Caminada de les Carenes (Adons - Tremp) i Pui de Llaràs (1692 m.)

Si fa uns anys vam optar per fer el recorregut íntegre de la Caminada de les Carenes, enguany hem apostat per la versió curta, que porta des del petit poble d'Adons fins a la capital del Pallars Jussà. Hi hem afegit l'ascensió al modest Pui de Llaràs (1692 m.), però que com sol passar amb aquests cims retirats del cordal pirinenc, ofereix unes vistes magnífiques sobre les grans muntanyes dels Pirineus.

La marxa curta arrenca d'Adons, on van arribant els participants a la marxa llarga que ja porten 22 quilòmetres i 1100 metres de desnivell a les cames. A les 5 del matí han sortit del Pont de Suert i arriben a Adons quan ja fa estona que ha sortit el sol. Nosaltres anem escalfant, mentre fem cua per recollir el dorsal i iniciar la caminada.

Sortim d'Adons cap allà les nou del matí, amb un dia clar que promet unes vistes espectaculars. I és que d'aquesta caminada la millor part són les vistes que ofereix sobre bona part dels Pirineus. Aquí en teniu una mostra.

Des d'Adons posem rumb al coll de la Creu de Ferri (1602 m.), el primer punt que ens ofereix vistes panoràmiques.

 ( Foto: col·lecció Ramon Palacín)

L'itinerari continua carenejant, sempre anant amunt i avall però sense diferències de desnivell molt notables. Anem gaudint de les vistes cap a les muntanyes de la Vall de Manyanet i la Vall Fosca...

 

...la veïna Serra de Sant Gervàs...

 ...o l'emblemàtic Montsent de Pallars (2883 m.).

El camí continua cap a la Serra de Camporan, on trobem un pal indicador de les diverses rutes que es poden fer per la zona de Tremp, moltes de les quals segueixen els camins de la Caminada de les Carenes. Fem la foto de rigor i continuem la marxa...

( Foto: col·lecció Sergi Valentines)

( Foto: col·lecció Sergi Valentines)

 ...cap al cim del Pui de Llaràs (1692 m.). La caminada no hi passa i cal desviar-se una mica, però val la pena arribar-hi per les vistes de 360º que ofereix el cim. Dalt també hi trobarem un vèrtex geodèsic i una caseta de vigilància forestal.

De baixada, aprofitem a córrer una mica, i és que aquesta travessa pot fer-se també corrent si us agrada. Nosaltres no ens en podem estar.

( Foto: col·lecció Sergi Valentines)

A partir del darrer control de pas, situat sota el Pui de Llaràs, ja toca perdre desnivell. Queden encara quinze quilòmetres cara avall, que sovint circulen per un desagraït terreny pedregós.

Baixant, la visió del pantà de Sant Antoni ens indica que ens anem apropant al final. A la foto següent podeu veure també la muntanya de Sant Corneli, que també mereix una bona excursió.

  (Foto: Xavier Capdevila)

Paral·lels als barrancs que baixen de Gurp anem arribant als darrers pobles que travessarem. Quan vam fer la caminada llarga l'itinerari passava per les baumes de Gurp...

...però ara l'itinerari passa pel poble de Santa Engràcia (a la foto) per després passar per Talarn...

  (Foto: Xavier Capdevila)

...fins arribar a Tremp, punt final d'aquesta caminada.

 (Foto: Xavier Capdevila)

I finalment, després de cinc hores i quart de caminada, arribem al Pavelló Casal de Tremp, on ens espera el magnífic i merescut dinar.




I si voleu el track de la sortida, cliqueu aquí.

Trail Montroig Extrem (24,5 km, 1850 m. d+)

Després d'un any d'aturada, enguany ha tornat amb força aquesta cursa del Mont-roig, amb un circuit renovat que ha incrementat el desnivell de la prova llarga fins als 1850 metres de desnivell positiu i 24,5 km de distància (oficialment). La veritat, un circuit del qual es treu el màxim rendiment de la serra del Mont-roig i les muntanyes veïnes, si tenim en compte que la màxima elevació de la zona, la Pala Alta, tot just arriba a la ratlla dels 950 m.

Perfil de la cursa

Amb una modalitat més curta, la "Speed" (14 km i 900 m. d+) i una cursa/caminada de 8,5 km que consistia en fer la clàssica volta al pantà de Sant Llorenç de Montgai, a les 8.40 es donava el tret de sortida a la cursa llarga, que ens havia de portar a fer un circuit exigent que els organitzadors del pedala.cat havien anat cuidant i treballant durant les setmanes prèvies. Tothom preparat, doncs, a la línia de sortida.

 

(Foto: Olga Bergua)

Sortim de Sant Llorenç de Montgai en direcció a la presa, per afrontar la primera de les pujades del dia, la pujada al Monteró (574 m.). Els primers 300 i pocs metres de desnivell es fan bé, amb una curta grimpada per donar una mica d'ambient a l'ascensió, i que ens permeten tenir les primeres vistes del dia sobre l'embassament i el poble de Sant Llorenç. Després de fer cim, iniciem la baixada cap al pantà, passant abans pel Pas de l'Orellut, una obertura a la roca que ens obliga a alentir el pas. A la foto següent veieu la carena del Mont-roig, la màxima altura que assolirem avui, i en primer terme el cim de la Coma de Gelis.




Arribats de nou al pantà, enfilem el camí cap al següent cim, la Torre de Sant Salvador (554 m.), una zona que no coneixia i que ens ha permès gaudir d'una dura pujada, amb algun pas distret, i assolir el cim d'aquesta muntanya. A la foto següent, arribant al cim. Darrera podeu veure el Monteró i la Coma de Gelis.


(Foto: Olga Bergua) 

La tercera pujada de la jornada ja és per terreny conegut, i és que agafem el camí del refugi del Xut per pujar fins a la carena del Montroig. Encarats a Ponent, passem pels cims de la Pala Alta del Coll de Porta (892 m.) i la Palta Alta del Mont-roig (950 m.), per acabar la carena a l'ermita de Montalegre ( a la foto següent).

(Foto: www.ullades.blogspot.com) 

Des d'allà, iniciem de nou la baixada, novament per corriols "disfrutons" abans d'iniciar la darrera pujada del dia, que ens portarà cap a la serra de Sant Cristòfol i les restes del Castell de Llorenç (a la foto següent) que hi ha al costat de l'ermita de la Mare de Déu del Castell.


(Foto: Olga Bergua) 

I des d'allà, ja tot cara avall, amb Sant Llorenç al nostres peus, on ja només caldrà creuar la meta per acabar aquesta magnífica Trail Montroig Extrem en 4h 52'.

(Foto: Joaquim Folguera)


 I si voleu el track oficial de la cursa, el teniu aquí.

Pic d'Estibafreda (2697 m.)

Sortida clàssica i fàcil a aquest cim de la Val de Benás que promet una bona esquiada... sempre i quan hi trobem neu. Perquè el cert és que entre el vent i el bon temps de la darrera setmana no és que hi hagi molta neu que diguem. Suficient per esquiar, sí, però molta menys que altes anys per aquestes dates (mitjans de febrer) en una jornada que ha sigut més primaveral que hivernal.

Deixem el cotxe poc abans de l'inici de la pista que s'endinsa cap a la cabana d'Ardonés... 

...on hi arribem al cap d'una hora més o menys, i on sembla que ja hi comença a haver més neu...

 ...tot i que com veieu es veuen bastantes clapes pelades i molt gruix no és que hi hagi, com veieu a les fotos següents...

La pujada no té cap secret. Tirar amunt fins a tenir el cim a la vista, on arribarem amb els esquís als peus.

(Foto: Jacint Millat)

I en unes tres hores des del cotxe, arribem al cim de l'Estibafreda, que fa 2697 metres tot i que en altres mapes hi surt una mica més baix, i una pedra escrita al cim amb la xifra 2702 el fa crèixer uns metres més. Trieu la que més us agradi. 

Foto de cim amb l'Aneto darrera nostre, perquè si una cosa bona té aquest cim són les vistes cap a totes direccions...

...el Pic de Vallibierna...

 ...el Posets...

 ...i els veïns cims de Roques Trencades i Castanesa, també molt justos de neu.

De baixada, una mica de tot: neu gelada sortint del cim, primavera disfrutona a la major part de la baixada, i crosta poc abans d'arribar a la cabana d'Ardonés, però que es deixava fer bé. Això sí, heu d'anar buscant els trams on hi hagi més neu en condicions.

I després de baixar la pista, arribem al cotxe unes quatre hores després d'haver sortit. I si voleu el track de la sortida, cliqueu aquí

Pica Cerví de Durro (2655 m.)

Tot i que a principis de novembre va caure una nevada important, un mes després ja no en queda gairebé res. Sortim de casa amb la intenció de fer el Corronco de Durro, però és que pràcticament no té neu fins 200 metres abans del cim. Així, decidim canviar d'objectiu i intentem salvar el dia pujant a la Pica Cerví de Durro, un modest cim que s'assoleix des de les pistes d'esquí de Boí-Taüll.

Molta gent per les pistes amb esquís de muntanya, senyal que fora de les zones d'esquí alpí no hi ha gaire neu. Almenys a les pistes es pot entrenar per guanyar desnivell, tot i la incomoditat que suposa creuar-se amb els esquiadors que baixen pendent avall. A més, que lleig és foquejar per pistes, no?

La sortida no té gaire història. Des del pàrquing sortim pistes amunt fins a la Collada de les Bassetes, on deixem el domini esquiable...

(Foto: Jacint Millat)

...i anem pujant amunt amb els esquís, ja que per ara la neu encara està prou bé.

(Foto: Jacint Millat)

Més amunt deixem els esquís i comencem a caminar per l'aresta. És la part més bonica d'aquest cim, ja que ens ofereix bones vistes i imatges prou estètiques.

(Foto: Jacint Millat)

A la foto següent, arribant al cim...

...on fem la foto oficial de la jornada, al cim de la Pica Cerví de Durro (2655m.), amb el Corronco de Durro (2543 m.) en segon pla. Vam fer cim i vam continuar una mica més per l'aresta. Semblava possible anar fins al Cap dels Vedats d'Erta (2631 m.), però alguna pala de neu no es veia gaire clara i no hi vam arribar.

Baixant a recuperar els esquís veiem dos coneguts al cim del Corronco. Tenien la intenció de fer-lo amb raquetes, però dubtem que se les hagin posat.

I un cop recuperats els esquís, baixem per una pala en prou bones condicions fins trobar ràpidament els pistes d'esquí, des d'on tornarem al cotxe.

En resum, una sortida "d'emergència" per treure una mica les ganes d'esquiar, que es fa ràpidament (tres hores i mitja) i amb poc més de 600 metres de desnivell. L'altre cop que hi vaig pujar sí vam poder esquiar per l'aresta, però avui les condicions no ho permetien. I si voleu el track el teniu aquí.

Pedalant pel front del Segre

Per tal de commemorar el 80è aniversari dels bombardejos que tingueren lloc sobre Bell-lloc d'Urgell, des del Club Alpí Bell-lloc hem organitzat una ruta BTT per alguns escenaris del front del Segre, front de la guerra civil espanyola entre abril i desembre de 1938, que passava pel bell mig de la ciutat de Lleida.

Bell-lloc d'Urgell era, durant la guerra civil, un petit poble del camp català, però quan el front se situa al riu Segre passa a estar a la reraguarda republicana més immediata, i per tant s'hi concentraven tropes que esperaven entrar en combat o bé ser destinades a algun altre lloc. Ben comunicat amb Barcelona per ferrocarril i carretera, esdevé objectiu de l'aviació feixista, que efectua diversos bombardejos el 1938, essent el del 27 de novembre el més mortífer: 21 soldats i 50 civils morts.

Avui hem decidit retre un primer homenatge a aquelles víctimes, explicant el quant, com i perquè va succeir, tot recorrent alguns dels escenaris del front del Segre. Sortim del Parc de Bell-lloc, on durant la guerra es situava "la mina", un col·lector d'aigües que es va fer servir de refugi improvisat i on, precisament, aquell fatídic 27 de novembre hi moren la majoria de civils que s'hi havien refugiat. A la foto següent, una foto del bombardeig del Bell-lloc per part de l'Aviazione Legionaria italiana.

(Foto: Arxiu Aviazione Legionaria)
 
Així, amb les bicis a punt, fem unes primeres explicacions per contextualitzar els bombardejos, l'establiment del front...

(Foto: Associació Batalla del Segre) 

...i ens dirigim cap al tossal de la Moradilla, on trobem un dels espais del front del Segre més espectaculars que es conserven a les rodalies de Lleida. Una altra part de l'expedició, guiada pels companys de l'associació Batalla del Segre, fan l'itinerari amb cotxe.

Arribem a la Moradilla. Aquí es va construir un búnquer, aprofitant un sortint rocós de la muntanya, i un sistema de trinxeres per protegir la carretera de Barcelona. Avui en dia encara es conserven alguns vestigis, malgrat el precari estat en que es troba. A la foto següent, entrant al búnquer...

(Foto: Associació Batalla del Segre) 

 ...del qual es conserva encara la placa del Batalló d'Obres i Fortificacions núm. 27 (XIIè Cos d'Exèrcit) que va construir-lo. Es va acabar només 15 dies abans que l'exèrcit franquista trenqués el front del Segre i comencés la invasió de Catalunya.

(Foto: Lo Folguereta)
 
El tossal de la Moradilla formava part de la L-1, una línia de defensa, formada per búnquers i fortificacions, que es situava just davant de la primera línia de front. Era la primera defensa amb la que comptava Catalunya en cas d'invasió, però malauradament no va servir de gaire. A la foto següent podeu veure l'extensa vista que es controlava des d'aquest punt.

(Foto: Associació Batalla del Segre) 

Acabada la visita posem rumb a la següent parada, el Tossal dels Morts d'Alcoletge. El nom no té a veure amb la guerra civil, sinó amb un jaciment ibèric que hi havia en aquest mateix turó. Aquí ens reb el Jordi, responsable del Centre d'Interpretació de la Guerra Civil "Ermengol Piró", l'únic d'aquestes característiques que tenim al pla de Lleida, i que relata com era la vida diària d'un poble del Segrià durant la guerra. Amb ell fem la visita a l'observatori que es va construir en aquest tossal, que s'ha recuperat i tematitzat per entendre millor la seva funció...

(Foto: Joan Ferrer)

(Foto:Joan Ferrer)

Aprofitem el dia radiant per fer foto de família...


(Foto: Lo Folguereta)

...i sortim en direcció al tossal de la Nora, prop d'Alcoletge, on també hi ha força restes de trinxeres búnquers i fortificacions, tot i que en un estat de conservació lamentable. Després d'una breu parada marxem cap a la zona del Tossal Roig, prop de Vilanova de la Barca, on hi ha un destacat complex de búnquers i nius de metralladora....

(Foto: Monxo03)

(Foto: Associació Batalla del Segre) 

(Foto: Associació Batalla del Segre)

...a més a més d'un panell informatiu per entendre millor com funcionava tot el complex, que no va arribar a utilitzar-se en combat perquè quan els feixistes van trencar el front els republicans s'havien retirat cap a l'interior de Catalunya.

(Foto:Lo Folguereta)

La propera parada és Vilanova de la Barca. Aquest poble es trobava a primera línia de front, i va ser durament castigat per l'artilleria feixista, fins al punt que el poble va quedar gairebé destruït del tot. Aquí, l'agost de 1938, l'Exèrcit Popular va intentar creuar el riu Segre amb l'objectiu de crear un cap de pont i plantejar una contraofensiva contra Balaguer. Tot això ens ho ha explicat en profunditat el Jordi Verdú, responsable dels espais de memòria de Vilanova de la Barca.

(Foto: Lo Folguereta)

A banda dels espais que podeu veure, on destaquen les restes del tanc T-26 soviètic que van aflorar a la superfície després de les riuades de 1982, el Jordi té una col·lecció bestial d'estris, armes i altres objectes relacionats amb la guerra civil a la sala cultural Macià Polo Verdú. No us la podeu perdre.

(Foto: Oriol)

Aquí podeu veure una foto de les restes del tanc i una altra del T-26 (tecnologia punta soviètica de 1938) en acció.

 (Foto: josepmaria61, extreta de wikiloc.com)

(Foto: Espais de Memòria de Vilanova de la Barca)

Anem ja de tornada, i posem direcció a Bellvís...

(Foto: Joaquim Folguera)

...on podem veure, a tocar del canal, diversos búnquers que tampoc van fer-se servir mai en combat. No hi ha explicació certa de perquè a Bellvís hi ha fins a sis búnquers al canal, però molt possiblement sigui perquè s'havia decidit situar aquí una posició defensiva important per impedir, o alentir, l'avenç enemic. Sembla que ara es volen recuperar i fer una ruta temàtica sobre la guerra civil, esperem que s'hi posi abans que acabin de fer-se malbé...

 (Foto: Associació Batalla del Segre)

I aquí posem punt i final a les visites d'avui, per tornar cap a Bell-lloc. Un detall de Mel Alemany, amb el logo de la sortida, ha servit per endolcir la jornada i recuperar l'energia. I finalment, la foto finish.

 (Foto: Associació Batalla del Segre) 

I si voleu el track de la sortida, només heu de clicar aquí!

A més, el proper 25 de novembre s'instal·larà a Bell-lloc una placa en record de les víctimes dels bombardejos, i el dia 27 s'hi farà una xerrada sobre els bombardejos a les terres de Ponent durant la guerra civil.