Senders de Gran Canària (II): Volta al Roque Nublo

Un altre dels racons emblemàtics de l'ílla és el cim anomenat Roque Nublo. Bé, per fer cim hauríem d'escalar els 80 metres verticals que ens situarien dalt del Roque (1813 m.) per unes vies de grau pujadet (mínim 6a), o sigui que nosaltres ens conformarem amb mirar-lo des de la base.

La ruta comença a tocar de la carretera GC-600, on hi ha un aparcament per deixar el cotxe però on cal arribar d'hora, abans que hi desembarquin els centenars de turistes que recorren l´ílla. D'allà mateix surt l'ample camí que puja cap al Roque Nublo, i és que la majoria de la gent que arriba aquí es limita a pujar fins a la base del Roque i tornar cap al cotxe pel mateix camí.

Comencem la caminada seguint el sender S-70 en direcció al Roque Nublo...

...per un camí ample i trillat. El Roque Nublo el veiem de seguida que iniciem la marxa, que és la gran roca que veieu al fons de la fotografia.

Després d'arribar a un petit coll, accedim al plató on s'aixequen el Roque Nublo i el més petit Roque de la Rana on, amb una mica d'imaginació, veureu la silueta d'una granota. El paisatge és totalment marcià, format per la passada activitat volcànica de les Canàries i l'erosió.

A la foto següent, podeu comparar a mida del Roque Nublo, amb les persones que hi ha al seu peu. 80 metres de paret, tot i que sembla més per la situació isolada del Roque.

Desfem el camí fins a la collada anterior i seguim el sender S-70 en direcció a La Culata, per tal de fer el tomb sencer a aquesta roca emblemàtica de Gran Canària. A la foto següent, el Roque Nublo vist des de la cara nord.

Fent aquesta caminada, és possible veure el Teide (3719 m.) a la veïna illa de Tenerife, però avui la calima ens ho ha impedit. Cal que l'atmosfera estigui neta i clara.

Conforme avancem, s'obren les vistes cap al nord de l'ílla, farcida de profunds barrancs i altres "roques". A la foto següent, el Roque Bentayga (1414 m.), un altre dels més característics de Gran Canària. Es creu que era un lloc de culte dels guanches, els indígenes canaris d'orígen berber, pels símbols que s'han trobat a la seva base.

Seguint la ruta passem a tocar d'alguna balma que ha estat reaprofitada com a habitatge o refugi. Sembla que a Gran Canària era una cosa bastant usual, i ara fins hi tot s'ofereixen "casas-cueva" als turistes com a allotjament rural en algunes parts de l'ílla.

La ruta baixa decididament cap al barranc de Tejeda, on hi ha el barri de La Culata, que podeu veure a la foto, part del municipi de Tejeda.

Tot i que fins aquí hem anat seguint els indicadors del sender S-70 cap a La Culata, no hi arribarem, sinó que per retornar cap al cotxe seguirem els insdicadors cap a La Goleta (a la darrera cruïlla que trobarem) i ens tocarà remuntar uns 250 metres de desnivell.

En total, una passejada d'uns 10 quilòmetres i uns 400 metres de desnivell. Per acabar d'arrodonir el matí, podeu pujar fins al Pico de las Nieves (1956 m.), on s'arriba en cotxe fins a un mirador. Això vol dir molts turistes i interès excursionista relatiu.

Aquesta i moltes més excursions, tracks, indicacions... per Gran Canària, les podeu trobar al blog Los pasos que dejamos atrás.