La serra del Montsec concentra bon part de les ferrates que hi ha a les terres de Ponent, i des de l'aparcament situat a tocar de l'ermita de la Pertusa podem accedir a algunes de les més conegudes. La via ferrata Urquiza - Olmo remunta el barranc de la Pardina i va ser oberta l'any 1997. L'any 2011 es va ampliar el recorregut d'aquesta ferrata i, al costat de la ferrata "Feliz Navidad" (que en algunes webs consta com la més difícil de l'estat espanyol) trobarem el tram nou de la Urquiza Olmo.
Iniciem el camí cap a la ferrata seguint les marques del GR1 fins que trencarem a la dreta per anar en direcció al barranc de la Pardina.
Al llarg de la ferrata i de l'aproximació trobarem uns senyals en forma de cercle blanc-i-vermell per tal de seguir l'itinerari correcte. El dia s'ha aixecat boirós i no sabem si la humitat ens possibilitarà poder posar-nos a la ferrata. Per sort, a mesura que anem avançant va sortint el sol. Unes fotos jugant amb els filtres...
...i altres de més naturals...
En uns 40 minuts d'aproximació arribem al peu de la via, ens equipem i amunt. Comencem a remuntar els primers trams de la ferrata, que circulen per la cascada Sílvia (ara ben seca)...
(Foto: Roger Segarra)
...i ens permeten arribar a la "Feixa del Ciclista", tram de la via que ens ofereix les primeres vistes aèries cap al Montsec de l'Estall encara rodejat de la boira.
El següent pas correspon a la "Cascada Federica", potser el més bonic d'aquest tram de la ferrata, i on trobem algunes de les característiques grapes d'aquesta part del recorregut.
(Foto: Roger Segarra)
Acabat el tram de la "Federica", acabem amb el recorregut clàssic de la Urquiza - Olmo. Seguim remuntant el barranc de la Pardina per trobar el tram nou que us comentava i que és molt més difícil del que hem fet fins ara.
La primera part del tram nou s'inicia amb unes cadenes que remunten una part groguenca i sorrenca de la paret en direcció als sostres que veieu a la foto.
(Foto: Roger Segarra)
El pas més "divertit" abans de situar-nos sota el sostres són les "escales de Sant Jordi", pas segur però aeri amb ganes, que farà que ens haguem d'estirar de cames per tal de poder col·locar els peus amb seguretat.
(Foto: Roger Segarra)
Col·locats sota el sostre, es moment de valorar forces. Si anem fluixos de braços, cansats o simplement no ho veiem clar, és hora de treure la corda perquè ens assegurin des de dalt. Igualment en aquest tram de la ferrata la corda és important per si creieu que heu d'abandonar-la. No està de més portar-la per si de cas.
(Foto: Roger Segarra)
Just damunt del primer sostre trobarem un petit espai per descansar on hi ha també el llibre de la via per deixar constància del nostre pas.
A partir d'aquest punt entrem en els darrers 20 metres de la ferrata, on haurem de superar un pas desplomat on cal arribar en condicions. En cas de no veure-ho clar, millor que us passin una corda per dalt i evitar- nos ensurts, ja que aquí el "vol" està garantit.
Foto final de la ferrata...
(Foto: Col·lecció Roger Segarra)
...i retorn a peu cap al cotxe. També tenim l'opció de seguir la línia de ràpels que ens retornarien al primer tram de la ferrata, però preferim tornar caminant tot gaudint de les vistes sobre el Montsec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada