Travessa Chamonix - Zermatt (3): Cabane de Mille - Fionnay

Tercer dia de travessa i, tal com avançava la previsió de la meteo a Chamonix, ens aixequem amb un dia radiant. Sembla que, de moment, el mal temps queda lluny. Tot just acabar d'esmorzar marxem del refugi, avui tenim una etapa llarga i amb un fort desnivell negatiu per endavant...

...així que l'inici del camí serà clarament per perdre desnivell...

...fins arribar al refugi de Cabane Brunet (2103 m.) en unes dos hores i mitja de marxa des de la Cabane de Mille. Fem la parada de mig matí i aprofitem per carregar aigua... abans que el guarda ens tanqui l'aixeta. No tots els guardes estan sempre disposats a ajudar, sembla, i n'hi ha que pensen més en el negoci que en els excursionistes. Que hi farem.

Reiniciem la marxa per tornar-nos a endinsar en terreny alpí...

...i guanyem altura fins que la neu comença a fer acte de presència camí de la gelera de Corbassière, als peus del massís de Combin.

El terreny lunar per on ens movem ens avisa que ja estem en la zona abans ocupada per la gelera, que ha retrocedit -com totes- amb el pas del temps...

...obligant a buscar solucions per tal de sortejar els obstacles naturals. Des del 2014, un llarg pont de dos-cents-metres penja a setanta metres d'altura sobre la morrena del glaciar, i permet que pugui ser travessada amb seguretat. La passarel·la la va pagar de la seva butxaca el constructor suís Toni Rütimann, conegut per tenir obres similars a l'Àsia i a Amèrica llatina.

Allà aprofitem per fer la foto oficial de la jornada...

 

 

(Foto: José Antonio Uña)

 

 (Foto: José Antonio Uña)

...i travessar aquest pont situat a 2632 m. d'altura. Sens dubte una obra d'enginyeria important.

Després d'unes cinc hores de camí deixem el pont enrere i comencem a perdre altura de nou, per un camí penjat a la muntanya...

...fins que finalment arribem al poble de Fionnay, on passarem la nit a l'alberg del Dortoir de Fionnay (l'edifici gran que veieu a la foto següent i que possiblement fou l'allotjament dels treballadors que van construir la presa que hi ha al poble).

Una etapa espectacular, i que amb prop de vint quilòmetres i set hores i mitja de camí, ens ha fet guanyar uns set-cents cinquanta metres de desnivell i perdre'n uns mil vuit-cents. Sens dubte una jornada intensa, de la que teniu el track aquí.

 

Travessa Chamonix - Zermatt (2) Commeire - Cabane de Mille

Segona etapa de la travessa, amb la qual començarem a endinsar-nos en el terreny de l'alta muntanya alpina. Ens traslladem en furgoneta fins al llogaret de Commeire (1485 m.) on començarem a caminar.

El camí va guanyant altura a través de prats alpins. És diumenge, i avui també trobem força gent caminant o que pugen a alguna de les múltiples cases i cabanes que s'estenen per la muntanya, algunes de pastors, altres simplement de persones que hi pugen a passar el dia.

Entre els núvols, veiem els primers cims del dia, entre ells l'Aiguille d'Argentière (3901 m.) (el cim més destacat que veieu a la dreta) i que vam fer en una visita als Alps... quan érem més joves.

El camí guanya altura de forma constant, primer per alguns trams de pista forestal...

 (Foto: José Antonio Uña)

...i més amunt per prats alpins...

...que ens pugen gairebé directament  al cim del Mont Brulé (2572 m.).

Des d'allà, ja tenim pràcticament acabada la jornada, i només caldrà baixar uns metres per arribar al refugi de la Cabane de Mille (2473 m.), on passarem la nit. La cabana està situada en un collat amb unes vistes espectaculars, i gestionat per una família encantadora Tapat per la boira, veieu el Mont Rogneux (3084 m.), que pot ser una opció d'ascensió si teniu temps o ganes de pujar-hi sempre que la meteo acompanyi.

La jornada d'avui ha sigut curta, cosa que ens permet tastar la gastronomia local, amb una sopa de llegums acompanyada de pa i formatge que entra d'allò més bé, i més encara quan el guarda ens ha regalat una llangonissa feta a la zona. La cervesa, evidentment, tampoc pot faltar!

 

I a la tarda, un bon espectacle amb l'anar i venir de parapents que aterren i despeguen al costat mateix del refugi.

 

 (Foto: Adela Morera)

Així que avui, curta jornada de transició abans d'altres de més llagues, de només vuit quilòmetres (però amb mil metres de desnivell positiu, eh?) i que si voleu us podeu descarregar aquí.

Travessa Chamonix - Zermatt (1): Col de Balme - Champex Lac

"Chamonix" o "Zermatt" són dos noms propis lligats a la història de la muntanya i l'alpinisme: des de la històrica primera ascensió de Balmat i Paccard al Mont-Blanc fins als rècords de velocitat actuals de Kilian Jornet, passant per la tràgica primera ascensió de Whymper al Cerví i per les gestes de Rébuffat en qualsevol punt del massís dels Alps.

Una alta ruta (amb diverses versions d'estiu i hivern) permet enllaçar aquestes dos emblemàtiques capitals de l'alpinisme, situades a França i Suïssa respectivament. L'agència Muntania ofereix la possibilitat d'enllaçar ambdues poblacions en un trekking de vuit dies, molt ben organitzat i acompanyats (en el nostre cas) de la mà de l'expert guia José Antonio Uña.

És així com a Chamonix coincidim un grup provinent del País Basc (Itziar), Madrid i Toledo (Maria, Jorge, Ángel "padre runner" i Nuria), i de Catalunya (Adela, Bea i qui escriu aquestes línies), per iniciar aquest trekking que ens permetrà atravessar diverses valls i collades del sempre impressionant masís dels Alps.

Deixem Chamonix per arribar en bus i telefèric al Col de Balme, on iniciem oficialment la travessa amb unes vistes increibles sobre el massís del Mont-Blanc. No és gaire habitual, però hem tingut la sort que durant tot el trekking ens acompanyés un temps magnífic i un sol radiant.

El camí ens porta al Refuge du Col de Balme (2204 m.) situat a tocar del coll i just a la frontera entre França i Suïssa...

 (Foto: José Antonio Uña)

...i des d'on comencem a perdre altura...

 

...per baixar fins al poblet de Trient, on arribarem en unes dues hores del camí. Fem un cafè ràpid al Refuge Le Peuty i reprenem la marxa tot pujant en direcció al coll de la Forclaz (1526 m.), important per ser el pas històric des del cantó suís del Valais cap a Chamonix. El nom us sonarà per ser un dels noms comercials que utilitza Decathlon en els seus productes, però no és que l'emplaçament sigui molt muntanyenc, ple de restaurants i botigues. Des d'allà seguim pujant en direcció al Coll Bovine...

...veient a vista d'àguila la ciutat de Martigny. I és que si una cosa impresiona dels Alps són els grans desnivells, que permeten observar des dels cims les poblacions (fins i tot les grans, com aquesta) que hi ha al fons de les valls.

 Creuem el Col de Bovine (2040 m.)...

...i fem una parada per dinar al costat de l'Alpage de Bovin, un altre dels refugis que trobarem en aquesta etapa.

 (Foto: José Antonio Uña)

No he comentat que aquesta etapa coincideix amb el recorregut del Tour del Mont-Blanc, per la qual cosa avui ens creuarem amb bastanta gent, tot i que degut a la COVID aquest any no hi hagi tanta gent caminant per aquí.

Acabat el pica-pica, ens posem de nou en marxa perdent desnivell. Ja portem més de dotze quilòmetres i prop de cinc hores de camí...

...que anirem incrementant mentre perdem desnivell creuant boscos i barrancs...

 (Foto: José Antonio Uña)

...i arribem finalment als voltants de Champex.

Els darrers quilòmetres de la jornada han sigut per asfalt, cosa que farà que ens agafem l'estada al Gite La Tapia amb més ganes que mai, per descansar de la intensa jornada de vint-i-tres quilòmetres i mil metres positius (i mil set-cents de negatius) que ens ha sortit avui. I si voleu el track de la jornada, el teniu aquí.

Buff Epic Trail 26k, 1798 d+

Després que l'any passat hagués d'anul·lar-se a causa de la COVID, el Buff Mountain Festival ha sigut, potser, més festival que mai, ja que es notava a l'ambient les ganes de cursa i de tornar a reviure les sensacions que comporten aquest tipus d'esdeveniments. 

 

 

La cancel·lació de l'esdeveniment el 2020 també va comportar que es cancel·lessin els campionats del món d'Sky Running, així que enguany, a banda de les curses, hem pogut gaudir del campionat mundial de quiòmetre vertical i de les distàncies de 42 i 68 quilòmetres. Tot un espectacle d'altíssim nivell.

El dia de la cursa el dia s'aixeca serè, així que es preveu una boníssima jornada per gaudir dels vint-i-sis quilòmetres que tenim per davant, tot i que sabem que cal anar-hi ben esmorzat. Realment és una cursa que no la regalen. A la foto següent, esperant per sortir al segon calaix. Prop de mil persones hi participem, i sortim ordenadament en quatre calaixos (un cada deu minuts) seguint tot el protocol de les mesures COVID.

(Foto: Buff Epic Trail)

Els primers quilòmetres del recorregut, fins a Erill la Vall, són pràcticament plans, així que anem escalfant les cames mentre altres ja opten per agafar distància abans de la pujada. Aquí teniu el plànol de la cursa.

 

A partir d'Erill, la cosa ja canvia. Crits d'ànim d'alguns dels veïns i turistes que han sortit al carrer a veure'ns passar, i des d'allà ja enfilem pit amunt la pujada cap a la Collada del Basco deixant el poble enrere. Tot just passat Erill, la primera noia (totes les noies sortien en el mateix calaix) ja ens ha atrapat. És la Georgina Gabarró (UEC Anoia), que acabarà guanyant la cursa en categoria femenina amb un gran temps de 3h 21' 40". Moltes felicitats!

 (Foto: canofotosports.com)

El camí va pujant pràcticament sense treva per dins del bosc fins a trobar els prats alpins...

...que ens portaran a la Collada del Basco (km 7,2) on podrem planejar una mica i"relaxar" les cames -tot i que no gaire ja que aquí la gent aprofita per córrer- per arribar després al Port de la Gelada (km 10,5) on trobarem un nou avituallament.

A partir d'aquí... "keep calm". Hem de remuntar la llarga pujada fins a la cresta del Comaminyana en prop d'un quilòmetre de fortíssima pujada. Veure la gent davant i tot el que queda per pujar no anima gaire, però en fi... "al lio". Això sí, aquí comencem a veure les primeres mostres d'esgotament total d'alguns dels corredors, i és que no calibrar bé les forces sempre passa factura. A un dels corredors l'han hagut de venir a buscar els GRAE amb l'helicòpter, sembla que perquè literalment no podia fer un pas més.

L'arribada a la cresta és espectacular. Veiem el que ens queda per davant fins al cim (uns dos quilòmetres), però les vistes d'altura ajuden a avançar amb alegria. L'Aneto, els Beciberris... les vistes són bestials. Al final de la cresta podeu veure el cim cap a on anem, el Comaminyana (2628 m.).

 

La cresta és de bon fer, i tothom va passant sense més problemes. Pot impressionar algun pas a qui no estigui acostumat, però el terreny és bo i excepte en algun punt no cal ni posar les mans.

(Foto: canofotosports.com)

 (Foto: canofotosports.com)

Quilòmetre 13,8 i arribem al cim del Comaminyana. Nou avituallament, un cop d'ull cap al veí Pic de l'Aüt (2532 m.), i comencem la baixada.

Aquesta banda de la vall ja la coneixia, així que una mica de seny a la baixada, que va molt forta, fins arribar als plans de la Montanyeta, on ja trobarem un terreny més agraït i després un camí més fressat. A la foto següent, vista cap als Beciberris.

L'arribada al pont de Boí (quilòmetre 21,6) ens anuncia que ja estem prop de la meta, però encara quedarà pujar fins a Boí (i ara ja sí que es comença a notar el cansament) abans de baixar cap a Barruera...

(Foto: Maricel Oró)

...i acabar travessant la meta amb un temps de 5h 18', i el que és més important, molt satisfet de la gestió de la cursa i sense haver pres mal.

(Foto: canofotosports.com)

En resum, un recorregut dur i exigent on cal arribar ben entrenat, i que per si us animeu a provar us deixo el track aquí.

La Munia (3133 m.), la petita Munia (3096 m.) i el pic de Sierra morena (3090 m.)

Amb la intenció de fer la clàssica cresta del circ de Tromouse, posem rumb al pic de la Munia (o L'Almunia, en la seva versió aragonesa) que és el primer cim que s'assoleix quan es coronen les màximes altures de Tromouse.

No hi hem pogut anar per França (potser és més accessible) per no complir tots els requisits del passaport COVID de la UE, així que aquest cop hi pujarem per Espanya, des de la banda de Parzan, una mica més amunt de Bielsa. Després d'acampar a la borda Brunet pugem a peu per la pista fins a Pietramula. En principi el pas està restringit a vehicles 4x4, però hi ha cotxes que pugen igual.

A Pietramula trobarem un cartell que indica cap al "glaciar de la Munia", que seguirem, en direcció als llacs de Lalarri, en una llarga i sostinguda pujada. A la foto següent, arribant als llacs.

Creuem els llacs, amb unes vistes esplèndides sobre els principals cims d'Ordesa, com el Cilindro de Marboré (3325 m.)...

...i seguim amunt cap al collat dels Ibons que dóna accés a la cresta de la Munia.

Des del coll, veiem la cresta que seguirem (en principi) fins al pic Heid (3022 m.), el darrer 3000 de la cresta.

 

La cresta és entretinguda sense arribar a ser difícil en cap moment. El famós Pas del Gat és fàcil de superar empotrant bé els peus a les fissures, i ara hi ha una corda i una cadena que permeten tenir més llocs on agafar-se. Aquí teniu un vídeo (no és meu) on es veu el pas. La foto següent correspon a la cresta de la Munia, amb vistes increïbles cap a tot arreu.

Superat el pas, la cresta continua i fem cim successivament a la Munia (3133 m., a la foto), i la petita Munia (3096 m.)...

   

...per després baixar cap al coll de l'Almunia abans d'encarar la pujada al cim del Sierra Morena (3090 m.)

Les vistes són espectacular, cap als cims d'Ordesa...

...i també la gelera del Vignemale.

Al cim del Sierra Morena ens equipem per tal de rapelar fins al coll i fer cim al Pic de Tromouse (3089 m.)... però la instal·lació del ràpel ha desaparegut! Volem pensar que ha caigut per causes naturals... tot i que no ho tenim molt clar. Darrera nostre arriben dos nois bascos que també es quedaran amb les ganes de continuar fent la cresta, així que marxa enrere i a tornar cap a casa.

(Foto: Roger Segarra)

De baixada no passarem pel pas del Gat. Hi ha un grup de quinze persones rapelant i això ens endarreriria molt, així que baixant per unes terrasses anem a buscar  unes congestes de neu que ràpidament ens fan descendir cap als llacs de Lalarri...

...passant a tocar del Robiñera (3005 m.)...

...i de nou als llacs...

...des d'on seguirem de nou el camí de baixada.

En total unes deu hores i mitja de sortida (comptant les parades i l'estona que hem estat pel Sierra Morena buscant el ràpel!) i uns 1800 metres de desnivell positiu,