: Giant Kingfisher Trail

Sud-Àfrica. Magnífic país de l'hemisferi austral, castigat pels anys d'apartheid i actualment per unes encara persistents desigualtats, ofereix un terreny sense fi a tothom qui li agradi la natura. Actualment, el país mima i respecta tots els espais naturals que poseeix; del desert a la muntanya, de la costa als aiguamolls, conscients que són importants actius en el futur desenvolupament del país.

És impossible en un sol viatge abastar-los tots, així que cal triar. Nosaltres hem optat per la zona de la Garden Coast i l'ascensió a la coneguda Table Mountain, imperdonable no pujar-hi si es visita Cape Town.

La primera de les sortides serà un "trekking" ("trek" és una paraula d'origen sud-africà i significa "viatjar" en llengua afrikaner, una evolució local de l'holandès que van utilitzar els primers europeus que van colonitzar aquestes terres) per la zona de Wilderness, petita localitat de la Garden Coast. Es tracta del Kingfisher Trail, i ens permetrà conèixer la zona de muntanya que hi ha a tocar de l'Oceà Índic. El "Kingfisher" és l'ocell que nosaltres anomenem martinet pescaire, i la ruta pren el seu nom perquè en podem veure uns quants. Les rutes que farem aquests dies les hem extret de la guia "Best walks of the Garden Route" d'un tal Colin Patreson-Jones, i com diu el títol és un recull de les rutes més interessants que poden fer-se per aquesta zona. La vam comprar en una llibreria de Cape Town i no era gaire cara (130 rands, que són uns 12€).

El camí comença molt aprop del "hostel" on estem. És una zona molt bonica situada a mig camí de la muntanya i l'oceà Índic.


La ruta inicia el camí per un tram boscós...


...que va a buscar el riu. Pot fer-se un tram d'aquesta excursió en piragua i continuar a peu. Nosaltres l'hem fet tota a peu i per creuar el riu...


...hem d'utilitzar mitjans més originals. Mai havia fet un trekking amb un pas de barca, a més no hi comptàvem perquè la guia no deia res. Ha estat bé la sorpresa.


Al cap d'una estona, un cartell ens indica la direcció cap a la cascada que marca la meitat del recorregut....


... i que es troba en una zona rocosa que contrasta amb el bosc que hem anat seguint fins ara.


De retorn tornem a creuar el riu, ara sense pas de barca. Si mireu el color de l'aigua veureu que és com a vermellós. No està bruta, sinó que el mineral de ferro que hi ha a la zona li dóna aquest color peculiar...


 ...i que permet bonics jocs de contrastos i reflexos.



 La segona part de l'excursió ens porta a tocar de l'oceà Índic...



...on malgrat la bellesa de les platges no sempre ens hi podrem banyar, ja sigui per taurons, marees o corrents. Les immenses meduses que vam veure també t'ho fan repensar. No és cap conya, a totes les platges d'aquest estil t'adverteixen de tots aquests perills amb un cartell i si et vols banyar és sota la pròpia responsabilitat. Però tranquils, n'hi ha d'altres que t'hi pots banyar tranquilament.


 I la ruta acaba al poble de Wilderness, on s'hi arriba per la platja passejant...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada